La diferència de preu entre habitatge protegit i lliure a les Illes: tenir casa o renunciar-hi per sempre

PalmaEl preu de l'habitatge no atura de batre rècords a les Illes. Segons les dades del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, la diferència entre el preu del metre quadrat de protecció pública i el de lliure mercat és de prop del 70%, la taxa més alta de l'Estat. Les persones que tenen la sort de poder adquirir un habitatge a preu públic paguen prop d'un 70% (68,6%) menys que la majoria, que ha d'abonar el cost d'un pis al preu de mercat. Segons els experts del sector, aquest és un símptoma claríssim de l'encariment extraordinari del preu de l'habitatge que, per a molts joves que no tenen accés a un de protegit, fa impossible tenir una llar en propietat.

Madrid i Barcelona no arriben al 60% de diferència de preu entre els pisos públics i els del mercat privat, una dada que fa palesa l'agressivitat del preu de mercat lliure a les Illes. La desproporció entre les xifres de les Balears i les d'altres indrets de l'Estat és enorme. A set províncies el preu de l'habitatge protegit fins i tot és més alt que el de mercat: Ciudad Real (+37,2 %), Jaén (+36,4 %), Terol (+20,3 %), Conca (+19,3 %), Lleó (+10,1 %), Lleida (+2,7 %) i Còrdova (+1,4 %).

Les Balears acumulen una demanda d'habitatge protegit enorme. Segons les darreres dades de l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), unes 8.200 famílies estan en llista d’espera per accedir a un habitatge de lloguer social. A Mallorca, la meitat (aproximadament 5.500 famílies) es troben a l’espera, mentre que més de 2.000 peticions provenen d’Eivissa. A Menorca i Formentera, la pressió també és notable, amb 650 i 90 famílies, respectivament, inscrites en el registre d’aspirants.

Per fer front a la situació, l’IBAVI ha revisat i actualitzat recentment el registre de demandants d’habitatge protegit. Després d’aquest procés, 4.638 famílies han vist els seus documents verificats i la seva situació oficialitzada. La concentració més grossa es produeix a Mallorca (3.418 famílies), seguida d'Eivissa (781), Menorca (441) i Formentera (32).

Paral·lelament, un informe oficial estima que caldrien 27.662 habitatges protegits per cobrir el dèficit actual a les Balears, una xifra que posa en relleu la urgència d’invertir en polítiques d’habitatge social per atendre una demanda en constant creixement. Aquestes dades posen de manifest com la falta d’habitatge assequible s’ha convertit en una de les principals preocupacions socials a les Balears, motiu pel qual s'exigeix una resposta decidida per part de les administracions i una planificació estratègica que eviti que la llista d’espera creixi sense control.

Preu del metre quadrat

L'informe del Ministeri, elaborat per l'Observatori de l'Habitatge, ha calculat el preu real de l'habitatge lliure a tot l'Estat durant el segon trimestre de 2025. Segons aquestes xifres, es confirma de nou la gran desigualtat territorial que hi ha en matèria de preu per metre quadrat. Madrid se situa al capdavant amb 3.630,9 €/m², seguida de les Balears (3.518,2 €/m²) i Guipúscoa (3.115,7 €/m²), que es consoliden com les províncies més cares per adquirir un habitatge.

Superen la barrera dels 2.200 €/m² Barcelona, Biscaia, Màlaga i Àlaba, fet que reflecteix la pressió creixent en els principals nuclis urbans i en zones de forta demanda residencial. En un segon nivell, amb preus situats entre els 1.800 i 2.200 €/m², destaquen Ceuta, Las Palmas, Santa Cruz de Tenerife, Melilla, Girona i Cantàbria. Aquestes províncies mostren una tendència alcista moderada, tot i que encara lluny de les xifres de les grans capitals.

La franja intermèdia —entre 1.400 i 1.800 €/m²— inclou Valladolid, Granada, Guadalajara, la Corunya, Astúries, Tarragona, Pontevedra, Sevilla, València, Saragossa, Cadis, Alacant i Navarra, que presenten un mercat més equilibrat i amb increments més continguts. Un total de disset províncies se situen entre els 1.000 i 1.400 €/m², configurant el gruix del mercat residencial espanyol. A l’altre extrem, nou províncies mantenen preus per sota dels 1.000 €/m²: Ciudad Real, Jaén, Conca, Zamora, Càceres, Terol, Badajoz, Lleó i Palència. Aquestes zones són les més accessibles del país, si bé és cert que també presenten una activitat immobiliària més limitada.