Docents que prefereixen una excedència abans que fer classe a una altra illa
La crisi de l’habitatge complica l’acceptació dels trasllats a molts docents interins de Menorca i les Pitiüses, que cerquen feina fora o demanen excedències per no haver d’ocupar la plaça que tenen assignada
CiutadellaQuasi 4.000 docents, 1.533 dels quals destinats a Menorca, es veuen obligats cada curs a sortir de la seva illa per fer classe. Els professors interins han d’itinerar uns anys fins que aconsegueixen estabilitzar el seu lloc de feina i troben plaça fixa a un centre prop de casa. Un repte que s’ha agreujat aquests darrers anys amb la crisi de l’habitatge i que empeny molts professionals a demanar excedències i fer feina a l’ensenyament privat o a altres sectors per tal de no haver de canviar abruptament el seu lloc de residència.
La menorquina Paula Petrus Goñalons, de 31 anys, enguany impartirà classes d’alemany a l’Escola Oficial d’Idiomes de Maó per evitar traslladar-se a Formentera, on havia obtingut plaça. La jove docent ho ha preferit al fet d’anar a viure tot el curs a la Pitiüsa menor, on “em deixaria el sou anant i venint”, ja que el complement de 400 euros que atorga el Govern “no em compensa”.
El curs passat va aconseguir quedar-se a Menorca en obtenir una comissió de serveis a l’institut Joan Ramis i Ramis de Maó, però la impossibilitat enguany de repetir permís la va dur a cercar feina fora. “Si no m’hagués sortit l’oportunitat de l’Escola d’Idiomes, segurament hauria agafat una excedència i hauria acabat treballant a algun hotel”, afirma.
Paula ja va ser una de les afectades per la decisió presa fa dos anys per la Conselleria d’Educació, que adjudicà les places d’estabilització als funcionaris de carrera tot obviant les proves duites a terme pels docents interins. A ella, com al 95% dels aspirants, no li va servir haver superat les oposicions, ja que la Conselleria li assignà igualment un lloc de feina fora de Menorca. El curs passat ho va poder esquivar gràcies a la comissió de serveis i enguany, per la plaça que ha trobat a l’Escola d’Idiomes. Així i tot, aquest inici de curs s’han tornat a repetir les errades administratives en l’adjudicació de places a interins i Paula tem que, si en els mesos no se li reconeixen els mèrits, es tornarà a trobar amb el problema d’haver de partir. “La veritat és que no les tenc totes”, admet. “El que vull és una plaça estable a Menorca, però a veure si almenys tenc sort i acab a Mallorca”, on ja va ser destinada de més jove i on va conèixer la seva parella.
És clar que aconseguir una plaça fixa no sempre és garantia d’estabilitat. Fanni Murillo, de 52 anys i amb tres fills –el menor de 13 anys, s’ha salvat enguany de passar el curs al Port d’Alcúdia, on té la plaça, gràcies a la comissió de serveis que se li ha reconegut al col·legi públic Inspector Doctor Comas Camps d’Alaior.
Els dos anys anteriors ja es va veure forçada a demanar una excedència i fer feina a l’hotel d’interior que gestiona la seva família a Menorca. “Per mi és una muntanya anar a viure a Mallorca. Entre anar i venir i llogar pis, no em sortia a compte”, diu. “Una companya ho va voler provar anant i venint cada dia en avió des de Palma, però només va durar una setmana i va acabar demanant l’excedència”, el mateix que ella ha fet.
“Està molt bé que t’estabilitzin, però han de veure que et desestabilitzen si et donen la plaça fora”, afegeix. De fet, en veure que li donaven lloc definitiu a Alcúdia, “vaig demanar tornar a ser interina i m’ho van denegar. Legalment, no es pot tornar enrere”. En cas de no haver obtingut enguany la comissió de serveis, aquest hauria estat el tercer curs consecutiu de Fanni en situació d’excedència especial voluntària, un permís que només s’atorga per un màxim de tres anys.
El recurs de la comissió de serveis
El de Fanni és un cas molt recurrent aquest curs. Extraordinàriament, 925 dels 1.033 docents que havien sol·licitat una comissió de serveis a les Illes, el 89% del total, l’han obtinguda. La majoria, uns 400, ha estat per motius personals. És a dir, per tenir un fill menor de 15 anys que dificulti la necessària conciliació, per fregar la seixantena o per facilitar el reagrupament familiar.
A partir d’enguany, els docents que són destinats a Eivissa i Menorca també reben un complement mensual similar al que ja es paga als que han d’anar a fer classe a Formentera. Totes les places de la Pitiüsa menor són considerades de molt difícil cobertura i donen dret a percebre un plus de fins a 400 euros al mes. Els professors destinats a Eivissa cobren un complement de 200 euros i els que van a Menorca, de 100.
Però aquesta compensació no convenç molts adjudicataris, que acaben optant per demanar una excedència i dedicar-se durant un any a altres professions, moltes vegades sense vinculació directa amb l’àmbit educatiu.
A més, la manca de lloguers residencials per a tot l’any complica l’estada als professors, però també als funcionaris de Justícia, metges o agents dels cossos de seguretat que són destinats un any a Menorca. Tot i que bona part de l’oferta de lloguer no turístic es redirigeix específicament cap a aquests col·lectius, l’oferta és molt minsa. Dels 120 habitatges que es lloguen actualment a tot Menorca a través del portal Idealista, 104, quasi un 90%, són de temporada i tan sols 16 permeten estades mínimes de 10 mesos, ajustades a les necessitats dels docents que són destinats a una altra illa.
El Centre de Professors de Menorca assegura, però, que la problemàtica no és tan greu com a Eivissa. “Tenim la sort que la temporada aquí és més curta i sempre trobes llogaters que t’ofereixen pisos entre setembre i juny, que és el que necessita un docent de fora”, assegura Miquel Mariano. Com a mesura de reforç, la Conselleria d’Educació ajuda també a trobar casa als professors.
