La dictadura de Primo de Rivera arriba a Palma

La història és com un riu molt gran que es va nodrint d’esdeveniments que provenen de moltes fonts diferents

REVISAT PER PEP VÍLCHEZ CARRERAS

La història és com un riu molt gran que es va nodrint d’esdeveniments que provenen de moltes fonts diferents. Segons la potència dels successos, el riu de la història pren una direcció o una altra. Un d’aquests potents afluents que a partir dels anys 20 varen fer que el riu de la història d’Espanya es desbordàs el 1923 i després el 1936 va ser la guerra del Marroc i, especialment, l’anomenat Desastre d’Annual. El 15 de juliol de 1922 varen morir, a mans de les guerrilles d’Abdel Krim, més de 13.000 soldats de l’exèrcit espanyol, en una maniobra militar que resultà catastròfica.

El país estava encara traumatitzat per la pèrdua de les colònies de Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Bona part del comandament de l’exèrcit espanyol, conegut com els africanistes, s’havia concentrat al Protectorat del Marroc per poder fer mèrits de guerra i ascendir de manera ràpida, com ho va fer el mateix Franco, qui a 33 anys ascendí al general, de manera que passà a ser el més jove d’Espanya. A l’aixecament militar del 1936 la majoria d’aquests africanistes serien protagonistes principals del cop d’estat frustrat que conduí cap a la Guerra Civil. Mola, Goded, Queipo de Llano, Varela, Franco i altres desenvoluparen gran part de la seva carrera militar en el conflicte marroquí.

El sistema bipartidista que repartia el poder -segons voluntat reial- entre conservadors i liberals entrà en crisi després de la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909. El monarca Alfons XIII facilità el govern al Partit Liberal, la qual cosa provocà que el conservador Antoni Maura se sentís humiliat i decidís no participar en el sistema de la Restauració i, conseqüentment, provocà la ruptura dels conservadors, que es dividiren entre datistes i mauristes. La crisi política, econòmica i social s’aguditzà després de la Primera Guerra Mundial i el 1919 Maura tornà a ser cridat pel monarca per presidir el primer govern de concentració, en el context dels conflictes de les Juntes de Defensa i l’Assemblea de Parlamentaris.

El mallorquí Antoni Maura, unes setmanes després del Desastre d’Annual, l’agost del 1921, tornà a ser designat per formar govern per indicació reial. Per altra banda, el general de divisió Juan Picasso González fou oficialment encarregat d’investigar els fets i redactà el conegut Expedient Picasso. Les conseqüències de la investigació del general Picasso mai foren duites a terme, ja que el 13 de setembre de 1923 el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, amb el suport del rei, proclamà la dictadura. De l’expedient se’n podien treure conseqüències que afectaven directament Alfons XIII. Aquesta situació, més la virulència dels conflictes socials, especialment amb el sorgiment del pistolerisme que afectava la ciutat de Barcelona, determinaren que la voluntat reial anàs cap a una opció autoritària, la qual li comportaria, el 1931, la pèrdua de la corona.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF