El feminisme, el dic de contenció de l’extrema dreta

BarcelonaAmb un mapa en què la ultradreta guanya pes als Parlaments i als governs i els drets de les dones es veuen amenaçats a tot el món, hem parlat amb quatre dones que batallen contra aquesta regressió de drets des de quatre àmbits: els drets sexuals i reproductius, els drets laborals, l'avenç del masclisme entre els joves i les noves formes d'odi contra les dones. El feminisme, les feministes, com a dic de contenció contra els discursos antidrets.

"Quan les dones s'organitzen, canvien el món"

Dues dècades de governs conservadors del Partit Popular han col·locat la Comunitat de Madrid en una posició avançada en els atacs als drets sexuals i reproductius de les dones, una de les dianes preferides dels grups ultres per guanyar espai social. Gemma Candela és membre de la Comisión por el Derecho al Aborto de Madrid, una entitat que lluita en l’esfera política perquè “no es faci ni un pas enrere” en totes les conquestes que han costat sacrificis i anys i que, malgrat que s’hagin fet llei, no es compleixen. “L’accés a l’avortament no està assegurat”, afirma l’activista, que dona dades: només 71 dels 17.870 avortaments practicats l’any passat a la regió es van fer a la pública. Candela denuncia que per avortar al sistema públic s’ha de fer una “gimcana” dissenyada pel govern autonòmic per fer del procés un camí ple d’obstacles. Totes les dones que demanen una intervenció gratuïta de l’embaràs (així com el mètode farmacològic) han de passar primer per una oficina autonòmica que els fa un informe favorable per poder demanar una cita per a la intervenció en una de les set clíniques acreditades. Tots aquests centres són a la ciutat de Madrid, i l’oficina només atén en horari d’oficines al matí, així que l’atenció es complica per a les dones que viuen en poblacions sense bona connexió de transport públic, o les que tenen situacions més vulnerables.

Per a Candela, no és casualitat que Madrid hagi estat seu de la trobada de partits i moviments d’ultradreta, perquè a la capital espanyola fa molts anys que els antiavortistes estan molt ben organitzats i fan concentracions davant de les clíniques autoritzades, com la veterana Dator. S'hi desplacen grups contraris a la llibertat de les dones i els criden “assassines”, i per intimidar-les han plantat una lona enorme en un edifici pròxim amb la cara de nadons somrients. Fins i tot conviden les dones que es dirigeixen a la clínica a un cafè aparentment inofensiu que en realitat impedeix que la dona pugui sotmetre’s a la interrupció de l’embaràs a l'haver trencat el dejuni prescrit. “La policia no fa res i ens diuen que només resen, però et diuen que mates nens i t’acusen de pederàstia”, es queixa Candela, que també incideix en “la violència prèvia al 8-M” contra les feministes organitzades. En els últims tres anys, la Policia Nacional ha detingut cada any activistes “sense sentit”. Amb tot, l’activista subratlla que, malgrat els aires retrògrads, les dones han de mobilitzar-se perquè –afirma– quan les dones s’organitzen “canvien el món”. I posa l’exemple de la força contra la reforma del PP per tornar a la llei de l’avortament restrictiva del 1985. “No hem d’oblidar que les dones vam fer fora [Alberto] Ruiz Gallardón [ministre de Justícia que va dimitir perquè no va prosperar la seva proposta]”. Com es combat el discurs ultra? “Arriba un punt que ja no pots fer més pedagogia i optes per moure’t en grups més còmodes”.

"La visibilitat té la condemna que es paga patint violència contra tu"

El primer cop que la periodista i escriptora Irantzu Varela va rebre un atac va ser el 2011: després de publicar un text al seu bloc, un anònim la va enviar a fregar plats. Tres anys després, ja va ser una amenaça de mort per un vídeo que havia publicat en una secció del diari Público. Des de llavors, els ultres s’han acarnissat amb aquesta activista feminista basca, tot i que sosté que, més que notar un augment de la violència, sí que aprecia “una major consciència” social. Comentaris i insults que fins fa poc es deixaven passar i es normalitzaven, ara ja no. “Aquesta consciència que dona el feminisme per reconèixer les violències i assenyalar-les fa que sembli que se'n produeixin més”, diu. "Hem deixat que ens diguessin «puta», «meuca», «et mataré» o «torna a casa teva», i ara aquests guanyen eleccions", afegeix.

