Expedients disciplinaris a docents: “Són la punta de l’iceberg”

PalmaA tots els centres educatius hi ha docents “faves podrides”, segons explica una persona pròxima al Departament d’Inspecció Educativa de la Conselleria d’Educació (DIE). Amb aquesta expressió es refereix a aquells professionals que no compleixen les seves funcions amb diligència, deterioren l’ambient del claustre, no respecten els seus deures com a funcionaris i que, en conseqüència, perjudiquen l’alumnat i la imatge del sistema educatiu. Tot en un moment en què la tasca dels docents és objecte de debat polític constant.

Les xifres de la Conselleria mostren una realitat concreta. Durant el curs 2023-2024, es varen elevar sis propostes de resolució d’expedients disciplinaris: quatre varen acabar amb suspensió de sou i funcions; una, amb amonestació, i una altra es va arxivar. L’any següent, les propostes es varen duplicar fins a catorze: sis, amb suspensió; tres, amb amonestacions; dues, arxivades, i tres, en “altres circumstàncies”, assenyalen fonts d’Educació. Són dades exclusivament de centres públics, ja que la Conselleria no té competències disciplinàries sobre els concertats, que actuen segons el seu règim intern. El que és una falta per a un centre, no ha de ser-ho necessàriament per a un altre.

El coordinador del Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears, Antoni Salvà, assegura que aquestes xifres són “la punta de l’iceberg”. Segons explica, l’expedient disciplinari és la darrera via, ja que moltes situacions prèvies s’intenten reconduir entre l’equip directiu i l’inspector. “Hi ha docents que perjudiquen el sistema. A la docència hi entra molta gent, i per fer-ho calen habilitats acadèmiques, però això no garanteix sempre les competències personals i professionals”, afirma Salvà.

L’actuació “s’ha de tramitar de manera garantista” i no “amb l’espasa aixecada”, assenyalen fonts pròximes a Inspecció Educativa. L’Administració recorda que el procediment disciplinari dels docents es regula per la Llei de funció pública, l’estatut bàsic de l’empleat públic i un decret que estableix les conductes sancionables. Quan es detecta una actuació incorrecta, el director del centre ho comunica a Inspecció, tot i que també ho poden fer famílies i altres docents.

Inspecció sol començar amb requeriments informals per reconduir la situació. Si el cas és greu o no es resol, l’inspector pot proposar l’obertura d’un expedient disciplinari, que implica l’avaluació dels serveis jurídics de Personal Docent. Un instructor diferent du a terme la investigació i, un cop finalitzada, la resolució es torna a validar.

De l’amonestació a l’expulsió

Part de les denúncies que arriben són per docents que manifesten possibles trastorns mentals, mentre que la resta fan referència a professionals que no preparen les classes, mostren comportaments discriminatoris o actuen amb prepotència. El règim sancionador és progressiu: l’expulsió de la funció pública és la pena més greu i requereix aprovació del Consell de Govern; la suspensió varia segons la gravetat, i l’amonestació deixa constància sense conseqüències immediates. Segons fonts docents, el col·lectiu té certa tendència corporativista, i s’intenta evitar que els conflictes interns traspassin el centre. “Ara bé, també hi ha molta gent amb ètica que valora profundament la professió i denuncia les pràctiques que no hi corresponen”, diu Salvà. “Els docents disruptius representen un percentatge molt petit però molest”, afegeix.

Quan hi ha una situació problemàtica, “els sindicats solen adoptar posicions molt corporativistes”, denuncia la font pròxima a Inspecció. Ho confirma un exdirector d’escola jubilat: “Si hi ha un conflicte, moltes vegades els sindicats ens acusen de fer bullying al mestre en qüestió. Quan els exposes el cas, sovint fan veure que no en saben res. Record que un delegat, que sí que coneixia l’historial del docent, em va dir: ‘Sí, ho sabem, però és afiliat i l’hem de defensar’. I jo li vaig respondre: ‘Per això teniu mala fama i la gent ja no es fia de vosaltres’”.

