Un estudi pioner identifica més de 70 espècies diferents d'aus migratòries a la Dragonera
Hi ha 13 espècies que no s'havien trobat mai fins ara a l'illa
PalmaUn estudi pioner a les Illes Balears ha permès identificar al Parc Natural de la Dragonera 6.671 exemplars de 70 espècies diferents d'aus migratòries durant els períodes de migració primaveral i de tardor. D'aquestes espècies, n'hi ha 13 que no s'havien trobat mai fins ara a l'illa. Es tracta d'una investigació innovadora perquè és la primera que es fa a l'Arxipèlag utilitzant la metodologia de gravació de migració nocturna (NOCMIG, per les seves sigles en anglès), a través d'una estació d'estudi.
Segons ha informat la Conselleria de Medi Ambient en un comunicat aquest dissabte, es va escollir l'espai natural protegit per dur-hi a terme aquesta prova pilot perquè és una zona òptima per a l'estudi de la migració nocturna a causa de la ubicació. Bona part del flux migratori que travessa l'illa es concentra a l'extrem sud-occidental de Mallorca, a través de la Dragonera.
Els investigadors van instal·lar una gravadora durant tot l'estudi al far de Llebeig, que és el primer que veuen les aus, de manera que la principal hipòtesi és que facin servir aquesta via d'entrada. En la de tardor o postnupcial, és la darrera terra que troben les aus migrants abans d'endinsar-se a la mar en direcció sud.
El cucui real, un nouvingut
Durant el període primaveral o prenupcial, es van fer gravacions durant 21 nits, la qual cosa va permetre identificar 56 espècies diferents, 40 de les quals es consideren espècies en pas migratori. Nou no s'havien citat fins ara a la Dragonera: el cucui reial (Clamator glandarius), la fotja (Fulica atra), la polla d'aigua (Gallinula chloropus), el fumarell (Chlidonias niger), el picaplatges petit (Charadrius dubius), el fuell gris (Pluvialis squatarola), el camaverda (Tringa nebularia), el corriol variant (Calidris alpina) i la terrola (Calandrella brachydactyla).
Les sis espècies que s'han detectat més sovint en aquest període han estat el xàtxero groc (Motacilla flava), la falzia (Apus apus), l'ull de bou de passa (Phylloscopus trochilus), l'orval (Nycticorax nycticorax), l'oronella (Hirundo rustica), la xivitona (Actitis hypoleucos) i la titina d'arbre (Anthus trivialis). També s'hi han trobat espècies presaharianes durant els primers dies d'estudi, però no posteriorment, com és el cas de la titina sorda (Anthus pratensis), el ropit (Erithacus rubecula) i el pinsà (Fringilla coelebs).
El tord, au postnupcial
Pel que fa al pas postnupcial, es van gravar 41 nits, on es van detectar 54 espècies de pas migratori del total de 73 detectades. L'espècie més abundant durant aquest període migratori, i durant tot l'estudi, ha estat el tord (Turdus philomelos). La segona espècie més abundant ha estat el txàtxero groc, seguit del ropit, el lluonet (Spinus spinus), la titina sorda, la titina d'arbre i la cadernera (Carduelis carduelis).
En aquest període, es van citar per primera vegada al Parc Natural el fuell de collar (Charadrius morinellus), una espècie molt escassa en pas migratori a Mallorca; la valona (Tringa glareola), la curlera cantaire (Numenius phaeopus) i el corriol becllarg (Calidris ferruginea).
El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha declarat que l'estudi és "una feina que demostra la importància de tenir informació acurada i actualitzada de la nostra biodiversitat per poder encaminar, de manera precisa, les polítiques de conservació". Mir també ha explicat que "la generació de coneixement és el pilar d'una societat més conscienciada sobre els valors naturals de la nostra terra, una peça clau per protegir-los dels efectes de l'emergència ecològica".
