La factura de l’èxit: asfalt, residus i emergència hídrica
Les Illes tanquen el quart de segle més nefast en matèria territorial, amb rècords de construcció de cases, piscines i autopistes
PalmaUna xifra de les moltíssimes que retraten la realitat insular basta per entendre el que ha passat els primers 25 anys del segle XXI en matèria territorial: el consum d’aigua s’ha disparat tant que per atendre les necessitats de la població creixent i un turisme de més de quinze milions de persones, la dessalació d’aigua ha crescut un 220%. El 1999, les Balears varen dessalar 10,2 milions de metres cúbics d’aigua; el 2024, aquesta xifra s’ha situat en 32,9 milions.
Aquest increment de la dessalació, amb “el consum energètic associat”, com ha denunciat en diverses ocasions el GOB, suposa “una mostra de la insostenibilitat del model de desenvolupament balear”, en paraules de la seva portaveu, Margalida Ramis. En aquesta mateixa línia, el geògraf Ivan Murray va determinar, precisament en un estudi realitzat ja fa uns anys, que les Illes engoleixen allò que no tenen: “Necessitaríem 16 arxipèlags com el nostre per equilibrar el consum de recursos i la capacitat del territori de generar-los”, afirma.
L’augment de la dessalació, amb vuit equips ara mateix instal·lats i quatre més en camí, és una mostra de com les Illes han basat el seu model econòmic a “anar ocupant territori, cada vegada més, provocant una important alteració del medi natural en aquests 25 anys”, afirma qui va ser portaveu del GOB, Miquel Àngel March. “El sòl rústic, que s’ha anat convertint en una urbanització, és una mostra d’aquest fenomen que sembla no tenir aturall”, lamenta.
L’artificialització del sòl
El consum d’aigua molt per damunt de les possibilitats de les Illes es pot traslladar també a l’energia i a la producció de residus. El Pla de Mallorca, Formentera i Eivissa es troben en una situació hídrica molt complicada, “i només dessalar no és la solució. El que cal és aturar d’una vegada per totes”, explica March. Segons dades de Terraferida, una entitat que va néixer precisament dins aquest quart de segle de creixement desbocat, “entre 2015 i 2021 a Mallorca es varen artificialitzar uns 11,2 quilòmetres quadrats de sòl, la major part dels quals (prop del 70%) eren agrícoles o forestals no afectats per urbanitzacions anteriors”, afirma Jaume Adrover, el seu portaveu: “Això suposa que més de 8 km² de camp i boscos intactes varen ser transformats pel ciment en només sis anys, un ritme que expressa l’extensió descontrolada del consum de territori i recursos”.
La tensió hídrica es veu exacerbada per la proliferació de piscines privades a tot l’Arxipèlag. Segons dades recents, a les Balears hi ha quasi 80.000 piscines legals i una estimació aproximada de 20.000 piscines més il·legals. No són només elements decoratius: l’evaporació i l’ompliment de piscines representa entre el 4% i el 5% del consum urbà total d’aigua a les Balears, la qual cosa contribueix de manera significativa a la pressió sobre un recurs que ja es troba en situació crítica.
El Cas Andratx
No tot el paisatge pres durant aquests 25 anys al territori ha estat de manera legal. Un dels casos més sonats d’urbanisme irregular a tot l’Estat va ser el cas Andratx, pel qual l’exbatle Eugenio Hidalgo va ser condemnat a presó. Durant dècades, el municipi va consentir no posar ordre amb la seva normativa i encabir tot tipus d’aprofitaments irregulars. Fa uns mesos, l’enderrocament dels apartaments il·legals de Cala Llamp posaven fi a una llarga història de llicències irregulars. “I encara queda posar ordre a Montport”, recorda una font jurídica que demana l’anonimat.
Les autopistes de Matas
A més, en aquests 25 anys les Illes han viscut diverses mobilitzacions ciutadanes històriques: durant el govern de Jaume Matas (2003-2007), en contra d’un model desenvolupista que pretenia resoldre la mobilitat mitjançant l’asfalt. “Amb el temps, malauradament ha quedat demostrat una vegada més que els ciutadans teníem raó, a causa de la manca d’inversió en transport públic i sobretot d’un augment de turisme i població inassumible”, opina March.
Les legalitzacions de Prohens
Mentre que el Govern de Francina Armengol va ser criticat per no aturar aquesta dinàmica, l’arribada de l’Executiu de Marga Prohens “no només no ha canviat res, sinó que ho ha empitjorat”, afirma la portaveu del GEN-GOB, Neus Prats, qui es mostra molt crítica amb les normatives que “darrere el pretext de simplificar l’Administració, l’únic que simplifiquen és posar més ciment i legalitzar aquelles construccions irregulars fins i tot en sòl protegit”, lamenta.
El GOB Mallorca ha considerat les reformes legislatives recents com “la major pilotada urbanística dels darrers 50 anys”, perquè obren la porta de manera massiva a construir en sòl rústic, i acceleren així la pèrdua de sòls agrícoles, forestals i naturals i fragmentant corredors ecològics essencials. Aquesta expansió es produeix malgrat advertències tècniques sobre la capacitat de càrrega ecològica i social del territori.
Les noves normes urbanístiques de Prohens inclouen fins i tot la possibilitat de construir edificis en sòl rústic. Les conegudes com a Àrees de Transició (AT) són el darrer episodi de la polèmica per a la transformació del territori. Amb l’argument de necessitar més habitatges, el PP, amb el suport de Vox, ha impulsat que es puguin requalificar espais rurals. Fins i tot el Col·legi d’Arquitectes, que té molts professionals que se’n beneficien, ha advertit dels “impactes irreversibles sobre el paisatge i la funcionalitat ecològica del territori” .
