Rosa Mascaró: "El capitalisme ha banalitzat els sentiments, els ha mercantilitzat"

PalmaRosa Mascaró és una dona manacorina que fa feina com a educadora social i s'ha especialitzat en educació emocional. Ella és feminista i activista convençuda. Amb més de 20 anys de trajectòria, el seu treball d'apoderament ha estat un dels incentivadors perquè moltes persones, sobretot dones, de Mallorca han agafat impuls per autoorganitzar-se.

Com passau de l'educació social a l'emocional?

Vaig començar fa 20 anys, abans del rotllo de la intel·ligència emocional. Jo ja tenia formació en psicoanàlisi i en treball corporal i vaig començar a aplicar-ho. Pensava que el món emocional era molt important i que no se li feia cas.

Com es rebia fa dues dècades parlar de les emocions?

En realitat, jo feia feina un poc sense explicar les coses. Ara ho explic molt més perquè ja existeix una base en els mitjans de comunicació. Ara jo estic molt contenta, faig molta feina per tot Mallorca, sobretot amb dones, però també amb altres grups de població.

Com ha estat aquest temps?

Fa 20 anys era molt dur. Hi havia molt de desconeixement i la gent no ho valorava. Fins que es comença a saber que les emocions influeixen en la conducta. Deu anys després vaig començar a fer feina a la Direcció Insular amb Genèrica i a poc a poc la cosa va anar a millor. El primer grup de dones que es va formar, fa també prop de deu anys, va ser el de Binissalem. Recentment, arran dels tallers i de la feina de les treballadores i educadores socials de la Mancomunitat s'estan creant grups de dones que s'autogestionen a Búger, a Mancor. Ha costat molt arribar fins aquí, però ara estic molt contenta. També hi ha el grup de dones de Selva. La cosa es comença a moure. Les coses que anam sembrant van donant el seu fruits.

Quins cursos oferiu?

Un de prevenció de la violència de gènere que es diu 'Enamora't', adreçat a públic adolescent; un altre d'autoestima que es diu 'Una passa a favor teu' i un altre d'apoderament de dones de més de 60 anys que es diu 'Encantades de la vida'. Amb tots he après molt, la meva feina m'ensenya moltíssim.

I com cau aquest tema a Mallorca?

Aquí parlam molt poc de les emocions. Però en parlam més que fa 20 anys. L'altre dia una dona d'un poble em deia que de petita ella no deia a ningú "t'estim". I que ara veu la seva filla que ho diu als seus fills i a ella mateixa que ho diu als nets. Abans no s'expressaven ni els sentiments positius ni la ràbia.

I ara?

Ara esper que no es caigui en la banalització. És necessari que la gent connecti amb la seva consciència i que sigui real. No es tracta de fer Tele 5, sinó de connectar amb el que un mateix vol, el que desitges ser, amb les il·lusions, jo apost molt per l'autenticitat.

I quin és el problema?

El capitalisme ha banalitzat els sentiments, els ha mercantilitzat. En aquest sentit diria que som conservadora. Pens que en aquesta època de profunda crisi de valors el capitalisme està en contra de la vida, de la mar, de les persones, de la natura.

I hi ha resposta?

Pens que hi ha una reacció. El que no sé és si hi serem a temps. No ho sé... Esper que l'esperit de supervivència ens faci espavilar.

Des de la política hi ha consciència?

El discurs de l'esquerra de vegades està desconnectat de les persones o surt el component personal en excés. El que és important és prendre consciència. No es pot conduir sense semàfors, sense control. Si no ets conscient, no pots conduir el cotxe. Cal tenir un mínim mapa per poder conduir. La consciència és una trava per al capitalisme. Hem d'estar conscients, connectar amb la vida, trepitjar la terra i mirar la mar, sense allunyar-nos de l'instint.