El Govern detectarà habitatges buits amb les factures de la llum i l’aigua

PalmaSi un habitatge té un consum d’aigua inferior als 0,21 metres cúbics al mes o als 2,47 metres cúbics a l’any es podrà considerar que està desocupat. També es podrà saber arran del consum d’electricitat: si és inferior als 24 kilowatts/hora al mes o als 291 a l’any, es considerarà desocupat. Aquests són dos dels principals indicadors objectius que serviran per identificar els immobles buits des de fa més de dos anys en mans dels grans tenidors, una vegada s’aprovi el decret que desenvolupa la Llei d’habitatge balear. D’aquesta manera, el Govern localitzarà els pisos desocupats de grans tenidors, que obligarà a cedir-los durant set anys per dedicar-los al lloguer, tal com preveu la llei.

El document s’ha de tornar a dur a exposició pública durant vuit dies per assumir els canvis que hi introdueix el Reial Decret de 14 de desembre de 2018 de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, aprovat pel govern de l’Estat. De moment, la Conselleria ha comptat 859 pisos buits registrats a les Balears pels grans tenidors. El director general d’Arquitectura i Habitatge, Eduard Vila, explica que encara és una preselecció “per tal que tan aviat com sigui possible es puguin posar a disposició de la ciutadania”. Ja hi ha habitatges assenyalats sobretot als municipis amb emergència d’habitatge social, com ara Eivissa, l’illa de Formentera, Maó, Palma, Calvià, Marratxí, Llucmajor i Inca.

A més del consum energètic i de l’aigua, es fixaran altres indicis addicionals, com que l’habitatge no es destini a l’ús residencial, que no hi hagi cap persona empadronada o que la recepció de notificacions i correus estigui adreçada a un lloc diferent. El decret que es troba en tràmit recull també la possibilitat que terceres persones puguin denunciar a l’administració l’existència d’habitatges desocupats. Així mateix, la nova normativa regula la manera com aquests grans propietaris -molts bancs, societats immobiliàries o fons voltor- hauran de fer la cessió de pisos que estiguin injustificadament buits durant més de dos anys perquè l’administració els destini a lloguer social.

D’una banda, el decret preveu que el propietari d’un pis cedit obligatòriament tingui una compensació, tot i que en cap cas podrà ser superior al preu de mercat ni al preu de lloguer d’habitatge de protecció oficial. Aquesta compensació es pagarà íntegrament en el moment de la cessió, fet que evitarà que pugui ser víctima d’impagaments per part de l’arrendatari. Això sí, abans d’obligar cap propietari a cedir un pis buit, el Govern donarà prioritat a una cessió convencional, és a dir, amb un acord previ.

El decret fixa també les causes justificades de desocupació, és a dir, les excepcions a l’obligatorietat de cessió, com ara els immobles pendents de la resolució d’algun litigi que afecti els drets derivats de la propietat o els que estiguin gravats amb algun dret reial o càrrega que impedeixi ocupar-los. Així mateix, hi haurà excepcions si l’habitatge està ocupat il·legalment o és una segona residència -sempre que no es trobi dins una àrea declarada d’emergència en matèria d’habitatge o que no pertanyi a un gran tenidor d’habitatges-. Igualment podran ser-ne excepció casos de trasllat de domicili per motius laborals, d’estudis, de salut, de dependència o d’emergència social, ben acreditats; o per altres causes, diferents de les anteriors, justificades degudament que impedeixin de manera justificada l’ocupació de l’habitatge.

La normativa, que ja havia aprovat el Consell Econòmic i Social, ha de sortir de nou a exposició pública, perquè ha d’incloure modificacions de la Llei estatal d’habitatge aprovada el desembre passat. Una vegada complit aquest tràmit, es remetrà al Consell Consultiu, previsiblement a principis del mes de febrer, i es preveu que el Consell de Govern l’aprovi al març.