Agricultura
Societat 13/02/2024

El Govern declara la sequera agrària

La Conselleria d'Agricultura autoritza els ramaders ecològics a alimentar el bestiar amb menjar no ecològic

4 min
El 40% de municipis de les Balears ja està en alerta per sequera

PalmaEl Govern ha publicat aquest dimarts en el BOIB la declaració de sequera agrària que el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, va signar divendres –el document assenyala que aquesta situació va començar l'1 de setembre de 2023. D’aquesta manera, els pagesos podran demanar ajudes per fer front a una situació que, si no plou durant la primavera, pot ser crítica una vegada hagi acabat la temporada turística, amb l’increment del consum d’aigua que impliquen milions de visitants –17,8 de persones varen visitar les Balears al llarg del 2023. “El dèficit de precipitacions des de setembre ha afectat greument diversos sectors agraris de tots els municipis de les Illes Balears, especialment el sector de la ramaderia”, diu la declaració, que remarca que la situació suposa “una amenaça per a la viabilitat i continuïtat de les explotacions de bestiar oví, caprí, boví i porcí en extensiu, atesa la falta de disponibilitat d’aliment”.

A més de centrar-se en la manca de precipitacions, la Conselleria d'Agricultura també destaca l'augment de les temperatures –1,6 graus el novembre, i 0,9 el desembre–, que "ha repercutit sobre el cicle vegetatiu dels cultius". Durant la germinació, les llavors "no varen tenir la humitat suficient per fer-ho o no han pogut absorbir suficient aigua (...) per al correcte desenvolupament del gra i per a la producció de biomassa", assenyala el document, que detalla els cultius més afectats per la manca de precipitacions de setembre a desembre: cereals, farratges i lleguminoses. Uns cultius que afecten de ple l'activitat ramadera de les Balears.

A més, la Conselleria presta especial atenció a la producció agrària ecològica, "un sector vulnerable al canvi climàtic". "Es veu molt afectat per la sequera, perquè les superfícies dedicades a les pastures i els farratges representen el 51% de la superfície en ecològic", mentre que els cereals i les lleguminoses en són el 14%. "Aquests cultius són els més afectats per la sequera. (...) En conseqüència, el ramat ecològic pateix la reducció dràstica de disponibilitat de pastures i pinsos ecològics", s'assenyala a la declaració de sequera, que també xifra en 316 les explotacions ramaderes afectades per aquesta situació (48% d'oví, 18% d'aviram, 17% de boví, 7% de porcí i 5% de caprí i d'activitat apícola).

Gràcies a la declaració de sequera es podran aplicar excepcions a la normativa de la producció ecològica, sobretot pel que fa a la ramaderia. Per exemple, els ramaders ecològics podran fer servir aliments no ecològics per als animals. A més, s’augmenta el percentatge de guaret –terra que es deixa en repòs, sense sembrar– fins a un 40% sobre la terra de cultiu declarada.

Per declarar la sequera, la Conselleria fa “una comparativa de la pluviometria, la radiació solar, la humitat del sòl i l’estat de les plantes”, fent servir diversos indicadors, explica el director general d’Agricultura, Fernando Fernández, a més de remarcar que “la tardor ha estat molt dura”, amb només un 10% o un 12% de la xifra habitual de precipitacions en aquesta època de l’any. Fernández assegura que, en una situació com aquesta, està justificat “fer excepcions” a determinades normatives. “La situació de sequera és real i pot costar molt trobar menjar ecològic per al bestiar”, apunta.

El problema de fons: el canvi climàtic

Com ja s'ha dit, la sequera no és l’únic factor climàtic que està perjudicant la pagesia. “Hi ha un problema greu de manca de fred”, diu el secretari general d'Unió de Pagesos, Sebastià Ordines, qui recorda que “la majoria dels cultius necessiten fred per descansar” –els arbres són dels que més pateixen. Per atendre una situació que va més enllà de la falta de precipitacions, el Govern va constituir a finals de gener la Comissió d’Adaptació i Resposta del Sector Agrari al Canvi Climàtic. “Vàrem demanar que aquest òrgan anàs lligat a una partida pressupostària de reserva, per si algun any era necessari fer-la servir. Caldrà veure si al final hi és”, apunta el president d’Unió de Pagesos. “A Mallorca hi ha sequera, però el gran problema és l’afectació del canvi climàtic. La manca d’aigua es pot mirar d’arreglar, amb pous i aigua depurada, però el fred no es pot arreglar”, lamenta, i demana que s’incrementi la investigació per saber “cap a on ha d’anar l’agricultura els pròxims deu anys”.

Cal tenir present que el clima mediterrani és de sequeres periòdiques, però el que fa el canvi climàtic és “accentuar les característiques extremes”, segons explica el meteoròleg Miquel Salamanca. Així, a més de tenir onades de calor més intenses, “les sequeres seran més llargues i més extremes”. Fins a començaments de 2024, “hem salvat els mobles al límit”, diu Salamanca. Fenòmens com la borrasca Juliette han retardat que s’arribi a la situació actual de sequera en el camp. “A la gent li és igual, surt aigua de l’aixeta i troben productes als supermercats. Però l’agricultura i el medi ambient són fonamentals, també per al turisme”, remarca.

A hores d’ara, les Illes no tenen un problema greu de sequera hidrològica i es mantenen en prealerta, amb les reserves al 53%. “Igual que ha passat a Catalunya pot passar aquí, perquè tenim el mateix clima”, diu el també meteoròleg Agustí Jansà, a més de recordar que la sequera que varen patir les Illes entre 1999 i 2000 “va ser encara més profunda”, tot i que no va durar tant. Per la seva part, el catedràtic de Geografia Física de la UIB, Cels Garcia, recorda que, arran d’aquella sequera, a les Balears es va apostar per les dessaladores, una infraestructura que no s’ha implantat a Catalunya. “Els aqüífers suporten la major part del consum i els hem de cuidar en èpoques humides per a quan vingui una sequera”, apunta. García subratlla que, si no plou els mesos vinents, “entraríem en risc de sequera hídrica i hauríem de començar a pensar en l’escenari de l’estiu”, que serà quan les Illes rebin milions de visitants.

stats