Art urbà
Societat 15/03/2024

Art urbà a Mallorca: qui i què hi ha darrere de les obres?

Posam nom i explicam alguns dels murals i intervencions, encarregades o lliures, més famoses de l'illa

8 min
L'obra 'Fall in Love with no Parachute', d'ORB, està en un dels edificis de la Rambla.

PalmaEl concepte d’art urbà és ampli i divers, no té unes regles definides i inclou nombroses modalitats, tècniques i materials amb els quals es fan les obres. “Podríem dir que és qualsevol intervenció amb intencionalitat artística, relacionada amb les arts visuals, dirigida a un públic general, feta en un espai públic i que no es grafit”, explica Daniel Mora, gestor cultural especialitzat en art urbà i membre de la plataforma StreetArt Mallorca (@streetart_mallorca). Aquesta plataforma neix a principi del 2015 per documentar i difondre l’art urbà de l’illa, un panorama cada vegada més ric i present. Tot i això, la plataforma apunta que des del 2023 s’ha observat un descens de les intervencions independents al carrer, mentre que augmenten els murals legals pagats per particulars o institucions. En aquest sentit, Mora destaca que l’escena a Mallorca ha estat una “de les més actives i variades de l’Estat, i fins tot d’Europa, durant la darrera dècada”. “Als nostres carrers hi conviuen des de petites intervencions urbanes independents, i sovint il·legals o al·legals, fins a grans murals pagats per ajuntaments o iniciatives privades”, remarca.

A continuació, mostram una selecció de diverses obres que es poden visitar arreu de l'illa, des de murals gegants i colorits fins a intervencions més petites que pots trobar caminant pel carrer, a més de la visió dels artistes que s'hi troben darrere.

Maria Luz Miranda Oliver i Daniel Reglero

A petició de l’Associació veïnal Barri Cívic Santa Catalina i el Jonquet, l’artista Llum Miranda (@mariluzmirandaoliver) i Daniel Reglero varen dur a terme, el maig de l’any passat, aquest mural per vestir una de les plantes baixes de la plaça del Vapor, a l’emblemàtica barriada del Jonquet. “Vaig voler homenatjar la meva família. Hi varem posar sentiment”, assegura, i afegeix que, tot i que el mural no té un nom, podria ser Enyorança. “Un enyor d’aquest temps en què estavem més tranquils”, diu.

En referència amb el seus inicis en el món de l’art urbà, l’artista explica que fa set o vuit anys li varen encarregar fer un mural per a un hotel de Sóller. “Llavors vàrem començar”, conta Miranda. Aquests artistes, com passa amb molts altres a l’illa, fan feina per encàrrec. Per tant, responen a peticions de particulars o d’institucions. Miranda assegura que a vegades “es pot tenir més o menys llibertat”. “Et donen una idea i tu li pots donar la volta”, explica.

El mural de Llum Miranda i Daniel Reglero a la plaça del Vapor

Quant al procés creatiu, l’artista explica que els agrada molt veure què envolta l’espai on han de pintar. “Ens serveix per rompre l’estètica o per complementar-la. Ens agrada veure l’entorn. Si el que es vol és natura, per exemple, ens inspiram en el paisatge mallorquí”, expressa.

Boa Mistura

El grup d’artistes Boa Mistura (@boamistura), ‘bona mescla’ en portuguès i gallec, va ser l’encarregat de fer els murals que adornen els nius de metralladora que s’estenen al llarg de la platja del Trenc. Va ser el 2014 quan Art Nit Campos va demanar al col·lectiu madrileny que fes una intervenció a les vuit edificacions repartides al llarg de quatre quilòmetres en aquesta platja. El projecte es va dir Paratges de Pau, i per dur-lo a terme varen utilitzar pintura blanca sobre la textura original del búnquer, per després escriure-hi els versos del poema Cala gentil, de Miquel Costa i Llobera, escrit prop del 1875.

Un dels nius de metralladora amb un dels versos.
Aquestes estructures s'estenen al llarg de la platja.

Cal destacar que aquest grup, que ha fet intervencions arreu del món, té diverses obres a l'illa. Una altra de les més destacades és la que varen fer a Can Picafort, a l’espigó del port. Aquest mural es va fer el 2018, en el marc del festival de muralisme i art públic Saladina Art Fest, i s’hi pot llegir una cita de l’escriptora mallorquina Carme Riera: "Te deix, amor, la mar com a penyora. Jo pos per testimoni les gavines".

El mural de Boa Mistura a Can Picafort.

Carolina Adán Caro

Carolina Adán (@carolinaadancaro) és una de les artistes més presents a Ciutat. En el cas d’Adán, totes les obres són per encàrrec. De fet, així va començar. “Vaig fer un mural perquè una amiga m’ho va demanar i em va canviar la vida”, conta. Aquest primer mural en qüestió, però, ja no es pot veure, perquè varen comprar l’edifici on es trobava i el varen reformar. “Que siguin efímers també és bonic, és l’essència”, manifesta.

Adán també explica que, generalment, el client et deixa “fluir” amb les idees. “M’inspir en l’entorn i en la meva situació emocional del moment”, assenyala. El mural de la imatge, el de tres nines guaitant un carrer, l'hi va demanar la propietària de la finca, per decorar-la. “Em vaig sentir lliure i vaig fer això. I de tant en tant faig altres dibuixos en aquest edifici si m’ho demana”, apunta.

Una de les obres de Carolina Adán al carrer de Sant Miquel.
Una altra de les obres de l'artista, en l'emblemàtic quiosc Alaska, a la plaça del Mercat.

Pel que fa al significat de les obres, apunta que el seu art “vol cridar l’atenció” però que “no vol encasellar-te”. “La interpretació l’ha de fer cada espectador”, afirma. 

Abraham Calero

Abraham Calero (@a.b.r.a.h.a.m_c.a.l.e.r.o), és també un dels artistes més rellevants del panorama a Palma. En el mural de la imatge, reflecteix la realitat del suïcidi. L’obra la conformen les figures de Kurt Cobain, Ian Curtis, Robin Williams, Alexander McQueen, Ernest Hemingway, Virginia Woolf, Janis Joplin i Verónica Forqué. Tot i que aquests personatges famosos han anat canviant d’ençà que el mural ocupa una de les parets de l’emblemàtic edifici de La Protectora, el seu missatge no deixa de ser contundent. De fet, de manera irònica, l’obra se situa sota el lema El club de la lucha, la primera norma del qual és que no se'n pot parlar. L’artista desafia, així, rompre aquesta norma.

Mural sobre el suïcidi al carrer de la Protectora, obra de Calero

Soma

Marc Peris és qui es troba darrere el nom de Soma (@soma.marc), artista resident entre Mallorca i València. El mural que es pot veure a continuació, de més de 100 metres de llarg, es troba en un dels aparcaments de les Avingudes i representa diversos elements de la cultura illenca, que es mesclen i se succeeixen entre ells, des de caragols, dimonis o un pa amb oli, entre d’altres. “Els millors fruits de la terra de vegades són els més senzills”, remarca l’artista al seu perfil d’Instagram.

Una de les parts del mural a l'aparcament de les Avingudes.
Els caragols són unes de les criatures que es poden observar a l'obra.
Els dimonis es troben més avall, just abans d'entrar a l'aparcament.

Cal destacar que l’obra de Soma està molt estesa per l’illa des del 2012-2013, i es poden trobar molts murals seus arreu de Palma.

Una de les obres de Soma, també al carrer de la Protectora

Joan Aguiló

Joan Aguiló (@joan_aguilo) és un altre dels noms més sonats dins el món de l’art urbà de Mallorca. L’artista va començar a endinsar-se en aquest àmbit arran d’un viatge a Berlín. “Em vaig apuntar a un freetour a la ciutat i va resultar que era sobre art urbà. Em va agradar molt el que vaig veure i hi vaig veure el que jo volia en aquell moment, una feina més col·lectiva, que interpel·làs la comunitat”, conta. Així, d’ençà que va començar a fer feina en l’art urbà, Aguiló va començar a traslladar el seu missatge a través de les obres i a poc a poc varen anar sorgint encàrrecs particulars. “Molta gent entén l’art urbà com una manera de donar vida a un entorn, de canviar-lo”, destaca Aguiló, qui afegeix que ell, amb els seus murals, vol parlar de la identitat local i de les escenes quotidianes, que reflecteixin l’entorn on els fa. 

Un dels murals d'Aguiló a una de les aturades del tren d'Inca.
Part del mural d'Aguiló a una de les aturades del tren d'Inca.

Pel que fa als encàrrecs, assegura que acostuma a tenir llibertat. D’aquesta manera, si ha de fer una obra en una escola, Aguiló intenta que aquesta parli d’educació, “ja sigui d’una manera més subtil o poètica”. Això no obstant, l’artista també reflexiona sobre el concepte d’art urbà, que qualifica d’”altruista”. “Ara hi ha molta demanda per part d’empreses i institucions, i molts artistes que fan feina per encàrrec. Ja no hi ha tants artistes que ho facin de manera desinteressada. Tot és més comissariat”. En aquesta línia, assenyala que l’artista ha de “lluitar molt perquè l’encàrrec sigui artístic”. "I no sé si tots es plantegen aquesta lluita”, manifesta.

ORB

Per a ORB (@orb_urbanart), el significat de cada obra "depèn molt de cada peça". "Una part del missatge també l'aporta l'entorn on es pinta i moltes vegades jug amb això per acabar la peça", explica l'artista, que manté la seva identitat en l'anonimat darrere aquestes lletres. Explica que, en el seu cas, el procés creatiu s'inspira en el descontentament social o emocional del moment i que treballa aquestes idees "com si es tractassin d'il·lustracions de còmic en blanc i negre que narrin visualment una escena que descriu la idea". "Una de les coses que m'atreuen de fer art urbà és que pel fet de ser una acció ràpida, estàs condicionant la qualitat per trobar un equilibri entre la dificultat i el temps que tens per fer-la. A l'hora d'apreciar altres artistes urbans, aquestes condicions em donen uns paràmetres per entendre i valorar les peces que pinta cada un", destaca.

En aquesta línia, ORB destaca que l’art ha de transmetre un missatge que va més enllà del concepte. “Ha de deixar una mescla de satisfacció visual i comprensió immediata”, afirma. “Crec que ho hem de tenir molt de compte a l’hora de pintar al carrer perquè pintam perquè ho vegin els altres i això hauria de reflectir-se tant en el tema com en les formes”, manifesta.

Una de les obres d'ORB, ja desapareguda, era un dels monstres de l'obra 'Where the wild things are'. Es podia trobar a l'entrada del parc del Canòdrom

Quant al lloc, per a aquest artista és important que l’espai cobri un sentit extra: “Per això no sol repetir les obres a cap altre lloc”. “Ho veig com un monument en un moment concret de la vida o d'una situació que cal compartir”, subratlla.

Tot i això, ORB afirma que la situació és “una mica complicada”, especialment “per un problema en la interpretació del terme i les etiquetes que s’atribueixen a l’art urbà”. “Jo no som partidari de certes pràctiques que devaluen els espais públics i privats sense permís, però si parlam d'art urbà, l'essència està allà mateix, en l'acció i no en la petició”, defensa, i apunta que el que ara s’aprecia de l’art urbà és aquesta “pseudopermissivitat darrere un moviment artístic valorat per un públic i condemnat per l’altre”. Considera que el terme se sent dividit “entre els que pinten al carrer sota l’amenaça de multa i els que pinten al carrer per encàrrec o bé subvencionats”.

stats