FP a les Illes: més oportunitats de feina, però pocs centres de formació

Palma“En els darrers anys, la Conselleria d’Educació ha incrementat l’oferta formativa en FP i ha donat plaça a molts alumnes. Però els centres de formació no han crescut al mateix ritme, i en falten. La majoria són instituts que s’han dividit: una part com a IES i l’altra com a Centre Integrat d’FP (CIFP), i n’hi ha pocs que siguin centres amb edifici propi”. Així explica Miquel Estarellas, professor al CIFP Juníper Serra, l’estat actual de l’FP a les Balears. En aquest context de manca d’infraestructures, l’alumnat d’FP s’ha duplicat (165% més) d’ençà del curs 2003-2004. Enguany hi ha 19.306 alumnes que estudien una FP, i ho fan en algun dels 90 centres que l’ofereixen. A l’augment de la demanda hi ha contribuït la desaparició de l’estigma cap a aquests estudis i el fet que les empreses, de cada vegada més, cerquen perfils tècnics i específics.

La taxa d’inserció dels estudiants d’FP ha millorat amb els anys. En el cas dels d’FP Bàsica, un any després de la graduació al curs 2020-2021, tenien una inserció del 45,7% (23,7% més que al curs 2017-2018), segons l’Anàlisi de la inserció dels titulats d’FP del SOIB. Millor rendiment varen obtenir els alumnes de Grau Mitjà (GM), amb una col·locació del 57,2% i els de Grau Superior (GS), amb un 66,5%. Ara bé, hi ha titulacions que destaquen sobre la resta. En el cas de les de GM, les que tenen millor comportament són Tècnic en Emergències Sanitàries (79,5%) i en Carrosseria (76,7%). De GS, destaquen el d’Automoció (88,2%) i el d’Administració i Finances (81,3%).

Aquesta millora de la inserció, lligada a l’increment de l’oferta d’estudis, ha fet que els centres facin feina al límit. Al CIFP l’Embat tenen una demanda de 80 persones per estudiar Manteniment d’Embarcacions, en règim general, però només 20 places. De fet, el Grau Mitjà en Manteniment d’Embarcacions d’Esbarjo només l’ofereixen dos centres públics arreu de les Balears. Són quatre, però, els que tenen titulacions vinculades a les embarcacions.

La resta de centres consultats també tenen molta demanda, i una oferta que no dona abast. En el cas del CIFP Pau Casesnoves, pràcticament totes les places estan cobertes. “Per Automoció, tenim 20 places i entre 60 i 80 sol·licituds i a Informàtica 22 places i 102 persones que han quedat fora”, explica el director Antoni Garau, que també és el president de l’Associació de directores i directors de CIFP. “Ho tenim mal de solucionar, perquè les infraestructures no han progressat al ritme de la demanda. Nosaltres, per exemple, hem creat més de 400 places noves”, diu. El Pau Casesnoves comparteix edifici amb l’IES Inca, però el Pla Integral d’FP de les Balears (2022-2025) es fixa, entre d’altres objectius, el de construir nous centres integrats d’FP independents.

Col·laboració empresarial

En aquest context d’excés de demanda hi tenen a veure les perspectives professionals dels titulats. De fet, en el cas de Cuina i Restauració “les empreses es rifen els estudiants”, assegura Estarellas. El professor del CIFP l’Embat, Miquel Mestre, per la seva banda, apunta que hi ha processos de selecció de cadenes hoteleres que no es poden cobrir perquè no hi ha candidats. Pel que fa a les sinergies entre el sector productiu i l’FP, el director del CIFP Juníper Serra, Manel Aragonés, considera que les empreses tenen la capacitat d’interferir en l’FP: “Els centres tenim títols d’especialització, que són com els màsters, i quan hi ha demanda, es crea un títol”. I Garau resumeix la situació: “Tenim més demanda empresarial que alumnes disponibles”. Per altra banda, ha detectat una nova tendència, i és que, segons assegura, per primera vegada les empreses ja no cerquen mà d’obra barata, sinó “talent i la forma de mantenir-lo”. De fet, el centre ha creat una FP Dual (es fa tant al centre com a l’empresa) perquè els negocis d’automoció els deien que necessitaven gent.

Pere Torrens, director de formació d’una gran empresa i exdirector del SOIB explica que en els darrers anys s’han fet passes des de l’Administració perquè el sector educatiu i empresarial s’acostin: “És un inici, però s’ha de continuar fent feina”. Considera que el sector productiu ha de tenir “una veu molt clara” i presència dins el sector de l’FP. “És molt important que hi hagi sinergies, perquè la formació s’acaba produint dins les empreses. És impensable pensar a formar un alumne dins una aula, encara que simulis una cuina”, considera. A partir d’aquí, defensa que l’FP és un model d’èxit i que ara els actors que integren el sector tenen una gran oportunitat. “Cal ser generosos. Les empreses no han de voler dominar continguts, però tampoc tenir costos barats, sinó formar professionals qualificats que garanteixin el futur de la indústria”, afegeix.

En aquest sentit, la CAEB assegura que la col·laboració publicoprivada és “més necessària que mai” per adequar els estudis més tècnics a la demanda real de treballadors per part del mercat laboral “per poder retenir el talent i cobrir les places”. La patronal explica que diverses associacions empresarials que la integren han posat en marxa programes formatius segons demanda de diferents sectors, com el de manteniment hoteler, restauració i seguretat privada. “Amb personal més qualificat, també es millora la productivitat”, diuen.

Malgrat tot, Miquel Estarellas exposa que “les empreses són poc col·laboradores. Si els ve bé, després de les pràctiques contracten l’alumne, si no, no. Hi ha empreses que quan toca pagar, fugen”, diu. Precisament es mostra preocupat per l’entrada de la nova Llei Orgànica de Formació Professional, en què “les empreses hauran d’oferir part de la formació de l’alumne, juntament amb el centre. Costarà trobar-ne de voluntàries, perquè, des de l’1 de gener, han de cotitzar pels alumnes que tinguin”, lamenta.