Ecologistes de Menorca exigeixen al Govern més vigilància dels fondejos

CiutadellaMenorca ha iniciat la temporada turística amb més afluència de visitants que els últims anys. Una pressió humana que es tradueix també en més moviment nàutic. Els fondejos sobre posidònia van afectar l’estiu del 2021 una superfície de 659,34 metres quadrats i van destruir 33.966 de la planta marina protegida a Menorca, segons els càlculs fets pel col·lectiu SOS Posidònia, a partir del nombre oficial d’embarcacions que el Servei de Vigilància del Govern instà a canviar de lloc (999). La campanya de vigilància va finalitzar amb 7.637 actuacions a l’illa.

SOS Posidònia Menorca ha denunciat públicament fondejos il·legals que afecten les praderies de posidònia a zones com Son Saura, Cala Teulera, l’illa d’en Colom, Binibèquer, Cala Galdana, Macarella i Cala en Turqueta. Són només alguns exemples, perquè altres platges són objecte de la presència massiva que demostraria un excés de pressió a la zona.

Per aquest motiu, SOS Posidònia Menorca demana al Govern balear i al Consell de Menorca que apliquin sancions a tots els infractors de la normativa sobre fondejos. Una petició a la qual s’afegeixen el GOB i Menorca Preservation Found. Les bones previsions turístiques amb vista als pròxims mesos preocupen les entitats ecologistes, que temen unes conseqüències devastadores per a la posidònia. A més, no entenen com la temporada de controls marins no començarà fins a mitjan juny. La conservació d’aquesta planta aquàtica és molt important perquè crea zones de producció d’oxigen, de cria i refugi de moltes espècies animals. La directora de Menorca Preservation Found, Rebecca Morris, critica s’arribi tard: “És de vital importància que el Govern protegeixi la posidònia, i ens sorprèn que sabent que aquest estiu vindria més gent no s’hagi actuat”.

Totes aquestes demandes coincideixen justament quan Menorca disposa d’una embarcació més que l’any passat per vigilar el litoral. El Govern balear anuncià que, de les quinze barques que vetllaran per la seguretat entre juny i octubre, tres ho faran a l’illa. A més, el Consell decidí sumar una embarcació pròpia amb base a Fornells, que estarà activa de l’1 de juliol fins al 18 de setembre, amb l’objectiu de complementar el servei de l’Executiu autonòmic.

Curiosament, el GOB ja va sol·licitar l’any passat la utilització de drons i avionetes per controlar els fondejos d’embarcacions a les praderies de posidònia. El responsable de l’Ordenació Territorial, Miquel Camps, recorda que els efectes de les males pràctiques provoquen danys irreparables a l’ecosistema marí, un impacte del qual no es recuperen fins passades unes dècades: “Quan la gent va a una cala o platja i veu que no hi pot fondejar, acaba tirant l’àncora allà on no toca”. I afegeix: “El problema és que això ho fan centenars d’embarcacions en un dia”.

Interès per la nàutica

El dirigent proteccionista avisa que la temporada ha començat abans del previst i que a causa de la pandèmia ha crescut l’interès per la nàutica: “Molts ciutadans han dedicat aquest temps a treure’s una titulació, perquè al final no deixa de ser un espai privat, no comparteixes espai amb ningú més, i pots gaudir de certa llibertat”.

Pel que fa a les possibles solucions, Miquel Camps apunta que és "incomprensible" que amb la capacitat nàutica desbordada s’estiguin plantejant a l’illa projectes per ampliar amarraments: “És preocupant i el cas més emblemàtic el trobam al port esportiu d’Addaia, on volen duplicar la capacitat”. El responsable del GOB també exigeix més vigilància: “S’està convertint en un perill real i cal augmentar les patrulles, perquè la gent sàpiga que hi ha algú que vetlla per castigar l’infractor”.

En darrer lloc, Camps apel·la a la responsabilitat individual i consciència d’aquells que duen una embarcació, ja que actualment hi ha molta informació sobre els efectes que provoca l’incivisme nàutic: “No som adolescents i no podem esperar que un ens digui que no podem fer-ho per no efectuar un fondeig il·legal. A més, avui dia, amb la cartografia digital, no hi ha excuses”.

Una visió radicalment oposada es té des del sector nàutic. El president de l’associació d’empreses nàutiques de Menorca (Asmen), Justo Saura, assegura que com a patronal són conscients i favorables a la preservació de la posidònia: “Avisam els clients que cal conservar per mantenir un litoral únic, però creim que no són tantes barques les que practiquen fondejos il·legals, perquè cada vegada hi ha més conscienciació”.

Saura defensa que aquest grau de sensibilitat dels clients ha augmentat en els darrers anys: “Els donam una aplicació telefònica perquè sàpiguen on es pot fondejar, però els qui ho fan és per desconeixement i no pas per fer mal”, i precisa que els més despistats en aquest sentit són els turistes: “La gent d’aquí surt més a pescar que a fondejar, Menorca no és una illa de grans iots com Mallorca o Eivissa, com a molt en trobarem de deu metres”. El president d’Asmen apel·la al sentit comú i creu que la gent que estiueja a l’illa sap que és un territori que cal cuidar per continuar diferenciant-lo de la resta de l’arxipèlag.

Una opinió d’Asmen que corroboren alguns patrons d’embarcació consultats per l’ARA Balears. Aquests no veuen un autèntic problema en les xifres del Govern i coincideixen a assenyalar que els fondejos il·legals són una petita part de la quantitat d’embarcacions que passen a l’estiu per l’illa. També demanen respecte per a tots aquells que ho fan correctament i lamenten que es criminalitzi un sector que ha evolucionat al mateix ritme que la societat pel que fa a la sostenibilitat i la protecció de l’entorn natural.