Denunciar un abús sexual infantil a Eivissa: un camí llarg i difícil

EivissaLa Conselleria de Benestar Social d’Eivissa i la Fundació Consciència –que es dedica, entre altres coses, a atendre infants que han patit algun tipus de violència– coincideixen a assenyalar que actualment, durant tot el procés que un menor d’edat ha de seguir quan expressa que ha estat abusat, se’l revictimitza i el recorregut s’allarga més del compte. I és que el menor ha de reviure moltes vegades el seu cas. Ha de contar tot el que li ha passat a diferents instàncies, que poden ser un metge, un psicòleg forense, el Servei de Protecció de Menors, el seu advocat, l’advocat del presumpte abusador, terapeutes, treballadors socials, la policia o la Guàrdia Civil. És un procés que sol allargar-se, com a mínim, dos anys. Durant aquest temps, “es va desvirtuant el testimoni i es cau en la revictimització constant”, apunta Carolina Escandell, consellera insular d’aquesta àrea. Això fa que molts casos no prosperin judicialment.

La Fundació Consciència atén aproximadament 50 menors a Eivissa, el 90% dels quals arriba a aquesta entitat perquè ha patit un abús sexual. Normalment, les víctimes són nines: entre el 65% i 70% dels casos que rep aquesta organització. La neuropsicòloga clínica Rosanna Marí, que col·labora amb la Fundació, relata que, en molts casos, el menor abusat ni tan sols és conscient del que ha passat i “simplement sap que ha viscut una situació que no li ha agradat”. “Els infants tenen molt assumida l’autoritat i normalment l’adult li diu que no poden explicar res a ningú i recorre al xantatge”. I és que la major part d’abusos venen de part d’un familiar o persona de confiança, recorda Marí.

En un estudi fet pel Consell Insular en estudiants de l’illa –Adolescents d’Eivissa: ni ho tenen clar ni ho tenen fàcil, del 2022–, 79 alumnes (22 al·lots i 57 al·lotes) confirmaren que han mantingut relacions sexuals en contra de la seva voluntat. Un 20,3%, amb desconeguts; un 38%, amb persones amigues o conegudes; i un 40,5%, amb una parella o exparella. En aquest estudi hi participaren un total de 1.823 joves d’entre 14 i 18 anys.

“El més freqüent a la Fundació és que la víctima tingui entre 4 i 10 anys. I el nombre de casos ha augmentat arran de la pandèmia”, apunta Marisina Marí, presidenta de la Fundació Consciència, que matisat que la raó pot ser que ara es denunciï més. Hi coincideix la consellera, que confirma que els dos darrers anys s’han detectat més casuístiques.

Val a dir que moltes vegades les víctimes no verbalitzen el que ha succeït i la psicòloga Rosanna Marí assenyala que el menor pot manifestar-ho de maneres molt diferents: ansietat, psicosomatització o dibuixant. “No podem donar la responsabilitat de denunciar a les víctimes, que de vegades és quan són grans i tenen algun flashback quan comencen a entendre certes coses”, diu. Els efectes d’haver estat abusat poden ser baixa autoestima o sentiment de culpa. A més, “cerebralment, hi ha canvis estructurals que denoten que les àrees límbiques, relacionades amb la identificació i regulació d’emocions, queden afectades”.

Objectiu: la Casa del Menor

Actualment es troba en marxa a Eivissa la Casa del Menor (conegut també com a projecte Barnahus, que vol dir ‘casa dels infants’ en islandès), una iniciativa que Save the Children ajuda a implantar en diferents punts del món i que la Fundació Consciència va donar a conèixer al Consell d’Eivissa. La finalitat és que sigui un punt de referència al qual els infants puguin acudir per explicar el seu cas i rebre una atenció integral. La idea és que, en aquest espai, “tots els departaments que intervenen en un cas d’abús sexual infantil es coordinin i treballin sota un mateix sostre per atendre la víctima”, s’explica a la web de Save the Children. Vol ser un entorn amigable per als petits i gens semblant a una comissaria o un hospital. “El propòsit és que a la Casa del Menor es facin només una o dues entrevistes a la víctima i que donin per bo aquest testimoni original totes les parts: jutjat, psicologia forense, policia, Guàrdia Civil, advocats…”, de manera que no es farà anar el menor a diferents instàncies i que hagi, així, de reviure-ho tot, afegeix Escandell.

Ara el Consell està treballant principalment en la primera fase de la Casa del Menor, la de diagnòstic, que consisteix a parlar amb totes les parts implicades (a banda del departament de Menors del Consell, representants de les policies locals, la Benemèrita, el Ministeri Fiscal, la judicatura, psicologia forense, les àrees de protecció de tots els ajuntaments, Salut Pública, Educació o associacions vinculades amb l’atenció i protecció dels menors) i fer una anàlisi DAFO (que identifica les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats de la situació). “Per coordinar-ho tot, tenim la Comissió Interdisciplinària de Menors, on es va presentar el projecte Barnahus i ens vàrem posar tots a fer feina. Anam tots a una per aconseguir que aquest projecte sigui una realitat”, expressa Escandell.

Previsiblement, el mes de gener o el de febrer el Consell d’Eivissa convocarà la Comissió Interdisciplinària per presentar un primer diagnòstic (DAFO) de la primera fase del projecte. A partir d’allà començarà la fase d’implantació; normalment, elaborar-la dura més o menys un any. En aquest cas hauran de fixar-se els protocols a seguir per part de personal especialitzat i de totes les parts que hi actuen quan es dona la veu d’alarma, i trobar un lloc físic per a la Casa del Menor. Es vol que l’espai tingui altres usos, a banda de l’atenció a víctimes d’abús sexual infantil, per tal que entrar-hi no marqui i estigmatitzi la persona.

Manca de mitjans

A Eivissa i Formentera només hi ha una psicòloga forense que s’encarregui d’avaluar casos de presumpte abús sexual a menors i també fer el corresponent informe de valoració. A més, atén els casos d’una altra naturalesa, de manera que la càrrega de feina és molt alta: “No dona a l’abast, fa una feina immensa”, valora Alba Pau, filantropa i membre de la junta directiva de la Fundació Consciència. Tot i així, normalment als menors se’ls dona preferència.

Save the Children recull que entre un 10% i un 20% de la població de l’estat espanyol ha patit alguna mena d’abús sexual durant la infància. Alba Pau reconeix que “hi ha dies que les mares que denuncien el que ha passat als seus fills es desesperen perquè tot s’allarga molt”. Conclou que “mai hauríem de deixar un infant desprotegit. És el nostre demà i depèn de nosaltres que aquests nins tinguin una oportunitat”.