Les dones reconeixen més si tenen un problema amb l’alcohol

PalmaCada vegada hi ha més dones addictes a l’alcohol que demanen ajuda. No es tracta, en cap cas, de tenir més o menys problemes amb la beguda que un home, sinó de fer visible l’addicció i demanar ajuda per solucionar-la.

És un tipus de consum diferent i això ha marcat també la manera de sortir-ne. La majoria de les dones que beuen, a causa d’una addicció, ho solen fer a casa, d’esquena a la societat, soles. Els homes ho fan públicament, al bar, a la feina, o a l’hora del berenar.

Dilluns passat, Projecte Home va fer la presentació de la seva Memòria 2017 i en va destacar un fet important: cada vegada hi ha més dones dins el programa Ítaca.

Aquest programa va néixer fa set anys, primer de manera ambulatòria a Inca i posteriorment a Campos i Son Morro, on també es fa el programa residencial. Serveix per desintoxicar gent alcohòlica i, darrerament, es nota l’increment de dones entre els seus usuaris.

“Fins ara la dona ha estat amagada socialment. Estava més estigmatitzada. Ara ja demana ajuda”, explica Márgela Frontera, subdirectora del programa Ítaca.

“Està mal vist que una dona d’uns 60 anys d’edat estigui sola en un bar bevent, la gent li retreu com pot fer això als nets o als seus fills”, afegeix la terapeuta.

És real que estigui mal vist que una dona reconegui que té un problema d’addicció. “Normalment perquè a determinades edats tenen càrregues familiars i se’ls fa més responsables que a un home”. Però a poc a poc s’està obrint camí.

El consum d’alcohol sol anar acompanyat d’un sentiment de soledat. “Moltes vegades mesclen la beguda amb medicació contra la depressió i el problema augmenta”, explica Frontera, qui recorda que l’alcohol és un depressor del sistema nerviós central.

“Hi ha usuàries que m’ho neguen, em diuen que el prenien perquè provoca eufòria”, diu. I certament aquesta és la sensació primera. L’alcohol t’evadeix dels problemes “però al teu cervell, a escala neuroquímica, li estàs donant un depressor a tota màquina”.

Així doncs, l’experiència demostra que el perfil de qui consumeix alcohol en excés té relació amb un “caràcter depressiu molt elevat”, i, segons l’experta, “si fa molts anys que en consumeix, probablement la situació acabi amb una depressió bastant crònica”.

Aquí comença la tasca més important, “aprendre que a la vida hi ha situacions crítiques i si bé abans es bevia per enfrontar aquesta situació, ara allò important és identificar-la, veure com em sent i com puc resoldre el problema d’una manera diferent”. Es tracta de veure el costat positiu de la vida.

El procés de desintoxicació

La persona que s’ha de desintoxicar de l’alcohol, primer passa per un procés més físic. “No se’n pot sortir tota sola”. La síndrome d’abstinència d’altres substàncies pot causar sudoració, nàusees, tremolors, febre, però, tot i que és difícil de passar, no mata”, assenyala Frontera. Però l’alcohol és l’única substància amb què aquesta síndrome pot causar la mort perquè “s’hi impliquen òrgans vitals com el ronyó o el fetge que, quan deixen de percebre la substància, comencen a fallar”.

A escala psicològica, parlant de gent que té un consum d’alcohol molt elevat, quan es deixa de cop s’entra en un estat conegut com delirium tremens, en el qual es pot arribar a sentir veus o tenir imatges i pensaments molt negatius. “És per això que la desintoxicació s’ha de fer amb molta cura i amb una supervisió mèdica”.

La primera passa és anar a la UPRA, la unitat en què es realitza la rehabilitació física durant uns 10 a 20 dies “sempre que hi hagi el compromís previ de seguir un tractament terapèutic”.

Quan arriben al programa Ítaca ja no hi ha una intoxicació física, tot i que, psicològicament, les ganes de beure continuen existint, “malgrat que existiran tota la vida perquè el que és alcohòlic avui, ho serà d’aquí a 30 anys. La necessitat sempre hi serà”.

És per això que un exalcohòlic mai més no podrà tornar a prendre una copa i és precisament aquesta la causa de la majoria de les recaigudes. Se sol començar amb “una cerveseta no em farà mal” i molts reconeixen que “ja no vaig saber frenar”. La línia és fina perquè l’addicció es dispari de nou, amb l’afegit de la frustració per la recaiguda.

Márgela Frontera explica que el problema afegit d’una subtància com l’alcohol és “que està a l’abast de tothom”. Això fa que es pugui estar consumint durant molts d’anys d’una manera aparentment normalitzada i que no hi hagi una data d’inici per a l’alcoholisme, ja que “no consideren que tinguin cap problema”. Però el mateix consum habitual fa que després de cinc cerveses diàries es noti certa ansietat, necessitat o “que passa alguna cosa”. I allò que passa és que “necessites l’alcohol en el teu cos per funcionar bé en el dia a dia”.

Se sol detectar que hi ha un abús o un problema després de 15 anys d’haver begut la primera copa. Els indicadors solen ser moments com una retirada de carnet, una cridada d’atenció per part dels familiars o retards a la feina.

Segons el grau d’afectació de l’addicció, es pot seguir un programa ambulatori o un programa residencial. En el primer cas, els usuaris solen ser gent que és capaç de mantenir la feina o té una estructura familiar, o que simplement és capaç de mantenir l’abstinència sense haver d’estar dins un entorn protegit. En el segon cas, va a la residència aquella gent que no convé que estigui sola, gent que normalment no té família.

Els qui ingressen a Projecte Home tenen unes primeres setmanes intenses de feina progressiva i després, cinc mesos de reinserció durant els quals només fan teràpia alguns dies de la setmana.

Si bé crida l’atenció que cada vegada més dones demanin ajuda, també ho fa algun perfil d’entre 79 i 80 anys que “amb la personalitat feta” es posa en mans d’una persona més jove per sortir-se’n. “És molt dur però també poden”.