El món dels tuaregs algerians: els paisatges d’Ahaggar

Cartografiesignotes.catObservant un mapa físic de l’Àfrica, d’aquells senzills dels llibres de l’escola, d’una banda criden l’atenció les grans dimensions del desert del Sàhara, però tampoc no passen desapercebuts uns grans massissos muntanyosos que esquitxen la gran franja de territori més aviat planer i extremadament eixut que s’allargassa seguint el tròpic de Càncer. Un d’aquests és l’Ahaggar (o Hoggar, o Idurar Uhaggar, segons la llengua), al sud-est d’Algèria, allà on, d’alguna manera, es podria pensar que només hi fan cap certes tribus nòmades practicant les seves activitats comercials tradicionals. Però aquest territori, uns 1.900 quilòmetres al sud d’Alger, té la seva capital en la ciutat de Tamanrasset, que potser algú coneix pel Dakar, quan el ral·li encara feia via per la meitat nord del continent i acabava a la ciutat que li dóna nom. Tamanrasset compta amb un aeroport, bàsicament d’abast estatal, tot i que també connecta amb París, i la creua la carretera Transsahariana, la totalitat de la qual és encara un projecte a culminar. Els seus més de 92.000 habitants i un creixement anual de més del 2,5% fan que sigui la ciutat de referència del sud d’Algèria i la capital dels tuaregs algerians, amb un mercat puixant que demostra que aquests pobles berbers s’estan sedentaritzant a marxes forçades i que la ciutat cada cop més exerceix un poder d’atracció en la seva àrea d’influència. Per cert, la ciutat de Tamanrasset també és coneguda per haver sigut el lloc on Charles de Foucauld va fundar una ermita i on va ser mort. Foucauld era un aristòcrata d’Estrasburg (Alsàcia) que es va fer capellà, místic i estudiós del poble tuareg a finals de segle XIX i que va viure en les muntanyes d’Ahaggar durant anys, entre tuaregs, àrabs i berbers. Va ser beatificat per Benet XVI l’any 2005, 78 anys després que s’iniciés el seu procés de beatificació!

Tornant a les muntanyes, l’Ahaggar és un territori bàsicament de desert rocós amb algunes clapes de sorra, situat en una mena d’altiplà d’uns 900 metres d’altitud mitjana i que culmina en els 2.908 metres del mont Tahat. La zona anomenada Assekrem és molt popular per les formacions basàltiques verticals de gran alçada i per les vistes espectaculars sobre la regió. És aquí on Foucauld va erigir l’ermita i on actualment alguns dels seus seguidors segueixen amb la tasca evangelitzadora i d’estudi de la seva figura. Aquesta vida monàstica la fan havent de suportar alguns grups de visitants (alguns dels quals escaladors que busquen parets indòmites per conquerir), escassetat de béns bàsics i temperatures extremes tant a l’estiu com a l’hivern. L’Ahaggar compta, ja des del 1987, amb 45.000 quilòmetres quadrats protegits com a parc natural cultural (el segon més gran d’Algèria després del de Tassili, també al Sàhara). Aquesta protecció ve donada per la importància del seu ecosistema únic i, molt especialment, per la seva extraordinària riquesa arqueològica i històrica. Actualment, els seus habitants són, en certa manera, una magnífica herència dels temps passats i d’uns estils de vida adaptats als rigors del medi en el qual viuen.

L’Ahaggar és, avui dia, la regió que habiten els Kel Ahaggar, una confederació de tribus tuaregs que formen un poble autònom respecte d’Algèria i que són governats per la figura de l’ amenokal. En aquestes muntanyes gairebé tota la població és nòmada, la societat està dividida en tres classes o castes (els nobles, els plebeus vassalls i els esclaus) i, com a comunitat ben diferenciada, tenen una llengua i una escriptura pròpies.