'Drones' per descobrir els secrets dels peixos

The New York TimesA uns quilòmetres de la costa d'Atlantic City, davant de l'edifici del casino Golden Nugget, Michael F. Crowley, oceanògraf de la Universitat Rutgers, llança tres drones submarins (sense tripulant) d'un color groc llampant des de la popa del seu vaixell de recerca. Els planadors , com ell els anomena, tenen ales i no disposen de turbina de propulsió, com si fossin míssils Tomahawk en miniatura. N'hi ha dos que els hi ha cedit temporalment l'armada dels Estats Units. L'altre és propietat de la Universitat Rutgers i el va atacar un tauró que hi va deixar les dents marcades. Els tres dispositius es capbussen a l'Atlàntic per una missió que durarà un mes. S'incorporen a una flota formada per 12 drones més que hi ha escampats per la Costa Est, des de Nova Escòcia, al Canadà, fins a Geòrgia, al sud dels Estats Units.

Aquests drones són la peça clau de Glider Palooza, un experiment d'exploració oceanogràfica en què col·laboren 16 agències governamentals i equips de recerca dels Estats Units i del Canadà. Tots han posat en comú els seus recursos, entre els quals hi ha satèl·lits, centres de radar, boies de recerca i els planadors submarins. Així esperen obtenir el retrat més complet que s'hagi elaborat mai de la gran quantitat de moviments submarins misteriosos que es produeixen a l'Atlàntic: des dels corrents en aigües profundes fins a les migracions de les poblacions de peixos.

Més eficaç i més barat

L'experiment en curs a l'Atlàntic anuncia el sorgiment d'una nova orientació pel que fa a la recerca oceanogràfica. Els investigadors esperen que la seva flota de planadors subaquàtics els ofereixi una nova perspectiva. "Disposem de satèl·lits que ens proporcionen mapes magnífics de la superfície de l'oceà", afirma Glenn, cap de l'Associació Regional de Sistemes d'Observació Oceànica Costanera de l'Atlàntic Central (MARACOOS, acrònim en anglès), un dels 16 grups de recerca que participa en el projecte. "Però l'oceà té tres dimensions i volem investigar què passa sota l'onatge".

Els planadors estan equipats amb bateries i bussegen contínuament traçant llargues corbes descendents. Registren dades relatives a la temperatura de l'aigua, els corrents i altres factors a diferents profunditats. Assoleixen una fondària màxima d'uns 200 metres, tot i que se'ls pot configurar perquè descendeixin més avall. Si es pren la majoria de l'oceà com a referència, es tracta d'una profunditat relativament petita.

Això no obstant, és més que suficient per a les plataformes continentals, que tenen una fondària mitjana d'uns 140 metres i poden estendre's entre uns centenars de metres i centenars de quilòmetres mar endins des de la línia de costa.

Cada planador costa entre 125.000 i 150.000 dòlars en total, segons l'equipament que porti, un fet que els converteix en una ganga en comparació amb els mètodes tradicionals. "Un vaixell de recerca oceanogràfica pot costar des de 35.000 fins a gairebé 100.000 dòlars cada dia que s'utilitza", assegura Oscar M. Schofield, l'oceanògraf de la Universitat Rutgers que dirigeix l'experiment. "Aquest mateix experiment fet amb vaixells costaria milions o desenes de milions de dòlars".

Per bé que cadascun dels 15 drones té la seva pròpia missió, les dades que recullen es combinen a la Universitat Rutgers per investigar qüestions molt més àmplies. "Sabem que el nostre oceà ha canviat força en els últims 20 anys -assegura Schofield-, però en tenim tan poques dades que fins i tot es fa difícil començar a esbrinar què provoca els canvis".

La temperatura dels oceans

Possiblement, la qüestió més imperiosa és la forma i el moviment de l'embossament d'aigua freda que es produeix, estacionalment, al fons de la plataforma continental del nord-est dels Estats Units. Els investigadors i els pescadors saben, des de fa gairebé un segle, que, per bé que les zones de l'Atlàntic més pròximes a les costes s'escalfen a la primavera i a l'estiu, hi ha una franja d'aigua enorme que es manté a una temperatura anormalment baixa, atrapada al fons.

Aquest embossament d'aigua freda ocupa gairebé tota la plataforma continental i forma una franja que fluctua des del cap Cod, a Massachusetts, fins al cap Hatteras, a Carolina del Nord.

Quan torna la tardor i la superfície de l'Atlàntic comença a refredar-se, l'embossament s'homogeneïtza lentament amb les aigües superficials, o s'hi barreja de manera accelerada per l'efecte de les tempestes que planen sobre l'oceà. Però encara hi ha molts elements dels quals se sap molt poc. "L'embossament afecta molts peixos migratoris" que segueixen les aigües fredes, comenta Schofield. "Però també és important per al pronòstic de les tempestes, perquè la temperatura de l'oceà és la gasolina dels fenòmens tempestuosos", afegeix.

'Drones' per tots els mars

Tot i que els planadors neden a pas de cargol, a poc menys de dos quilòmetres per hora, la seva mobilitat proporciona als investigadors una capacitat sense precedents d'adaptar els seus experiments, assegura Joshua T. Kohut, un oceanògraf de la Universitat Rutgers membre de l'equip de MARACOOS. "Cada dues o tres hores pugen a la superfície, un fet que ens permet donar-los noves instruccions -explica-; si veiem que l'embossament s'ha desplaçat o alguna cosa s'ha mogut, podem reaccionar".

L'experiment Glider Palooza té previst ampliar les seves col·laboracions amb equips de recerca de tot el món. "Hi ha infinites maneres d'explorar l'oceà que mai no havíem tingut a l'abast -comenta Glenn-: ens obren nous horitzons".