Benestar

Ioga o 'running' entre reunions de feina, els avantatges de treballar per a una empresa saludable

Algunes empreses comencen a seguir el model d'altres països i ofereixen activitat física així com propostes d'alimentació saludable als seus treballadors

Anna Comet
5 min
Una noia preparant-se per fer ioga

BarcelonaTenir una vida activa, trencant el sedentarisme al qual ens aboca el ritme diari i la majoria dels llocs de feina actuals; habituar-se a una alimentació saludable; aconseguir un descans i una conciliació familiar adequats són els grans pilars dels hàbits saludables dels quals tant sentim a parlar i que impacten directament en la salut de les persones i, de retruc, en el seu rendiment, en el seu estat d’ànim, en la seva relació amb l’entorn; en definitiva, en el seu benestar.

Si ens posem a pensar en com es reparteixen les 24 hores del dia, no cal que siguem gaire espavilats per adonar-nos que una part molt important la passem en l’entorn laboral. En general, entorns sedentaris, amb una dosi important d’estrès i pressió, als quals cal afegir les obligacions familiars. Tot això dona com a resultat poc temps per cuidar de nosaltres mateixos amb coses que poden semblar tan simples com preparar-nos una carmanyola saludable, poder mantenir un mínim d’hores de descans o tenir uns minuts al dia per moure’ns.

Aquest fet ens porta a pensar en la necessitat que des de les empreses hi hagi una política d’implantació d’aquests hàbits per als treballadors. “Que l’empresa ofereixi opcions d’activitat física dins de l’entorn laboral facilita molt les coses, ja que estalvia desplaçaments fins a altres punts on practicar-ho i es poden aprofitar moments del dia que queden morts dins de l’horari laboral”, explica Marc Pujol, cofundador d’Amtté, una consultoria especialitzada en la cura del treballador.

Classes de ioga a la feina

De mica en mica, algunes empreses de l'Estat comencen a seguir, tot i que encara de lluny, l’estela d’altres països molt avançats en aquest tema i ofereixen propostes saludables als treballadors. “Abans de la pandèmia, teníem classes de ioga que ens aportaven benestar físic i mental, relaxació, desconnexió i clares millores físiques”, explica la Núria Ferrer, treballadora de l'empresa La Farga Yourcoppersolutions. “Ho fèiem fora de l’horari de feina, però era als migdies i si dinàvem una mica més ràpid era de molt bon aprofitar”, segueix la Núria, que lamenta que amb el covid aquestes activitats s’hagin acabat, però per altra banda destaca que “l’empresa segueix apostant per temes de benestar per al treballador: ens ofereix menús saludables i ha incorporat la setmana de la seguretat i la salut que celebra cada any per sensibilitzar i donar eines per millorar els hàbits de salut”.

Segons Pujol, “les empreses poden oferir opcions als treballadors en diferents dimensions: la física, amb activitats de tota mena com sessions de ioga, estiraments, clubs de running, activitats dirigides o posar a disposició dels treballadors un fisioterapeuta. En l’alimentació es poden proposar tallers que fomentin l’alimentació saludable i millorin el coneixement sobre el tema als treballadors, que ho podran traslladar a tota la família, crear cantines o càterings amb menús saludables a preus atractius, màquines de vending amb productes saludables. I en l'aspecte emocional, plantejar tallers de mindfulness o de relaxació, jornades de teambuilding que són de gran ajuda, i oferir flexibilitat, dins de les possibilitats de cada lloc de treball, contribueix enormement a fer que el treballador gaudeixi d’una salut adequada”.  

Les empreses que són sensibles en aquests aspectes són conscients que invertir en la salut dels treballadors és equivalent a invertir en la millora del seu rendiment. L’Olga Curià, responsables de riscos laborals de l'empresa Girbau, explica que “tenir una empresa saludable repercuteix directament en l’absentisme laboral, amb menys accidents, amb treballadors més compromesos i més motivats”. I Pujol afegeix: “Un treballador saludable està més tonificat i descansat i té menys possibilitats de patir lesions musculoesquelètiques, que són el percentatge més elevat de les baixes laborals del país”.

Invertir en la salut dels treballadors no repercuteix només en la part física, sinó que també ho fa de forma clara en la seva salut emocional. Gaudir d’una salut emocional adequada acosta les persones a ser més estables i a tenir més capacitat d’autocontrol, per tant, amb millors aptituds pers relacionar-se, cooperar i treballar en equip. 

Parlem de teoria o la pràctica ho posa en relleu?

Olga Curià especifica que “hem notat un impacte positiu en la nostra comunitat, sobretot en el treball en equip, que flueix més fàcilment. També un impacte positiu en la gestió de temes psicosocials que es minimitzen i es poden gestionar de manera més fàcil”.

Les activitats relacionades amb els hàbits saludables tenen un poder important de cohesió i de generació de confiança entre les persones. “Fer activitats amb els companys de feina és molt positiu, en primer lloc, perquè et permet conèixer gent d’altres departaments amb alguns dels quals no tenies interacció i, per tant, contribueix a la integració, sobretot de personal nou”, afirma Curià, i continua: “En segon lloc, perquè millora i ajuda a la relació amb els companys de feina amb qui es poden generar tensions per temes laborals. Veure’ls i tractar-los en un entorn diferent del de l’àmbit estrictament laboral ha estat molt positiu”.

A tot això cal sumar-hi un canvi de prioritats per part dels treballadors en els últims anys. La gran motivació per treballar de generacions passades era el salari i, actualment, a part d'això que, evidentment, és molt important, n’hi ha d’altres que tenen molt de pes i que poden fer decantar la balança per mantenir un lloc de treball o per escollir-ne un altre. “A Girbau tenim molt clar que invertir en la salut global del treballador és un factor important per millorar el seu nivell de benestar i també cultural en la prevenció i com a eina de retenció de talent”, exposa Curià. “Existeix una retenció de talent visible quan el treballador detecta que l’empresa aposta per ell i per la comunitat”, conclou .

 Malauradament, encara falta conscienciació. “És desesperant veure com empreses que desenvolupen programes molt interessants per tenir cura de la salut i el benestar dels treballadors tenen una resposta minsa per part seva”, explica Pujol, que des d’Amtté han ajudat a implantar programes d’aquest estil a diferents empreses. Normalment, els treballadors que en treuen profit són persones ja sensibilitzades amb el tema.

L'exemple de Suècia

És molt positiu que es comencin a implantar programes d’aquestes característiques a les empreses del país encara que, de moment, l’impacte sigui petit. Seria ideal acostar-nos a les polítiques de salut que tenen molt integrades països com Suècia. “Dins de l’horari laboral, a la meva empresa tenim integrats 60 minuts d’activitat física a la setmana que podem distribuir-nos com vulguem. Jo, per exemple, afegeixo 20 minuts a l’hora del dinar tres dies a la setmana i això em permet fer una hora, cada un d’aquests tres dies, d’activitat física dins del meu horari laboral retribuït”, explica l’Enric Pujol, un català que fa anys que viu i treballa a Suècia.

“ Pràcticament totes les empreses ofereixen facilitats als treballadors perquè practiquin activitat física, ja sigui donant-los temps per fer-ho dins de l’horari laboral o finançant abonaments per al gimnàs. També acostumen a contribuir en la nostra alimentació i moltes empreses tenen plates de fruita que tenim a la nostra lliure disposició durant tota la jornada”, finalitza l’Enric, que assegura haver notat una gran diferència en aquest aspecte.

 

 

 

 

 

stats