Emaya no té els drets d'una part de l'aigua que subministra als ciutadans

PalmaL'empresa municipal d'aigua de Palma (Emaya) no té tots els drets sobre l'aigua que extreu per a subministrar-la als ciutadans, segons es desprèn de diferents documents i informes que han emès organismes oficials i que analitzen els principals instruments de planificació urbanística de la ciutat. No es tracta d'una constatació nova, però experts consultats per l'ARA Balears confirmen que és una situació que s'arrossega en el temps i que no es compleix amb la normativa. En alguns casos, la documentació de què disposa l'Ajuntament de Palma és incompleta i en d'altres els permisos de l'empresa municipal no cobreixen la quantitat d'aigua que es capta realment, que és més gran. És a dir, s'explota més aigua de la quantitat que té autoritzada Emaya.

Per fer arribar aigua als més de 430.000 habitants que té Palma actualment i, sobretot, als més de 50.000 nous que preveia incorporar la ciutat en el Pla General, Emaya fa servir una combinació de fonts d'aigua, principalment subterrània, que completa amb l'accés als embassaments de Cúber i Gorg Blau –aquests darrers són poc significatius percentualment. Segons les dades a les quals ha tingut accés l'ARA Balears i que formen part de l'expedient del tràmit del Pla General de Palma de 2023, en alguns casos l'aigua que obté l'empresa municipal està per damunt del que té acreditat davant l'Administració competent, que és la Comunitat Autònoma.

Per aquest motiu, en diferents ocasions s'han fet advertències a l'Ajuntament de Palma sobre la importància d'actualitzar la titularitat completa de tots els drets concessionals de l'aigua, ja que es tracta d'un recurs escàs i els qui l'extreuen han de tenir un permís específic que ve condicionat per un parell de motius, principalment per l'estat de salut de cadascun dels aqüífers.

A més dels aqüífers de Sant Jordi, Pont d'Inca, la Vileta, Palmanova, Son Reus, Esporles i la Fita del Ram, l'Ajuntament de Palma té entre els seus plans incrementar la contribució a la ciutat a partir de l'ús d'altres punts més allunyats, com la Marineta. De nou, les previsions d'ús que fa Palma d'aquesta aigua no quadren amb els drets concessionals dels quals disposa.

Sobrexplotació d'aqüífers

A més, en alguns dels aqüífers que es fan servir actualment, com el de la Vileta, l'extracció supera el 100% del que està autoritzat per la Direcció General de Recursos Hídrics i existeix preocupació per aquest motiu, ja que l'abús en l'extracció d'aigües subterrànies provoca un augment del perill de salinització de l'aqüífer, amb la irreversibilitat que això suposa.

D'acord amb el Pla Hidrològic de 2019, "s'han de reduir progressivament les extraccions d'aigües subterrànies fins als 18,4 hm³ anuals, de manera simultània amb les noves mesures previstes per gestionar adequadament la gestió de l'oferta i la demanda hídrica per augmentar la disponibilitat dels subministraments". Així s'indica als informes de diferents organismes per assegurar que la gestió de l'aigua sigui la correcta.

Però la realitat, segons han confirmat a l'ARA Balears fonts coneixedores de la situació, "és que no s'està reduint l'ús dels aqüífers segons les previsions". I això impedeix "millorar l'estat ambiental dels aqüífers i la seva relació directa amb l'estat ambiental dels torrents, els ecosistemes aquàtics i les activitats agrícoles, ramaderes i productives".

La preocupació que varen expressar alguns tècnics durant la tramitació del Pla General de Palma és que, si avui dia no es redueix la pressió sobre els aqüífers, la situació es complicarà a mesura que augmenti la població. A més, si s'observen les dades de dessalació d'aigua, pel que fa a Palma encara hi ha capacitat d'obtenir molts més litres de la dessaladora. Emperò sembla que el compromís municipal de Jaime Martínez de no augmentar la tarifa de l'aigua, que seria la conseqüència directa de fer servir més la dessaladora, provoca una important resistència en aquest sentit.