Escampar fems a foravila: "Tothom és molt natural i ecològic fins que sent olor de merda"

PalmaBiel Barceló té una granja de gairebé 300 porcs i 100 truges a la carretera de Vilafranca a Porreres. Sembra ell mateix el cereal que dona als animals i, per fer-ho, escampa els excrements que produeixen perquè, segons assegura, "reactiva la terra i és molt millor que l'adob". Tot i que procura tirar-lo i tapar-lo com més aviat millor "per evitar problemes" amb els veïns (entre una cosa i l'altra passa una hora aproximadament), és conscient de l'olor que fan. "Per molt bé que l'escampis, tota la merda fa olor", admet mentre està devora un caramull de fems a punt d'estendre.

Els darrers anys han augmentat les queixes per l'olor de fems a foravila, segons ha explicat aquest dilluns el director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández. Per això, Barceló explica que el fems "és el més natural" que hi ha per a la terra i retreu que "tothom és molt ecològic fins que sent olor de merda".

Per la seva banda, el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha recalcat que els pagesos tenen el dret de tirar el fems als seus sementers. "Està protegit legalment amb una sèrie de normes i mentre es compleixin s'ha de respectar". A més, ha advertit a la població ha de saber que "si vol aliments de proximitat i sostenibles els fems en formen part essencial". En el mateix sentit, ha considerat que "la ciutadania de cada vegada està més desconnectada de la realitat de foravila".

En el mateix sentit, Fernández ha detallat que tant els agricultors com els ramaders tenen un pla per controlar quina quantitat i on s'ha escampat el fems. "Darrere aquest dret que tenen els pagesos a revalorar el fems, hi ha una normativa bastant rigorosa que és possible controlar", ha assegurat. Però, en lloc de vendre'l a altres ramaders –una remolcada pot arribar a costar aproximadament 150 euros– Barceló prefereix quedar-se'l, tot i que reconeix que "li surt car", ja que ha d'emprar una pala per ficar-lo al remolc, una arada per escampar-lo i dues persones que condueixin els vehicles.

Diversos ajuntaments denuncien males pràctiques d'algunes explotacions

Diversos ajuntaments de Mallorca han fet arribar a Agricultura les seves queixes sobre la pudor que genera la gallinassa. En els casos que ha pogut contrastar l'ARA Balears, normalment les explotacions que la fan servir no respecten el termini que marca la normativa per enterrar o retirar el fems. En el cas de l’Ajuntament de Manacor, va denunciar fa unes setmanes a la Direcció General d’Agricultura un cas d'uns abocaments de gallinassa considerats il·legals per al Consistori. Segons els informes de la Policia Local i dels serveis municipals, "el 9 de setembre passat es va detectar l’escampada de fems a una parcel·la, i el 15 de setembre es va comprovar que encara no s’havien enterrat ni retirat", superant així el termini de 72 hores que marca la Llei agrària balear del 2019.

Segons el Consistori, les actuacions han anat acompanyades de fortes olors que han provocat nombroses queixes veïnals, tant a la zona afectada com al mateix nucli urbà de Manacor. L’Ajuntament recorda que ja el 2022 va denunciar una empresa avícola per fets similars davant Agricultura i el Seprona.

La documentació recopilada –amb informes i fotografies– es va traslladar a la Direcció General perquè determini possibles sancions o mesures correctores. “La protecció del medi ambient i la convivència ciutadana són una prioritat. No permetrem pràctiques que vulnerin la normativa i generin perjudicis a la població”, ha assegurat el delegat de Policia Local, Sebastià Llodrà.