Llorenç Huguet: “El tema pendent serà la construcció d’una biblioteca de referència”

PalmaLlorenç Huguet, matemàtic menorquí, rector de la UIB durant dos mandats, parla del punt en què es troba la Universitat quan, avui mateix, se celebra el 40è aniversari de la seva fundació.

Quin llegat deixarà Llorenç Huguet a la Universitat a banda de la Facultat de Medicina?

La Facultat de Medicina és la darrera fita important, molt desitjada en l’ambit de la Comunitat Autònoma, tot i que el recorregut no ha estat fàcil. Hi ha temes que consider molt importants i que m’agradaria recordar com a llegat del meu pas per la Universitat: he col·laborat amb les transferències de les competències universitàries del govern d’Espanya a la Comunitat Autònoma. Era l’any 1996. Això significa un punt d’inflexió perquè pots interaccionar amb el govern, sigui del color que sigui. Tens més facilitats per fer-los arribar les necessitats de la Universitat i prendre una decisió i tenir el suport econòmic que es necessita i, quan hi ha discrepàncies, també les pots gestionar i traslladar-les a un altre moment. Del 1997 voldria recordar dos fets que em semblen interessants: La creació de la Universitat Empresa, per lligar la societat i la Universitat i com a element impulsor de la innovació, i el començament dels estudis reglats a les seus de Menorca, Eivissa i Formentera, un fet del qual estic molt satisfet. Ens vàrem convertir veritablement en la Universitat de les Balears. També em sembla important la posada en marxa de la Universitat Oberta per a Majors. Durant aquests 20 anys d’existència hem arribat a més de 25.000 persones, difonent cultura a totes les illes amb la implicació d’ajuntaments i consells insulars, i també amb dues empreses que ens han ajudat des del començament: El Corte Inglés i la Caixa. I hem creat l’Oficina de Suport a la Recerca per demanar finançament i fer un seguiment dels projectes.

I segur que teniu un tema pendent.

La construcció d’una biblioteca de referència de les Illes Balears, moderna, on el silenci ja no sigui obligatori, on hi hagi espais de debat. No perdem les esperances.

No tindreu temps?

No, no tindré temps, però és una cosa que m’hauria agradat fer perquè els doblers, que hem de reclamar no ja com a Universitat sinó com a Comunitat Autònoma, ens poden arribar del fons FEDER. La biblioteca aniria en la línia de la transformació digital que perseguim.

Potser no tindreu temps per posar en marxa la biblioteca, però en tindreu per posar en marxa els estudis que heu anunciat?

Sí, som en una comissió en què participen el Govern i la Universitat, en la qual definim i redefinim el mapa de titulacions tant de màsters com de graus. Amb els temes de grau ja hem arribat a un primer estadi, i hem vist que les carreres que són més interessants en aquests moments a les Illes Balears són Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, i Farmàcia. Aquestes són les dues carreres en les quals hi ha més estudiants de les Illes Balears que van a fer els estudis a fora. Això ja ho justificaria. I després, una tercera carrera que seria innovadora i molt important tenint en compte la nostra ubicació, Turisme i Tecnologia. Evidentment, no és per al curs que ve, però amb aquest Govern ho deixarem embastat.

La intervenció de la Universitat pot ser cabdal en la consolidació de l’IdiSBa?

Ara que tenim la Facultat de Medicina, voldríem que l’IdiSBa ( l’Institut d’Investigació Sanitària de Balears) quedàs acreditat pel Carles III i poder disposar de més fons de recerca en l’àmbit de la ciència de la salut. Jo tenc esperances que, havent creat la Facultat de Medicina, s’acabi acreditant l’IdisBa. Dins els hospitals públics de la nostra universitat es fa recerca, i molt bona.

Per què no es va aturar abans el cas Minerval?

No es va aturar abans perquè no es tenien instruments per aturar-lo. En aquest moment, tampoc no està aturat, es troba en l’àmbit judicial. De tots dos, ara només hi ha un investigador implicat. Això no afecta el tema de la qualitat de la recerca. En tot cas, allò que pot acabar afectant és una qüestió de mal ús dels resultats d’una recerca. I mentre estigui en seu judicial, la Universitat no pot actuar, ni en un sentit ni en l’altre.

La Universitat sempre es queixa de manca de pressupost, però darrerament estau més bé que abans.

És clar. Sí.

Això us permetrà construir l’edifici de Ciències de la Salut, que són gairebé set milions d’euros.

És el que us deia un poc abans, el fet de poder discutir amb la Comunitat Autònoma les necessitats i el suport econòmic que necessitam ens permet avançar. Evidentment, sempre hi ha una diferència entre allò que demanes i allò que et donen. Des del 2013 hem anat recuperant el pressupost que es va perdre a partir del 2009, que és quan estàvem raonablement bé.

Tot i això, feis reivindicacions...

