Una finestra des de l’espai

GeògrafLa imatge que avui ens acompanya fou enregistrada pel satèl·lit Meteosat el 16 de març a les 8 h UTC. Aquest dia molts començàrem a mirar per la finestra i, a força de mirar, també aprenguérem a veure amb uns altres ulls.

Des de llavors, els satèl·lits, aliens al calendari, han continuat orbitant al voltant de la Terra, observant i enregistrant els canvis que esdevenien a l’escorça del planeta. Aquests enginys representen avui una finestra excepcional que ens agradaria compartir amb tots vosaltres, i d’aquí ve el nom que encapçala l’article i que és el resultat d'una feina en equip conjuntament amb el professor Lluc Mas i el programador Aaron Amengual.

Molts són els satèl·lits que ens envolten, cadascun amb les seves particularitats. Accedir a les seves imatges, si bé cada cop és més senzill, encara presenta una certa complexitat. Per aquesta raó n’hem fet una tria i les hem agrupades en una pàgina web de la plataforma Google Earth Engine. Es tracta d’una pàgina dinàmica a escala espacial i temporal. Amb això volem dir que podreu explorar qualsevol indret del planeta i en qualsevol moment a partir del dia que cadascun dels satèl·lits fou llançat.

Accedint a aquest enllaç trobareu una doble finestra on podreu seleccionar una imatge entre les possibilitats següents: temperatura de la superfície del mar, salinitat, columna de diòxid de nitrogen (NO2), incendis forestals, llums nocturns o relleu de la Terra.

A tall d’exemple, vegem com la baixada de l’activitat industrial i dels transports a diversos indrets del planeta a causa de la pandèmia del covid-19 afecta en el mateix sentit les emissions de NO2 enregistrades pel satèl·lit –dades no exclusives de l’activitat antròpica, atès que la concentració o dispersió dels gasos també depèn d’elements lligats a la geografia física com, per exemple, les condicions meteorològiques o el relleu de cada indret.

Un cop hàgiu accedit a l’enllaç veureu les dues finestres que hem comentat abans, l’amplada de les quals podeu modificar mantenint pitjat el botó esquerre del ratolí sobre el cercle central i movent-lo a ambdós costats.

A l’exemple ens limitarem a observar la variació en la concentració d’NO2 a les dates següents: 20-01-20 (inici de l’epidèmia) i 30-03-2020 (quasi tres setmanes després d’haver-se declarat la pandèmia).

En el menú que trobareu a la finestra esquerra, a l’apartat '1. Selecciona capa', pitjau sobre el desplegable Google Maps i seleccionau 'Diòxid de nitrogen (mol/m^2)'; a continuació, a l’apartat '2. Inserir data (dd-mm-aaaa)', heu d’escriure la data 20-01-20; en tercer lloc, pitjau 'Filtrar' i esperau uns segons que es carregui la imatge. A continuació, repetiu les mateixes passes a la finestra de la dreta però, en aquest cas, a la data inserirem 30-03-2020.

Un cop carregades les dues imatges, desplaçant la cortina a dreta i esquerra podreu observar les diferències de concentració de l’NO2 a indrets com la plana Padana, Barcelona, Madrid o Moscou.

A partir d’aquest exemple, les combinacions es multipliquen: podeu seleccionar imatges de satèl·lits diferents per una mateixa data i, per exemple, veure la correlació entre la temperatura i la salinitat de l’aigua de la mar o com els grans incendis forestals es desplacen d’hemisferi en diferents èpoques de l’any.

Pensau que és una versió primerenca que amb el temps anirem perfilant. Només desitjam haver despertat la vostra curiositat per guaitar per aquesta finestra espacial des d’on us arribi el batec del planeta.