Un estudi pioner a les Balears revela que les reserves marines connectades protegeixen millor els peixos
Els investigadors de l'Imedea (CSIC-UIB) han analitzat amb el projecte 'Coremar' els moviments i comportament d'espècies clau per a la biodiversitat i la pesca
PalmaUn estudi de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, Imedea (CSIC-UIB), que ha realitzat un seguiment de peixos per telemetria acústica durant dos anys, ha demostrat que les reserves marines funcionen millor quan estan connectades entre elles. Els resultats destaquen la importància de les reserves marines de les Balears per protegir i connectar les poblacions de peixos, ha informat la institució en un comunicat sobre el projecte Coremar, que ha estudiat els moviments i el comportament d'espècies clau per a la biodiversitat i la pesca, com el nero, el dentut, la serviola, l'espet i l'escurçana.
L'estudi, que ha finalitzat recentment, ha utilitzat telemetria acústica, una tecnologia que permet seguir els moviments dels peixos. Per a això, els peixos són capturats i sotmesos a una petita cirurgia en la qual se'ls implanta un dispositiu electrònic de la grandària d'una pila que emet senyals acústics únics que són detectats per receptors instal·lats en el fons marí. Cada vegada que un peix marcat passa prop d'un receptor, se'n registra la presència juntament amb variables ambientals, com la temperatura. Aquesta tècnica permet reconstruir els moviments i l'activitat dels individus i també comprendre com utilitzen les reserves marines i com responen a canvis en els factors ambientals.
El projecte ha consolidat una xarxa pionera de seguiment marí amb 38 receptors distribuïts entre Mallorca i Menorca (la Balearic Tracking Network, BTN), integrada en una altra europea (European Tracking Network), la qual cosa situa les Balears com un node estratègic internacional. Durant el projecte s'han marcat 126 peixos de diferents espècies, que han estat detectats més de dos milions de vegades pels receptors de la BTN. A més, els dispositius instal·lats a la mar han registrat quatre milions de dades de temperatura del fons marí.
Condicions ambientals
Els resultats permeten entendre millor l'activitat dels peixos en funció de les condicions ambientals, informació especialment rellevant enfront del canvi climàtic. Els transmissors implantats disposen de bateries de llarga durada, entre 5 i 10 anys, la qual cosa garanteix que molts d'aquests individus continuaran aportant dades en els pròxims anys. "Sabem més sobre com utilitzen i connecten les diferents reserves els peixos, quan estan més actius i quines zones són fonamentals per a la seva conservació", explica l'investigador principal del projecte, Eneko Aspillaga.
Els resultats destaquen la importància de les reserves marines com un sistema interconnectat que, no sols protegeixen els peixos dins els seus límits, sinó que també faciliten el seu moviment entre diferents zones. Aquest coneixement ha permès "calcular àrees de distribució detallades per a cada espècie, identificar zones prioritàries per a la gestió i reforçar la idea que les reserves funcionen millor quan estan connectades entre si".
El projecte ha suposat també l'inici dels estudis de telemetria a Menorca, amb la instal·lació dels primers receptors en la Reserva Marina de l'illa de l'Aire, en col·laboració amb l'Estació Jaume Ferrer (COB-IEO, CSIC). Aquesta jove reserva, designada el 2019, ha resultat ideal per estudiar les primeres fases d'assentament de poblacions de nero, i n'ha aportat informació clau sobre els patrons de residència i dispersió.
Entre les troballes més sorprenents es troben recaptures que evidencien moviments de peixos a gran escala. El cas més cridaner és el d'un nero juvenil marcat a l'illa de l'Aire i capturat mesos després a la costa catalana. També es va documentar un abadejo (Mycteroperca rubra) marcat a Menorca i pescat posteriorment a Portocristo. "Aquests resultats ens han sorprès i ens plantegen noves preguntes científiques. Encara que anecdòtics, són els primers indicis que les reserves marines de les Balears no només són essencials a escala insular, sinó que també exerceixen un paper ecològic crucial per a tota la Mediterrània nord-occidental", destaca Aspillaga.
La importància del projecte Coremar radica en el fet que els seus resultats poden millorar la gestió dels recursos marins i, a més, ha consolidat una infraestructura de seguiment permanent única a les Balears i referent internacional en recerca i conservació marina.