Varela signa Lo que quede (Contintametienes), una mena de memòries feministes en què repassa episodis de violència pel fet de ser una dona “visible” i incòmoda, alhora que també destaca com s’ho ha fet per sanar les ferides. Ha rebut insults a les xarxes socials i per correu, però també l’han assetjat al costat de casa. Tot ho ha denunciat, “assessorada legalment”, però les denúncies no han prosperat perquè –subratlla– les lleis no estan de part de les dones, i encara menys de les feministes. Lluny d’acovardir-se i callar, creu que l’únic camí és “l’agitació i la propaganda”, fer-se veure i sentir per tapar boques. Això sí, “malauradament la visibilitat té la condemna que es paga patint violència contra tu". És injust, però no hi ha res a fer.

L’activista apunta que el gran error ha estat minimitzar el perill d’aquests grups ultres fins al punt que es deia que eren “quatre arreplegats”, quan en realitat s’ha demostrat la capacitat que tenen per obtenir finançament i organitzar-se a tots els nivells. “Ara paguem les conseqüències de ser tolerants amb els intolerants”, diu, i afirma que s’ha pecat de fer valdre el principi de la “llibertat d’expressió” per no reaccionar davant d’atacs furibunds contra dones i altres col·lectius. En aquest sentit, Varela defensa que no es pot cedir espai a aquests grups, i cita com a advertència que “en una taula amb un nazi i nou escoltant en realitat hi ha deu nazis”. Segons afirma, el feminisme és l’eina més esmolada que hi ha avui dia per lluitar contra aquesta onada ultra que vol les dones “calladetes” per mantenir els privilegis del patriarcat. En canvi, les xarxes socials, sobretot X arran de la compra d’Elon Musk, són canals que faciliten la proliferació dels missatges i postulats masclistes, racistes i anti-LGTBIQ+, perquè uns algoritmes ocults ajuden a donar veu a uns i a silenciar els altres. Diu que ara li resulta més complicat que els seus missatges tinguin més rellevància, mentre que els comptes ultres tenen molt de guanyat. Té clar que la violència digital és "caldo de cultiu" per a altres tipus de violències.

"Alguna cosa no fem bé si els joves pensen que tindran més llibertats amb governs d'extrema dreta"

L’ideari d’extrema dreta ha aconseguit colar-se en l’univers dels joves a través de les xarxes socials i fent servir un llenguatge planer que connecta amb aquest públic. Si bé es constata entre els joves un augment d’actituds i discursos ancorats a la dreta i l’extrema dreta, la psicòloga social feminista i codirectora de la consultora G360, Gemma Altell, també demana no sobredimensionar el percentatge de joves que combreguen amb aquest discurs: "Un dels interessos de l’extrema dreta és transmetre que és un moviment majoritari, quan no ho és: hi ha una part important dels joves que estan a favor de la igualtat", argumenta.

No obstant això, els discursos antifeministes i antigènere estan calant entre una part del jovent. Són discursos fàcils que toquen la fibra. "Una de les coses que hauríem d’aprendre de l’extrema dreta és la capacitat de donar arguments senzills, contundents i fàcils d’entendre, perquè alguna cosa no estem fent bé si els joves pensen que amb governs d’ultradreta tindran més llibertats", diu Altell, que constata que els arguments dels partits d’esquerra sempre han sigut "més complexos". "Perquè el món és complex i volem mantenir aquesta complexitat, però això no ajuda a transmetre arguments de manera massiva", afegeix. El repte és traduir-ho a un llenguatge que arribi a la gent. "L’extrema dreta està sabent connectar amb la gent –amb falses expectatives, això sí– enumerant els problemes reals que la gent percep que té. Però no dona solucions", assegura.

Altell també constata que el feminisme i la igualtat s’han deixat de veure com "qüestions revolucionàries". A més, els adolescents i els joves necessiten, com a part de la seva etapa vital, distanciar-se dels seus progenitors. I això hi juga en contra. Si el discurs majoritari entre els seus pares és la igualtat i el feminisme, ells se'n desmarquen. I què hi podem fer? Aquesta psicòloga recomana fugir de posicions adultocentristes i aturar-nos a escoltar els joves. "Això vol dir haver d'escoltar coses que no tenim ganes de sentir, però és des d’aquí que podrem formular preguntes que permetin la reflexió. Si tu preguntes a un jove què pot aportar Trump, podrà argumentar. Perquè si els donem les respostes no s'estimula el pensament crític", diu.

