Unes fotos robades a França: el nou turment dels prínceps Guillem i Caterina de Gal·les

BarcelonaPer a desgràcia d'Enric i Meghan, el que fan Guillem i Caterina sempre és notícia. I sense necessitat de fer el ridícul, com els passa a ells. El futur rei dels britànics i la seva dona són dues màquines de generar clics i de vendre revistes i això, que és meravellós per a la monarquia que han vingut a apuntalar, és una desgràcia per a la seva vida privada. Des que són parella oficial –o potser fins i tot des d'abans–, la premsa gràfica els segueix de ben a prop i els capta en situacions que no els agradaria que fossin públiques. A vegades, tot acaba en res, gràcies a una bona negociació de palau. Però en altres ocasions, no hi ha manera de parar-ho i les fotos que ells mai voldrien que els haguessin fet acaben publicades per al gaudi del gran públic, que els veu en modalitat parella o, des de fa uns anys, en modalitat pares.

Això els va passar de nou la setmana passada, quan unes fotos fetes sense el seu consentiment –un robat de tota la vida– han acabat publicades a Paris Match. La revista rosa per excel·lència de la república francesa els ha mostrat fent vida de persones normals per les pistes d'esquí de Courchevel, als Alps francesos, on ja havien estat vistos anys enrere, ja que allà hi ha una de les seves estacions d'esquí de referència. La primera vegada que es tenia constància que hi havien anat va ser l’any 2016. Tot i que en aquell moment només van viatjar amb els dos fills grans perquè el tercer encara no existia. El primogènit, Jordi, encara no havia fet tres anys i la seva germana mitjana, Carlota, era un bebè de menys d'un any de vida. Aleshores, va transcendir que hi havien anat, però la premsa no en va obtenir cap foto, cosa que en aquesta ocasió no ha passat.

En les imatges que ha publicat Paris Match es pot veure Guillem i Caterina de Gal·les lliscant per les pistes protegits amb els cascos i amb les ulleres pròpies d'aquesta disciplina, però també fent vida relaxada en zones de descans, on se'ls veu conversant entre ells i amb els seus fills. Ha estat precisament una fotografia fent vida de parella la que ha seleccionat la publicació francesa per a la seva portada, cosa que demostra l'interès popular que genera el reportatge.

Irritació a Kensington

Segons The Telegraph, aquest reportatge que ha publicat la revista francesa no els hauria fet gens de gràcia als hereus de Carles i Camil·la, que estarien pensant a demandar la publicació per haver-se endinsat indegudament en la seva intimitat. O dit d'una altra manera: no volen cedir ni un mil·límetre de la seva vida no oficial al gran públic. No costa d'imaginar que aquesta decisió és fruit dels records amargs que tenen de les persecucions a les quals la premsa gràfica sotmetia la mare de Guillem, Diana de Gal·les, que va acabar els seus dies precisament sent assetjada pels fotògrafs. És comprensible que l'hereu britànic no vulgui seguir vivint sota aquell jou tota la vida i també que no vulgui que els seus fills pateixin la mateixa condemna que ell va patir de petit i contra la qual considera que no se'l va protegir prou. De fet, tots recordem quan se'l va posar a caminar darrere del taüt de la seva mare davant de les càmeres de tot el món, per posar només un exemple.

Dit això, per més justificat que estigui el seu trauma i per més justificada que estigui la protecció que vol donar als seus fills, no sé fins a quin punt estaria justificat recórrer als jutjats. De fet, sona més a amenaça que a intenció real. Segurament, són conscients que no ho poden fer perquè saben que no tenen res a guanyar i que el ridícul seria massa gros si hi acudissin i perdessin l'aposta. Especialment en aquest cas, és possible que la suposada intenció no tingui res de real, ja que els tocaria dirigir-se a un jutjat francès on és evident que se'ls tractaria amb moltes menys reverències que als jutjats del seu país.

Entre protegir-se i atacar

Veig lògic i comprensible que facin servir tots els recursos per extremar fins a l'infinit la protecció dels seus infants de les càmeres indiscretes dels paparazzis, ja que no és desitjable ni just que cap infant hagi de passar pel que van haver de passar Guillem i el seu germà Enric. Tot i això, recórrer a la justícia des d'una posició de tant de privilegi contra la d'un fotògraf o d'un mitjà de comunicació –que, al cap i a la fi, està explicant alguna cosa que s'ha assegurat legalment que pot explicar– tampoc és just del tot. Aquestes actituds bel·licoses que recorren a la justícia per pressionar recorden molt a les d'alguns famosos que, després de fer calaix venent la seva vida privada ataquen els mitjans perquè no els deixen viure. És allò tan clàssic de la doble cara de la fama. Si vens exclusives parlant de la teva vida privada per fer-te ric, si acceptes fer anuncis que no tenen res a veure amb la faceta professional que t'ha fet famós explotant la teva fama, si concedeixes entrevistes a programes de tele on et paguen per parlar de tot menys del teu ofici, si vas a festes plenes de premsa rosa per passar pel photocall i t'entrevistin per expandir més encara la teva fama com personatge, no tens gaire dret a queixar-te si després resulta que la gent vol saber més de tu.

La doble cara de la fama (reial)

La versió reial és completament idèntica a la dels altres famosos a excepció d'una cosa: el benefici econòmic no és en forma d'ingressos immediats al seu compte bancari, és en forma d'una popularitat que manté dempeus la institució que els garanteix el benestar, a ells i a tota la seva extensíssima família. En present i en futur. De fet, quan arriba el moment de portar a terme actes oficials no dubten ni un moment a explotar la imatge dels seus fills per augmentar l'afecte i l'empatia de la societat envers la seva família. Els vesteixen a la moda, els ensinistren perquè apareguin ben somrients, els programen per saludar, estan avisadíssims que s'han de portar bé... Fan el mateix ells dos com parella quan pengen al seu compte d'Instagram imatges de caràcter romàntic i afectuós per felicitar-se en públic el dia de la mare, del pare o els aniversaris... Aleshores, la seva vida personal i familiar sí que és vàlida per ser exposada?

És per tot això que no es pot pretendre explotar parts de la vida personal ni incentivar una imatge de gran proximitat amb el poble en benefici propi per després irritar-se fins al punt de filtrar que es prendran mesures legals quan algú els grava en un espai públic fent una cosa tan innocent com esquiar o passejar per la neu. Si tanta és la preocupació per la vida dels infants de casa, potser estaria bé deixar-los fora de joc fins a la majoria d'edat. Potser seria el més desitjable per al benestar d'aquests infants. Però clar, el retorn d'exposar-los és enorme per a la institució.

Si la família en bloc entra al joc de la batalla comercial per augmentar l'engagement popular no s'hi val a culpar els mitjans. La culpa seria, en tot cas, compartida. No és just ni proporcionat perseguir mitjans que no fan res més que seguir el camí marcat pels protagonistes. I més en aquest cas, en el qual actualment se'ls tracta amb tanta cura. Queixar-se i amenaçar és victimitzar-se injustament, ja que aquesta postura no té en compte l'enorme lucre que obtenen amb l'altra cara de la seva fama.