El Govern vol assumir la demanda de noves embarcacions sense ampliar ni crear nous ports

El gerent de Ports IB, Pedro Puigdengoles, diu que aposten per l'optimització de l'espai existent i la creació d'una xarxa de marines seques

El Pla general de ports de les Balears preveu assumir la demanda de noves embarcacions dels pròxims 15 anys sense ampliar ni construir nous ports esportius. El gerent de l'empresa pública Ports IB, Pedro Puigdengoles, ha explicat en una roda de premsa que la normativa, que a partir de divendres estarà en exposició pública, aposta per l'optimització de l'espai portuari existent, la creació d'una xarxa de marines seques i pocs punts d'amarratge nous, perquè es podrien fer arran de la reestructuració dels ja existents.

El conseller de Mobilitat, Marc Pons, ha afirmat que la voluntat del Govern és facilitar l'accés a la mar dels propietaris de barques sense amarrament millorant les rampes que hi ha als ports i impulsant els camps de boies. També vol incentivar altres fórmules de titularitat de les embarcacions, com ara la multipropietat, de manera que es pugui respondre a l'augment de la demanda sense fer nous punts d'amarrament. Sobre la possibilitat de reduir l'eslora de les embarcacions que hi ha als ports, el conseller ha dit que se n'analitzaran totes les variables.

Pons ha informat que s'estan fent dos estudis que determinaran el contingut del futur pla general i que cerquen aprofundir en la sostenibilitat perquè, si el medi no està conservat, no es podrà desenvolupar l'activitat econòmica i social als ports, com ha explicat el conseller. El primer estudi, com va reclamar la Comissió de Medi Ambient, analitza la capacitat de càrrega de tot el litoral balear per "saber quantes embarcacions hi pot haver al nostre litoral per garantir-ne la conservació". El segon, que respon a una petició estatal, servirà per conèixer els impactes que tindrà l'escalfament global en els ports illencs. 

Puigdengoles ha comentat que la previsible pujada del nivell de la mar produirà canvis en la direcció de l'onatge que podria afectar la capacitat de protecció dels dics dels ports. També perjudicaria els molls perquè, si són fixos, es podrien inundar. Per això, es preveuen mesures de mitigació del canvi climàtic reduint les emissions contaminants i augmentant l'electrificació dels ports.

Marc Pons ha recordat que el pla s'està treballant des de la passada legislatura, quan, a més, es varen invertir 34 milions d'euros en obres per millorar els ports. Durant aquesta legislatura es preveu una inversió de 40 milions. El conseller també ha recordat que es varen actualitzar els canons dels ports i el procés de depuració de llistes d'espera.

Cal recordar que l'article 6 del decret per a l'impuls de l'activitat econòmica preveia la creació en sòl rústic d'espais destinats a la construcció, emmagatzematge i manteniment d'embarcacions, o sigui, marines seques. La portaveu del GOB, Margalida Ramis, va dir que el procediment es podria haver aplicat en el cas del port d'Andratx, on hi ha un dipòsit de barques en sòl rústic des de fa molts d'anys –malgrat les denúncies fetes per l'entitat– que la nova normativa hauria permès legalitzar. El Govern, però, va fer una passa enrere i va modificar aquest article, i ara només es permetrà fer punts verds. 

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF