EAPN Balears fa una crida per combatre els discursos d'odi i l'aporafòbia

PalmaLa delegació balear de la Xarxa Europea contra la Pobresa (EAPN, per les seves sigles en anglès) ha fet una crida a desenvolupar "contranarratives" davant els discursos aporofòbics i d'odi.

Així ho ha reivindicat el director de l'EAPN Balears, Andreu Grimalt, quan els mitjans de comunicació li han demanat sobre com contrarestar aquest tipus de discursos, durant la jornada 'Aporofòbia i discursos d'odi' en el CaixaFòrum de Palma. Grimalt ha assenyalat que els discursos d'odi tenen l'"avantatge" que són "molt simples" i arriben "molt", mentre que la gent que tracta de combatre'ls tracta de ser "més reflexiva" i analitzar el que s'hi diu.

"No obstant això, aquelles persones que en un tuit diuen el que pensen i focalitzen això contra un col·lectiu és més difícil de rebatre'ls, ja que tenen un biaix de confirmació. És a dir, la gent que llegeix aquests missatges és perquè té una opinió preconcebuda i llavors s'ho creu", ha apuntat.

En canvi, ha argumentat que qui tracta de desmuntar-los ofereix dades "més complexes" i que requereixen pensar, llavors "no entren en aquest joc i cauen en la simplificació". D'aquesta manera, ha avançat que aviat presentaran una campanya conjunta contra l'aporofòbia amb el Parlament, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma. Grimalt ha aprofundit que en el cas de les Balears cal diferenciar entre les xifres de les persones que estan sota el llindar de la pobresa i les persones que tenen una feina remunerada, però que això no els evita escapar d'una situació de vulnerabilitat.

Això es concreta en la dificultat d'accés a l'habitatge i per cobrir les necessitats bàsiques, que són qüestions que afecten "molta gent" de les Balears. D'aquesta manera, se li ha consultat per què es dona aquesta expansió dels discursos d'odi o fins i tot hi ha casos de persones vulnerables que recorren a discursos aporofòbics. Ell ha respost que la creació d'un enemic comú i la culpabilització de determinats col·lectius d'aquestes situacions personals són elements "recurrents" dels discursos d'odi.

Així, ha posat l'exemple de persones que pensen que "no poden tenir una vida digna" perquè l'Estat es preocupa d'altres grups que estan en pitjors condicions, perquè creuen que "no s'han esforçat prou". El professor de Sociologia de la Universitat de Múrcia Gaspar Brändle ha estat un dels ponents d'aquesta jornada i durant la seva intervenció ha exposat la normalització d'aquesta mena de discursos contra col·lectius vulnerables, que "estan generalitzats a les xarxes socials".

En aquest sentit, ha recalcat que aquestes persones sofreixen una doble vulneració com és ser "diana" d'aquests discursos i, d'altra banda, "no disposen del prou recursos" per confrontar-los i disposen de "narratives alternatives" per visibilitzar-ne la situació. Sobre com es poden restringir aquests missatges, ha reconegut que amb les xarxes socials és "complicat", perquè en aquest sistema "les regles han canviat", ja que l'anonimat permet aquest tipus de discursos que es mouen entre la "llibertat d'expressió" i l'"atac directe".

"És difícil contrarestar-los perquè retratar un discurs d'odi és donar-li visibilitat i això és com tirar llenya al foc, per la qual cosa és més important disposar de narratives alternatives", ha asseverat. Brändle ha ressaltat que també hi ha estudis que parlen sobre com la simplificació del llenguatge a les xarxes socials contribueix a la polarització, per la qual cosa a tall de solució ha proposat incidir en l'educació i la conscienciació social. Al mateix temps, ha posat el focus en determinats influencers que promouen entre els joves l'emprenedoria empresarial per enriquir-se, però en trobar-se amb processos "més complexos" contribueixin al fet que tinguin "més frustració".