Societat 30/09/2021

'Escraches' contra les dones que avorten legalment

El govern espanyol vol que es castigui l'assetjament davant de les clíniques autoritzades

4 min
Dos voluntaris de de la campanya desplegant el cartell anti avortament davant d'una clínica acreditada a Sant Gervasi

Barcelona“Soc el relleu de la una”. Una noia molt jove, mòbil penjat al coll i rosari blau a la mà, arriba al lloc en què una associació pro vida (antidrets, per a entitats a favor del de les dones) es concentra diàriament davant d’una clínica acreditada per practicar avortaments. I en silenci, la jove comença la lletania, a estones amb els ulls tancats i la mascareta a la barbeta que deixen al descobert el ritme de l’oració. Al seu costat, Guillermo García, que està a punt d’acabar el seu torn, no té cap problema per explicar la motivació que l’ha dut a gastar part de les seves vacances a passar-se una hora “pregant”. Està plantat amb un cartell amb el somriure d’un nadó somrient i amb la llegenda “Mama, ajuda’m a viure. Mami, t’estimo” i també s’acompanya amb un rosari, en aquest cas de color marró, que guarda per esplaiar-se. Assegura que té “molt bones amigues” que “desgraciadament” han hagut d’avortar i per això diu que sap que el pas que les dones que entren al centre mèdic “no ha de ser fàcil ni còmode”, però rebutja categòricament que la seva presència incomodi les pacients abans de travessar la porta de la clínica.

La iniciativa forma part de la campanya 40 Dies per la Vida, que es fa simultàniament en diverses ciutats espanyoles per acabar amb les interrupcions de l’embaràs i protestar per la proposta presentada pel PSOE per reformar el Codi Penal i castigar amb la presó, precisament, les accions que assetgen les dones que van a avortar. A Barcelona hi ha uns 300 voluntaris inscrits, que s'alternen durant 12 hores diàries, i que cobreixen dues clíniques avortistes situades a escassos cent metres de distància l’una de l’altra.

Una dona, sobre la setantena i que com la noia de l’inici de la informació no vol donar el seu nom, respon que no fan res de dolent perquè les pregàries es permeten i no molesten ningú perquè la seva acció és “pacífica i silenciosa”. També té una història personal d’un avortament espontani “d’un embaràs molt i molt desitjat” que gairebé 50 anys després encara li fa mal. “Som aquí per ajudar aquestes dones”, afirma i afegeix que l’ajut pot ser convèncer-les per canviar de parer perquè coneguin “les alternatives” o “acompanyar-les si finalment avorten”. Les “alternatives”, continua, són tenir el fill i “donar-lo” perquè hi ha moltes parelles, com el seu propi fill, que volen adoptar. Ni García ni la dona atenen que cap de les dones que arriba per interrompre l’embaràs els ha demanat aquest suport ni cap prec i molt menys la seva opinió. De fet, l’actual llei obliga les dones a guardar tres dies de reflexió des que fan la primera visita per a l’avortament i es fa la intervenció, un termini que per a Sílvia Aldavert, coordinadora de l’Associació pels Drets Sexuals i Reproductius, és una mostra de com les institucions maltracten i infantilitzen les dones, ja que en cap altra operació es fixa un període de meditació.

Per al jove García, la seva missió se centra també en “donar a conèixer les opcions i alternatives”, que, a parer seu, no s’expliquen perquè “la societat ha assumit l’avortament”. La interrupció voluntària de l’embaràs és legal a Espanya des del 1985 i des del 2010, a més, és una prestació gratuïta, tot i que un terç de les dones opta per la sanitat privada i no sempre tenen un centre autoritzat en la seva demarcació.

Malgrat que la campanya actual de precs ha guanyat atenció mediàtica pel fet que coincideix amb la proposta socialista de castigar els escraches, aquest tipus d’accions han sigut constants al llarg dels anys. Ho sap Vicente Sanchis, gerent de la clínica Dalmases –una de les afectades–, que denuncia que les concentracions afegeixen “més angoixa i estrès” a les pacients, que, ja de per si, acostumen a viure tot el procés amb pors. “Són dones que arriben amb la decisió d’avortar madurada i presa i quan es troben amb els concentrats es pregunten si no poden exercir lliurement el seu dret personal”, relata.

L’octubre del 2018 l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’Embaràs (ACAIE) va fer una enquesta entre 300 dones que volien avortar i nou de cada deu admetien haver-se sentit assetjades i, per contra, només un 1% es van sentir ajudades. En tots els casos, l’assetjament no va tenir l’efecte desitjat, ja que les dones van continuar amb la seva voluntat d’avortar lliurement. 

Sanchis diu que en molt poques ocasions han hagut de trucar als Mossos d’Esquadra però que en qualsevol cas tampoc poden fer res perquè, per línies generals, no es produeixen enfrontaments ni tampoc els concentrats impedeixen l’entrada a les clíniques. “Saben perfectament com actuar”, expressa el gerent, que afirma que darrere dels escraches hi ha una “bona organització” en què uns es limiten a les pregàries i d'altres s'encarreguen de donar a les dones tríptics amb informació contra l'avortament o ninots que simulen ser fetus. Qui hi ha al darrere? No se sap, però hi ha qui apunta a grups ultres dels Estats Units, de llarga tradició assetjadora davant dels centres acreditats, fins al punt que les clíniques compten amb vigilància i voluntaris que acompanyen les dones. "No som una organització", explica García, que assegura que entre els voluntaris n'hi ha de totes les ideologies i fins i tot algun agnòstic que tenen en comú que totes les vides "mereixen ser viscudes". L'interromp un altre jove, mudat amb vestit fosc. "M'hi uneixo una estona", aconsegueix dir a manera de presentació abans de demanar disculpes pel so del mòbil. "Perdoneu però l'haig d'agafar, que és feina".

stats