Societat 24/08/2021

El govern murcià i l’espanyol es culpen mútuament de la crisi del mar Menor

En només 8 dies hi han mort entre 4,5 i 5 tones de peixos i crustacis

ARA
2 min
Fa 8 dies van començar a aparèixer peixos morts a la costa del mar Menor, a Múrcia

GironaLa crisi ambiental al mar Menor, a Múrcia, no només continua sinó que s'agreuja. Segons dades de la conselleria murciana de Medi Ambient, en 8 dies s’han comptabilitzat entre 4,5 i 5 tones de peixos morts a causa de la falta d’oxigen de l’aigua, a conseqüència de la quantitat de nutrients procedents de l’agricultura intensiva. La quantitat de peixos morts gairebé duplica la de l’última crisi de la llacuna, la del 2019 (3 tones) . Aquest últim episodi ha enfrontat els governs espanyol i murcià.

Per al govern espanyol, la situació actual és conseqüència d’una “deixadesa de competències” del govern de Múrcia i “d’anys d’inacció i de permissivitat amb les accions lesives al medi ambient” d’aquest espai natural, segons ha declarat aquest dimarts la ministra de Política Territorial i portaveu de l’executiu, Isabel Rodríguez. La setmana passada, el president murcià, Fernando López Miras (PP), va exigir a Pedro Sánchez més competències per solucionar la crisi i li va retreure que fa tres anys que reclama que s'executi el pla per evitar els vessaments. A més, aquest dimarts ha anunciat que demanarà al president espanyol que declari l’espai zona greument afectada per una emergència de protecció civil.

Per intentar aturar la matança de peixos, la setmana passada es va aprovar el dragatge de la gola de Marchamalo, que comunica el mar Mediterrani amb el mar Menor, per afavorir l’oxigenació de la llacuna salada. No obstant això, el Col·legi Oficial de Biòlegs de Múrcia ha criticat aquesta solució, perquè no incideix en l’origen de la crisi actual: els nutrients procedents de l’agricultura. “S’ha de reduir en origen una part important d’aquesta agricultura, començant pels regadius il·legals”, han defensat els biòlegs en un comunicat en què descarten l’opció de dragar perquè creuen que permetre una més circulació d’aigua entre els dos mars “portaria l’ecosistema més enllà del llindar de sostenibilitat”. 

Zona castigada durant anys

El mar Menor rep una quantitat constant de nutrients procedents de l’agricultura que afavoreixen el creixement d’algues i microorganismes que consumeixen l’oxigen i no deixen entrar la llum. Això acaba provocant la mort de peixos i crustacis. A més, també s'hi ha de sumar que la zona ha patit l’efecte de la pressió urbanística i turística, que ha crescut exponencialment els últims anys. 

El professor i investigador de la Universitat Politècnica de Cartagena Javier Gilabert creu que el “detonador” de l’actual mortaldat de peixos ha sigut “l’onada de calor de la segona setmana d’agost”. “El sistema està tan sobrecarregat que qualsevol fenomen extrem el desestabilitza completament”, ha afirmat Gilabert, que també és membre del comitè científic assessor del govern murcià. Entitats ecologistes com WWF o l’Associació de Naturistes del Sureste (Anse) han advertit que la crisi “no sembla” que hagi d'acabar “aviat” perquè a les aigües interiors i profundes gairebé no hi penetra la llum, i “el fang i les emissions contaminants s’estan estenent per les aigües”. Així mateix, han criticat la "inacció" del govern de Múrcia durant dècades i la permissivitat davant els regadius il·legals.

stats