El GOB denuncia davant la Comissió Europea les lleis d'obtenció de sòl i de simplificació administrativa

El GOB ha denunciat davant la Comissió Europea les lleis d'obtenció de sòl i de simplificació administrativa aprovades pel Govern de Marga Prohens per “vulnerar el dret ambiental europeu i la directiva marc de l'aigua”. Segons l’entitat, aquestes normes representen “una ruptura frontal amb el dret ambiental europeu i posen en risc els recursos naturals bàsics de les Illes, en especial l’aigua, un bé ja sobreexplotat i fonamental en un context de crisi climàtica”. La denúncia es va registrar formalment a principis d’aquesta setmana i va dirigida contra l’Executiu i també contra el govern espanyol. 

Amb aquesta acció, segons ha explicat la portaveu del GOB, Margalida Ramis, es completa “l’ofensiva jurídica i institucional que el GOB ha desplegat els darrers mesos contra els decrets i lleis del Govern de Prohens que intervenen de manera profunda en la planificació territorial i urbanística sense garanties plenes de participació, control ambiental i respecte a les competències locals”. Cal recordar que en els darrers mesos l’entitat ja ha impulsat dos recursos davant el Tribunal Constitucional i una denúncia davant el Consell Internacional de Monuments i Llocs (Icomos), organisme assessor de la Unesco, pels efectes sobre la serra de Tramuntana. "És la darrera empenta, contundent i forta", ha remarcat. 

Ramis ha confiat que aquesta denúncia davant la Comissió Europea acabi en una sanció “tant al govern espanyol perquè és garant del compliment de les normatives europees que té transposades, com a la Comunitat Autònoma”. En la mateixa línia ha plantejat la possibilitat que la Unió Europea obri un tràmit “que pot ser que duri un any, però que obrirà una finestra d'interlocució, perquè segurament demanaran més informació al GOB i a partir d'aquí podria ser que decidissin sancionar".

Per la seva banda, la jurista i membre de la junta directiva del GOB Francisca Mas ha acusat el Govern de participar en “una carrera suïcida” i ha insistit en la necessitat de preservar els recursos hídrics de les Illes. "L’Executiu posa els principis dels guanys i l'especulació per sobre dels principis de la vida. Sembla que l'excusa per a totes aquestes mesures i plans és que tenim un problema greu d'habitatge, però ignoren que hi ha milers de cases buides. S'estan carregant la lògica a l'hora de legislar", ha sentenciat.

Conseqüències en diferit

Les representants del GOB s'han enfocat especialment en l'incompliment de la directiva europea i de la llei estatal en matèria d'aigua pel fet de permetre creixements residencials sense la necessitat que s'acrediti que els recursos hídrics seran suficients. També han advertit de la infracció de la normativa europea que estableix la necessitat de realitzar una avaluació ambiental estratègica, que haurien de ser "projecte a projecte", abans d'impulsar aquest tipus de desenvolupaments urbanístics.

A més, al parer dels ecologistes, aquests plans "exclouen o rebaixen" els informes preceptius i "imposen" la prevalença dels projectes residencials estratègics –la figura que crea la llei d'obtenció de sòl– sobre els planejaments urbanístics o territorials. Ramis ha considerat que “les conseqüències de totes aquestes vulneracions no es veuran de manera immediata sinó en diferit, la qual cosa les fa més perilloses encara perquè no hi ha una reacció popular immediata".

Espècies en perill

La portaveu de l'àrea de Conservació Marina de l'entitat, Xisca Mesquida, ha posat el focus sobre els perills que aquestes lleis aprovades pel Govern i convalidades pel Parlament suposen per a la flora, la fauna i els espais protegits.

Un dels riscos és que s'autoritzi la construcció en sòl rústic "sense avaluació ambiental", la qual cosa derivarà en la consolidació d'edificacions en zones pròximes a espais protegits, "sense tenir en compte l'efecte sobre espècies vulnerables", ha exemplificat. "Vulneren la directiva d'hàbitats, que és de les normes més bàsiques del dret ambiental europeu i que obliga els estats a avaluar qualsevol projecte o llei que afecti espais naturals sota la xarxa Natura 2000", ha subratllat.

Mesquida ha pronosticat que, tenint en compte la situació mediambiental en la qual es troben les Balears en aquests moments, "moltes espècies es poden veure perjudicades a curt i llarg termini".