També cal fer autocrítica. A molts joves l’avenç feminista els ha descol·locat, i la manera com s’està explicant el feminisme no hi ajuda: "Hem de fugir de posicions adoctrinadores i alliçonadores, perquè sabem que no funciona". I com s’ha de fer? "S'han de generar més espais de debat i crear contextos en què es permeti parlar del que és políticament incorrecte, perquè només des de l’escolta podrem acompanyar una reflexió crítica", afegeix.

Les últimes dades mostraven que el 30% dels joves no creuen en la democràcia. Hi ha moltes llacunes històriques. "No coneixen el franquisme i per als joves un sistema totalitari és, com a molt, un concepte abstracte", diu Altell, que proposa plantejar canvis en l’ensenyament d’història a les escoles per assegurar-se que s’imparteix el temari referent a la història més recent, que és el que "ha marcat i condicionat el moment en què vivim". "És la nostra responsabilitat". I alerta: "Encara no sabem la dimensió que suposa que alguns joves no sàpiguen què va ser l’Holocaust".

"No hi ha res consolidat si no continuem lluitant"

Feines precàries. Sous més baixos. Acomiadaments laborals coincidint amb un embaràs. Dones a les quals es pregunta en una entrevista de feina si tenen fills o volen tenir-ne. Treballadores autònomes que no es poden permetre un permís de maternitat o una baixa laboral. Són moltes les situacions en què els drets laborals de les dones es veuen amenaçats. A més, la bretxa salarial entre homes i dones s'ha reduït en només 200 euros des del 2008. Les dones cobren 6.200 euros menys que els homes a l'any.

També hi ha hagut avenços, alguns dels quals beneficien també els homes. La nova llei de famílies, per exemple, ha comportat millores per facilitar la conciliació, tot i que continua pendent el permís remunerat de vuit setmanes. Però Cristina Torre, secretaria d'acció sindical de CCOO a Catalunya, alerta que amb l’actual situació geopolítica "hi pot haver un retrocés de drets". "No hi ha res consolidat si no continuem lluitant, i aquesta és la millor manera de combatre l’extrema dreta i la dreta radical", afegeix.

Torre recorda que moltes de les lluites sindicals es tradueixen en millores per a les dones, i assegura que les negociacions dels convenis col·lectius als centres de treball s’han de fer amb perspectiva de gènere per posar fi a les diferències salarials entre homes i dones. Defensa l’avantprojecte de llei de reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores que ha de servir, diu, per adaptar-se a la transformació actual dels llocs de treball: "Ja ningú treballa com als anys 80". "La productivitat que tenim avui dia en una hora de treball no és la mateixa que fa 40 anys", assegura. Segons Torre, la reducció d'aquesta jornada s'ha de mirar "amb perspectiva feminista i de classe": "Ens ha de permetre viure millor, repartir millor els treballs de cura, no pot ser que les dones dediquem més hores que els homes a cuidar els nostres familiars", diu. I afegeix: "Qui té diners per pagar cuidadors per als seus fills o per a la cura de gent gran no necessita reduir-se la jornada laboral. És tan important continuar pujant salaris com repartir feines amb la reducció de la jornada". El sou mitjà anual de les dones l'any 2022 va ser de 24.359 euros i el dels homes, de 29.381, un 17% menys, segons les últimes dades publicades per l'INE.

Socialment, les tasques de cures han estat sectors feminitzats, mal pagats i que han gaudit de poc reconeixement social. "I no és casualitat, perquè estem en una societat masclista", diu la número 2 de CCOO a Catalunya. "Hem de tenir una societat disposada a pagar correctament les feines de cures, i el que s’ha fet és externalitzar aquests serveis. Cal reforçar aquesta pota de l’estat del benestar, i per això reclamem un pacte de cures per reforçar aquests serveis públics per al conjunt de la ciutadania".

Pel que fa a l’auge de l’extrema dreta, Torre també demana fer autocrítica. "Que hi hagi majories d’extrema dreta en unes eleccions vol dir que hi ha gent treballadora que els ha votat. I que la gent voti en contra dels seus interessos vol dir que no estem explicant bé quins són aquests interessos", argumenta. Per a Cristina Torre, la lluita de les dones treballadores és la lluita del feminisme. "Tenim molta feina a fer perquè també els homes entenguin que millorar els drets de les dones no va en contra de ningú, sinó a favor del conjunt de la classe treballadora", conclou.