El desviament del torrent de Manacor no funciona i un terç de la ciutat està en risc d’inundació
Un informe encarregat per l’Ajuntament alerta que el desviament no pot assumir una torrentada de 200 litres per metre quadrat i demana al Govern actuar en sis trams conflictius
ManacorEl torrent que travessa Manacor forma part inherent de la història i les desgràcies de la ciutat, i fins i tot hi ha una avinguda sencera que en duu el nom. Una zona inundable 'de tota la vida' a la qual els veïns temen, de la mateixa manera que ja hi estan acostumats i han après a viure amb el risc, periòdic, d'una possible torrentada com la que ja va deixar el desastre el setembre del 1989, ara fa 37 anys. El que ha agafat per sorpresa ara l'Ajuntament és la comprovació que el desviament fet a posta per fora del nucli urbà, entre el 1994 i el 2004, no funciona com cal i deixa un terç de Manacor en zona de risc d'inundació.
Fa uns mesos el Govern, a partir d'informes de Recursos Hídrics, va implantar un canvi normatiu que augmentava els mínims restrictius "i feia oficial una nova catalogació que afectaria distints futurs serveis previstos i faria que molts veïns es vessin afectats a l'hora també de fer tràmits en els seus habitatges", ha explicat el batle de Manacor, Miquel Oliver, que aquest dimecres ha comparegut en roda de premsa conjunta amb la regidora d'Urbanisme, Núria Hinojosa i Daniel Aguiló, enginyer de camins, especialista en temes hídrics i responsable de l'informe extern que el Consistori ara enviarà al Govern per intentar solucionar la situació.
I és que la nova capa de risc de flux preferent i risc d'inundació de la trama urbana de Manacor preveu una realitat fins ara no imaginada per l'Ajuntament i que alhora coarta, per exemple, la possible edificació del segon ambulatori al costat de l'auditori municipal i actuacions de millora a la depuradora, devora el camí de Bandrís. Així, el nou mapa d'afectació de risc d'inundació engloba tota la zona de pas del desviament, a l'est i nord de la ciutat, però també s'endinsa en carrers, sobretot, del barri del Barracar. També l'avinguda del Torrent i els voltants de la depuradora i els seus passos.
És per això que segons l'informe d'Aguiló i comprovat que el desviament no podria encabir tota l'aigua que comportaria una torrentada de 200 litres per metre quadrat o un cabal de 120 metres cúbics per segon, l'Ajuntament de Manacor demanarà al Govern que actuï de forma urgent en sis trams on s'han detectat els problemes més greus, com per exemple l'entrada a la ciutat des de la carretera de Portocristo i la ja esmentada zona de la depuradora, recurrentment afectada ja quan hi ha una ploguda intensa. "L'Ajuntament no pot obviar una qüestió tan important ni pot deixar l'informe dins un calaix; per això demanam que l'Administració hi actuï", ha afegit Oliver.
La nova cartografia del visor de l'aigua de l'IDEIB permet veure de color rosat aquest perímetre i les zones en risc d'inundació manacorines. "Volíem passar del genèric a poder analitzar el cas concret de com està la xarxa hidrogràfica del nucli de Manacor", ha dit Núria Hinojosa, fent menció del desviament projectat l'any 1994, però que no es va inaugurar fins una dècada més tard. "Es tracta de reduir la vulnerabilitat sense fer una gran infraestructura, sinó revisant els càlculs i corregint els sis trams on s'hauria d'intervenir".
Les dues solucions
En l'informe extern presentat a l'Ajuntament per l'enginyer Daniel Aguiló i que ara es farà arribar a Recursos Hídrics, es preveuen dues solucions pels punts conflictius. Una, la més senzilla a priori i que evitaria haver d'expropiar terrenys, seria aixecar les parets laterals del pas del torrent en els punts negres, la qual cosa n'augmentaria així el cabal. L'altra es basaria a ampliar horitzontalment l'amplada del llit per assegurar el desguàs correcte i sense problemes de desbordament.
"El que és clar és que el desviament hauria de funcionar i no funciona", ha criticat el batle, que ha recordat que amb la nova catalogació de la zona de flux preferent i la de risc d'inundació, tots aquests propietaris es veurien afectats també a l'hora de fer tràmits o saber què poden fer als seus habitatges.