I tu què dius ‘molí’ o ‘mulí’?

PalmaBen segur que heu topat alguna vegada amb un company d’un altre poble que no diu les coses com vosaltres. No és que faci servir paraules estranyes o que pronunciï les coses molt diferents de com ho feis, però té alguna cosa que sona diferent. Una de les possibles causes que el vostre veí parli distint pot ser el tancament condicionat. Aquest fenomen consisteix a pronunciar mots com ‘profit’, ‘conill’, ‘collit’ com ‘prufit’, ‘cunill’ i ‘cullit’. És a dir, a fer que la ‘o’ seguida de ‘i’ sigui dita com una ‘u’. Així, els parlants que ho fan pronuncien ‘mulí’, ‘cusí’, ‘bucí’, ‘prufit’ i, fins i tot, ‘cumunió’, ‘cumú’ i ‘turtuga’, a diferència dels qui ho pronuncien tot amb ‘o’.

I no és que a Sóller, Menorca i Eivissa es passin de frenada, sinó que no apliquen aquesta regla. Els sollerics, menorquins i eivissencs juguen a un altre joc i “parlen amb la u”, és a dir converteixen sistemàticament la ‘o’ àtona en ‘u’, com també es fa a bona part del Principat. Així, un solleric pronuncia tant ‘mulí’ com ‘cumprar’ amb ‘u’, mentre que algú que faci el tancament condicionat pronunciarà el primer com ‘mulí’ i el segon com ‘comprar’: amb ‘comprar’ no es compleix la condició del tancament.

On ho fan? Generalment, ‘mulí’, ‘cusí’ i ‘cumú’ els podem sentir arreu de Mallorca, però els podem localitzar en pobles concrets. Parlen així els veïns d’Andratx, Calvià, Sant Jordi, Estellencs, Banyalbufar, Esporles, Deià, Puigpunyent, Valldemossa, Bunyola, Alaró, Selva, Caimari, Biniamar, Santa Maria, Consell, Sencelles, Costitx, Llubí, Maria, Santa Margalida, Ariany, Petra, Lloret, Sant Joan, Vilafranca, Montuïri, Porreres, Llucmajor, Campos, ses Salines, Santanyí, Felanitx, Artà, Capdepera i Son Servera; mentre que els de Palma, Manacor, Sant Llorenç, Sineu, Inca, Mancor, Búger, Campanet, Moscari, sa Pobla, Pollença, Alcúdia i Muro els pronuncien amb ‘o’. A diferència d’altres casos, no podem xapar, del tot, el mapa de Mallorca en dos, sinó que només podem assenyalar els pobles concrets que tenen aquest tret. Fixau-vos com pobles tan propers com Manacor i Petra, Mancor i Selva i Sineu i Llubí parlen ben diferent.

Els llubiners sempre s’hi enfaden. Conten que un llubiner es va posar fet un nero perquè un de Campanet pronunciava el nom del seu poble ‘Llobí’. És un fet normal entre aquells parlants que no canvien la ‘o’ per ‘u’ i consisteix en tot el contrari: aplicar-lo a la inversa i fer-ho tot amb ‘o’. Així, és freqüent que aquests parlants pronunciïn una ‘o’ davant ‘i’ o ‘u’, indistintament de si el mot du una ‘o’ o una ‘u’. Per això, és possible sentir algú de Manacor, Campanet o Inca, per exemple, dir “municipal”, “estudiar”, “justícia” i “Llobí”, encara que els llubiners s’enfadin. En aquests pobles es regularitza la inexistència d’‘u’ davant aquests sons i s’aplica com a norma general en general a tots els mots, indistintament que continguin una ‘u’ o una ‘o’. I amb això no només s’enfaden els llubiners, sinó també els costitxers: un veí d’Inca els considera costitxers mentre que ells es diuen “custitxers”. De fet, entre aquests parlars que ho pronuncien amb ‘o’ podem trobar un altre canvi: pronunciar una vocal neutra en lloc de la ‘o’ o la ‘u’ d’altres pobles. És comú, doncs, sentir-los dir “rebiol” per ‘rubiol’ i “fenoll” per ‘fonoll’, entre altres exemples.

Ve d’enrere. Aquests fenòmens venen d’enrere i Antoni Maria Alcover, pare del Diccionari Català-Valencià-Balear i compilador de les rondalles, ja els havia documentat entre la gent gran de Mallorca i amb una distribució idèntica a l’actual. Aquest fenomen és una característica de la manera de parlar de Mallorca que ajuda a definir i delimitar les petites variacions que es donen entre poblacions. Ara bé, en algunes localitats com la meva (Selva) la pressió de pobles veïns i el fet d’haver d’anar a l’institut a fora poble han fet que els joves mudin lleugerament aquest parlar i sigui freqüent sentir-los dir “dormir” i no ‘durmir’, “copiar” i no ‘cupiar’, etc. I encara més, dir “cumunió”, “cumuna” i “turtuga” es troba en fort recés. Al cap i a la fi, es tracta d’una conseqüència ben coneguda en la lingüística, anomenada anivellament dialectal, un comportament que consisteix a difuminar les diferències entre parlars. Sense ser catastrofistes, però, el tancament condicionat és ben viu en els pobles que els és propi.

Una petita diferència. Sembla subtil, però el tancament condicionat és una petita diferència que es nota. Aquest tret sumat al conjunt de trets de pronúncia que tenen els diferents parlars de Mallorca defineixen la manera de parlar de cada poble i de cada mallorquí. Quan pensam en algú de Felanitx ens ve al cap tot d’una que no fan la ‘e’ oberta, que fan la quie (una manera popular d’anomenar aquesta consonant) i que diuen “Agustí” i no ‘Agostí’. En canvi, un de Manacor, fent la ‘e’ oberta, la quie i dient “Gostí” és ben coneixedor devora un felanitxer. De la mateixa manera, pobles que presenten menys diferències entre si, poden discrepar-se per aquest tancament condicionat: els selvatgins, mancorins, caimariencs, campaneters i llubiners es diferencien els uns dels altres per aquest tret i pocs més. Una vocal que ens marca i que, de certa manera, diu d’on som.