Tant SIAU com l’STEI defensen que la seva intervenció garanteix que el procediment disciplinari sigui just, que se segueixin les passes i que les sancions siguin proporcionades. “Som com la defensa en un judici penal i hem de garantir que no s’actua per raons personals o arbitràries. Hem de garantir la presumpció d’innocència”, resumeix el secretari d’Ensenyament Públic de l’STEI, Lluís Segura. També assegura que mai no ha justificat cap falta indefensable: “Els casos de docents amb una actitud clarament inadequada són molt pocs i gairebé no arriben al sindicat. Nosaltres actuam en casos en què no queda clar què ha passat. Si un docent arriba tard, no va a la feina o té comportaments evidents, l’expedient s’obre ben aviat”.

L’Administració té devuit mesos per resoldre un expedient. El secretari general de SIAU, Joan Crespí, denuncia que, de vegades, es deixa que els expedients caduquin “per protegir persones conegudes o vinculades amb equips directius, dels quals també rebem denúncies”. “No tothom és igual”, assegura. La font pròxima a Inspecció defensa que, si l’instructor s’excedeix en els terminis o comet errors procedimentals, el sindicat o la defensa pot impugnar l’acte i el procés s’ha de repetir. Això pot fer que alguns expedients caduquin, no per voluntat sinó per qüestions tècniques. Les faltes lleus prescriuen al cap de sis mesos i les greus, en un any i mig. “Si caduquen, s’ha de tornar a començar”.

Directors sense poder

La figura del director és clau. “Són els únics docents que la Conselleria avalua periòdicament i damunt dels quals està més”, assenyala la font pròxima a Inspecció. El director retirat critica certes maneres de procedir de la Conselleria. Hi ha casos en què un director eleva una denúncia perquè ja no té marge d’actuació –per exemple, quan un docent falta molts dies– i sovint Educació hi respon: “Li heu de dir vosaltres”. Es fa el requeriment i, si no funciona, la responsabilitat torna a Educació. “De vegades, quan un director avisa d’un problema disciplinari, la resposta que rep és: ‘Sí, ja esperàvem que telefonàssiu per parlar d’aquesta persona’”, afegeix.

Els docents amb mala fama no són molts, però se’ls coneix com a Correcamins. Van d’un centre a un altre acumulant antecedents i, com que no han fet res prou greu, no se’ls pot sancionar. Potser no afecten directament els alumnes, però sí indirectament, perquè perjudiquen el procés educatiu i el clima dels claustres. “A la Conselleria només li interessa si un docent agredeix o insulta”, lamenta l’exdirector. La majoria de les denúncies provenen dels equips directius. “Quan parlam de persones problemàtiques, no ens referim a casos com el de Miquel Roldán, sinó a docents que acumulen absències o comportaments inadequats. Una vegada em va passar amb una mestra que constantment deia que li telefonaven de l’escola de la filla, i partia. No recordava que jo coneixia la directora del centre, que em va confirmar que mai no l’havien cridada”, recorda el director.

El president d’Ensenyament de la Unió de Cooperatives ( UCTAIB), Kiko López, assegura que la inspecció educativa intervé quan cal, però que la majoria de centres actuen amb rigor i compromís. “La titularitat regula el funcionament intern, i la inspecció vetlla perquè tot es faci correctament”, afirma. Segons López, l’inspector acompanya els centres i els recomana actuacions dins la seva competència, encara que no pot decidir cada pas. Reconeix que hi ha àmbits encara poc regulats i que alguns centres concertats interpreten la normativa amb criteris propis, com evitar Gest-IB o gestionar qüestions de manera diferent. Tot i això, subratlla que el sistema de concerts és estricte i que qualsevol irregularitat comporta sancions severes, i recorda que perdre el concert suposaria un cop econòmic i social molt fort.

Tot i que els casos de docents problemàtics són minoritaris, també afecten la imatge del col·lectiu docent i la confiança de la societat en el sistema educatiu. La majoria de les situacions s’intenten reconduir a través de l’equip directiu i la inspecció abans d’arribar a expedients disciplinaris, que segueixen procediments estrictes i garantistes. Així, el sistema educatiu combina la professionalitat i el compromís de la gran majoria de docents, amb mesures de control i responsabilitat per assegurar la qualitat de l’ensenyament i la protecció de l’alumnat.