Sí que tenim dues dades que ens continuen preocupant i, per això, les continuam reivindicant. Una és el capítol 1, que ens transfereix la Comunitat Autònoma, d’on pagam les nòmines. Hi estam per sota. Això vol dir que la diferència l’hem de cobrir amb altres capítols de la Universitat. I l’altra, que necessitam més pressupost per al manteniment de tots els edificis del campus, tant els de la carretera de Valldemossa i Palma, com els de Menorca i Eivissa. Però hem de reconèixer que hi ha hagut un esforç important des del Govern per intentar anar millorant aquestes partides. Enguany hem pogut fer un pressupost més equilibrat i això ens permet anar eliminant aquestes diferències. Això també ens permetrà ampliar la inversió pública per estudiant. Allò que volem nosaltres és que aquesta xifra, almenys, s’equipari a la mitjana espanyola.

Com us trobàveu abans de la crisi?

La transferència superava fins i tot el capítol 1. El capítol de manteniment era dues vegades i mitja més gran que el que tenim en aquest moment. I la dotació per estudiant s’alineava amb la mitjana espanyola. El que volem és tornar a la situació d’abans de la crisi.

Negociar un bon finançament és clau?

Des de la Direcció General de Política Universitària i d’Ensenyament Superior i, bàsicament, amb Gerència i amb el Vicerectorat d’Economia estam fent feina de valent per aconseguir allò que moltes vegades hem reclamat i que ara el Govern ha acceptat: un contracte programa, amb una sèrie d’indicadors i amb un grau de compliment d’aquests indicadors que faci que la dotació universitària no sigui una negociació anual sinó a tres o quatre anys vista. Jo crec, i el conseller i el director general també són d’aquest parer, que el pressupost del 2019 ja es podrà definir d’acord amb aquest contracte programa. És una bona notícia.

Dins el contracte programa hi inclouríeu noves inversions?

Possiblement, noves inversions i nous estudis. Si s’acaben posant aquests nous estudis en marxa, els tindrem en compte. De fet, quan s’han posat en marxa nous estudis hem signat un conveni perquè es poguessin acabar. Però es farà globalment.

Així, dins el contracte marc hi hauria aquests tres estudis nous que heu avançat.

Això ho estam negociant.

A la Universitat hi ha moltes insfraestructures que han quedat realment obsoletes.

Per això deim que s’ha d’incrementar la partida de manteniment del campus. El Mateu Orfila, l’edifici on hi ha la Facultat de Ciència, en què hi ha molts laboratoris, està en mal estat per l’ús continuat que se n’ha fet. Al Ramon Llull, que acull vuit estudis, també s’hi han de fer actuacions. Tots els edificis necessiten una certa inversió pressupostària per fer el manteniment anual. És molt més important i econòmic,prevenir que reaccionar quan la cosa no té solució, com en la salut.

Hi ha molts edificis en què manquen laboratoris, despatxos...

Sí, quan tinguem l’edifici nou s’esponjaran els edificis més compactes. S’ha d’esponjar el Guillem Cifre, i hem de donar més aire al Guillem Colom i al Ramon Llull.

Parlem d’un fet, la penjada de l’estelada i la reacció de Miquel Deià. Hi ha una certa involució en la llibertat d’expressió: un temps els alumnes reaccionaven i ara sembla que han quedat aturats.

Aquesta és una de les crítiques que a vegades fan al pla d’estudis de Bolonya. Els estudiants tenen tota un seguit d’obligacions que fan que tinguin menys temps per participar en activitats dinàmiques. Les activats extraacadèmiques els costen més i hi poden dedicar menys temps.

Què en trobau, de la retirada de la senyera? Era necessària?

Estic obligat a ser discret perquè es va obrir un expedient i, fins que no es resolgui, la meva opinió no s’exposarà.

El conseller d’Educació va instar els mestres a fer del català la llengua vehicular de la Universitat. Aquest també era un dels eixos del vostre programa electoral. Ho estau impulsant d’alguna manera?

Des d’aquesta Universitat sempre s’ha intentat conrear el català. Allò que ja no és tan controlable és la manera d’expressar-se. Des de la llibertat, un professor explica en la llengua que ell considera oportuna, és la llibertat de càtedra. Jo puc dir que mai no he tingut cap tipus de conflicte. Hi ha facultats on hi ha un predomini de català i n’hi ha d’altres en què això no passa. Això no genera problemes en la convivència universitària.

En la sanitat el català serà un requisit. Ho hauria de ser a la Universitat?

Aquesta proposta es va fer anys enrere i, finalment, com que els cossos funcionariats de la Universitat són cossos estatals, va ser anul·lada. En aquest moment s’apel·la a la llibertat de càtedra. Al País Basc han hagut de duplicar ensenyaments en eusquera i castellà.

Es parla de tornar a dur la Universitat a Palma.

És impossible. De fet, no seria ni convenient. El sí que és desitjable que hi hagui més activitat universitària, postgraus i cursos de formació. Per exemple, abans de Pasqua obrirem Can Oleo.