El desgel al Pirineu comença abans i va més ràpid

L'augment de les situacions d'anticicló afavoreix que a la primavera la neu desaparegui més de pressa des de fa unes dècades

3 min
Lleida amb els Pirineus de fons

BarcelonaEn els últims anys s'han fet diversos estudis sobre com poden evolucionar les nevades al Pirineu durant les pròximes dècades, però, en canvi, no hi ha tantes recerques sobre els fluxos d'energia que mantenen o fan desaparèixer la neu. Un estudi fet per investigadors de la UB publicat la setmana passada a la revista Atmospheric Research ha posat una mica de llum en aquests processos que fan minvar la neu durant la primavera.

L'estudi revela que durant les últimes dècades, de mitjana, la neu comença a minvar 22 dies abans del que ho feia en el període 1959-1980 a les cotes mitjanes de la serralada, és a dir, als 1.800 metres, on el fenomen s'ha detectat més. A les cotes altes (2.400 metres), l'avançament és de 12 dies, i en les cotes més baixes (1.200 metres) hi ha hagut pocs canvis. El ritme de desaparició de la neu durant la primavera també ha canviat: a les cotes altes del Pirineu la velocitat a la qual marxa la neu s'ha gairebé doblat si es comparen el període 1959-1980 amb el 2000-2020. Un altre aspecte que posa de manifest és que en mantells de neu més prims la neu desapareix més lentament. Com més gruix de neu hi ha, més ràpid es fon. L'estudi s'ha centrat en els mesos que van de març a juny.

Aquests canvis no només els explica la dinàmica pròpia de l'augment de la temperatura, sinó que segons l'investigador principal de l'estudi, Josep Bonsoms, es deuen en un 75% a canvis en la circulació atmosfèrica. El fet que les situacions d'anticicló siguin més habituals que abans durant els mesos de primavera afavoreix que hi hagi més sol i que, per tant, l'energia que dona lloc a la desaparició de la neu durant la primavera sigui molt més important que fa unes dècades. També han augmentat les situacions de vents del sud-est, que aporten aire càlid i sec. De fet, l'augment de les hores de sol és una tendència general a Europa durant les últimes dècades, especialment a la conca Mediterrània.

A mesura que la neu desapareix i el terreny s'enfosqueix es produeix un efecte de retroalimentació que accelera el procés. El color blanc de la neu reflecteix molta de la llum del sol i fa que se n'acumuli molta menys a la superfície, però a mesura que canvia el color del paisatge cada cop hi ha més energia disponible per fer desaparèixer la neu. Aquest augment de l'energia s'ha notat molt més a les cotes altes del Pirineu que a les baixes. A les cotes altes de la serralada la quantitat d'energia disponible per fer desaparèixer la neu a la primavera s'ha gairebé doblat i en cotes mitjanes ha augmentat un 20%, mentre que en cotes baixes ha variat ben poc si es comparen dades del període 1959-1980 amb dades dels últims 20 anys.

A l'hivern continua nevant

El mateix grup de recerca ANTALP, centrat en els pols i les zones de muntanya, va publicar un estudi l'any passat sobre l'evolució de les precipitacions de neu a les cotes altes del Pirineu durant les últimes dècades. Els resultats no donaven dades negatives sinó lleugerament positives: per sobre dels 2.000 metres durant l'hivern no neva menys que fa algunes dècades, sinó que la tendència és lleugerament a l'alça. Això s'explica perquè la temperatura no ha pujat prou encara perquè durant l'hivern les precipitacions hagin passat de ser de neu a pluja a les cotes altes del Pirineu, i, per tant, un lleuger augment de la quantitat de precipitació durant l'hivern comporta més quantitat de neu.

Els últims informes del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) auguren que en el futur i en escenaris d'emissions altes les nevades s'incrementaran i seran un 20% més freqüents per sobre dels 2.500 metres, però entre els 1.000 i els 1.500 metres s'espera una reducció del 60% de la intensitat i del 80% de la freqüència de la neu. Per cada grau que pugi la temperatura mitjana la duració de la temporada de neu disminuiria entre 20 i 30 dies.

stats