Donar l’entrada d’un pis: la barrera que allunya el somni de ser propietari

PalmaPer poder fer front a l’entrada d’un pis a les Balears, un jove hauria d’estalviar íntegrament el seu salari de set anys. Aquest és el resultat d’aplicar els preus de l’habitatge a les Illes al salari mitjà juvenil calculat per l’Observatori de l’emancipació del Consell de la Joventut, que pràcticament no supera el salari mínim interprofessional, uns 16.500 euros l’any.

Amb aquest panorama, disposar dels 60.000 euros que, com a mínim, calen per afrontar l’entrada i les despeses de l’operació de compra d’una propietat és pràcticament un somni inassumible i esdevé un escull infranquejable. “Ara mateix, és impossible que, amb els salaris que hi ha a les Illes, bona part de la població, sigui jove o no, tingui cap capacitat d’estalvi. Llavors, si no pots guardar una part de la teva renda, per molt que passin els anys, no podràs fer front a les despeses que suposa una compravenda, i quedes completament fora d’aquesta opció”, explica l’economista i professor de la UIBXisco Oliver. “Tenim dos problemes que, combinats, són terrorífics: un preu del metre quadrat molt elevat i uns salaris molt baixos. Sumats, aquests dos factors aixequen una barrera que molt poques famílies poden superar”, conclou.

El taxador i especialista en mercat immobiliari, Miquel Àngel Busquets, explica que la voràgine dels preus que han experimentat les Illes Balears és un fet “inaudit, impensable fa només uns anys”. Setmanalment, aquest taxador elabora informes que empren les entitats financeres per decidir si es concedeix una hipoteca o no. “Un dels criteris que feim servir és el preu de les operacions realitzades al mateix entorn d’un pis. I t’adones que l’increment és constant”, assegura. “Es veuen operacions desmesurades, com un tercer sense ascensor de 35 metres quadrats al Rafal per 200.000 euros. Un preu cinc o sis vegades superior al que tenia una propietat semblant fa només uns anys”, sentencia.

Per si no fos prou, el cost de la vida i la manca d’habitatge també acaba encarint la mateixa activitat promotora i constructora, segons els experts. “El propietari del sòl sap que té demanda, i no regala res. I el promotor i el constructor han de fer front a uns costos de mà d’obra i de materials molt elevats. El resultat final és que només es fan promocions de luxe o d’alt nivell, i això també repercuteix sobre la manca d’oferta per a les economies mitjanes, que són la majoria. És una veritable tragèdia”, afirma Busquets.

Més població i menys pisos

A més, amb l’increment de la població, encara s’ha accentuat la manca d’oferta, segons l’anàlisi de Xisco Oliver. “Entre els anys 2001 i 2021, el nombre d’habitants de les Illes va créixer més del doble que les cases disponibles”. A més, qui aconsegueix comprar una propietat ha de fer front a les hipoteques més cares de tot l’Estat, segons les dades del Col·legi de Registradors.

Segons Oliver, encara que un jove aconsegueixi una hipoteca, “cosa que no és senzilla, perquè les garanties demanades són molt superiors després de l’esclat de la bombolla immobiliària”, hi ha un 20% del preu que no es pot finançar. Per tant, “ens trobam davant la necessitat de disposar d’entre 60.000 i 90.000 euros per a un pis mitjà. Qui pot accedir a això?”, es demana.

Davant aquesta realitat, l’anterior Executiu de Francina Armengol va inventar la fórmula de la hipoteca jove, que l’actual equip dirigent de l’IBAVI ha mantingut. Consisteix a avalar aquest 20% i, per tant, permetre que les entitats bancàries puguin prestar el total de l’operació. Aquesta mesura, segons fonts de la Conselleria d’Habitatge del Govern, “és clau per permetre als bancs finançar la totalitat de la hipoteca, ja que sense aval, molts joves no podrien accedir al préstec”.

Segons les darreres dades publicades a finals de desembre de 2025, el programa ha aprovat 672 operacions en total, amb un augment del 34% respecte de fa deu mesos, quan es van començar a aplicar les noves condicions. En aquell moment, el total de garanties aprovades era de 499, i des de març de 2023 fins a finals de març de 2025, s’hi han sumat 173 operacions més.

Gran part de les operacions corresponen a Mallorca (557), seguida de Menorca (89) i Eivissa i Formentera (26), situació que reflecteix la concentració de demanda a l’illa principal, però també el creixement gradual a la resta de les Balears.

En opinió de la geògrafa de la UIB Sònia Vives, especialista en habitatge, mesures com la de la hipoteca jove són imprescindibles, però completament insuficients. “Ara mateix, la situació és completament aberrant. S’està construint una societat on ser propietari és un veritable luxe a l’abast de molt pocs. Abans, el discurs era preparar-te molt, tenir una feina, i poder assegurar-te una llar i un futur. Ara, tenir feina no és, en cap cas, garantia de res. Els joves i no tan joves estan desesperats”, lamenta.