Un dels antiquaris més veterans de Mallorca es jubila: "Tenc un càntir de 150 pessetes que no vendré mai"

En un dels seus viatges a la recerca d'antiguitats, Daniel Cota i Miquel Fuster varen anar a ca un amic seu a Jerez de la Frontera. Daniel tenia intenció de comprar tot el que l'amic li havia ofert, però quan va ser l'hora de la veritat, "no va voler vendre res", segons conta. Per no tornar-se'n de buit, els dos mallorquins li varen demanar al seu amic que els vengués alguna cosa. Fuster va comprar un gramòfon de 450 pessetes i Cota, un càntir de 150. "I ens vàrem fer la promesa que cap dels dos ho vendríem. I així ens morirem. Miquel amb el gramòfon i jo amb el càntir", conta mentre posa la mà damunt l'espatlla a Miquel, que seu a la seva esquerra.

Aquesta és una de les moltes anècdotes que ha viscut Daniel Cota gràcies a les antiguitats. Va començar a col·leccionar monedes antigues que venia al mercat. Poc després, va obrir tres botigues d’antiguitats a Palma (dues varen tancar fa temps). La tercera (inaugurada el 1972 a una cantonada del carrer de la Reina Esclaramunda) encara està oberta i, de fet, el 30 d’agost complirà 53 anys: l’antiquari Antiga. La primera cosa que va vendre a la botiga varen ser unes monedes de les olimpíades de Munich del 1972. 

Però Cota considera que “després de tants d’anys, ja ha arribat l’hora de replegar” i jubilar-se. “La tanc per edat”, diu assegut ben enmig de la botiga davant una taula plena d’objectes que tenen el preu apuntat amb paperets de colors. “No hi ha relleu generacional igual que a gairebé tots els comerços de Palma”, afegeix. 

També reconeix que els antiquaris estan “en vies d’extinció”. “Abans a Palma n’hi havia 47 i ara només en queden nou”, lamenta. “Ara hi ha un boom de les coses vintage, però les antiguitats estan bastant estancades”

Alguns clients també són partícips de tota la història que té la botiga perquè hi han anat tota la vida. “Tancarà una institució de les antiguitats”, ha dit un mentre agafava la mà de Cota per saludar-lo. Es dirigeix a tots els clients amb un bon dia i, si pot, també pel seu nom. Té els noms i els telèfons mòbils de clients, escrits a mà en papers de colors i penjats a una prestatgeria antiga de color marró.

Ven de tot i molt. De fet, l’entrada està mig tapada per desenes de làmines i quadres que s’aguanten a l’aparador de la botiga. “Joguines, llibres que empraven les padrines per anar a missa, objectes militars… Fins i tot, vaig tenir una destral vikinga que tenia més de 2.400 anys d’antiguitat”, explica.

Segons assegura, va aprendre dels seus companys que feien feina a antiquaris i va llegir molt. “Has de tenir molt clar el que vols i també comprar amb criteri. No perquè sigui més antic vol dir que és millor. El que importa és la qualitat de la peça”, adverteix. Gràcies als coneixements que va adquirir en els seus viatges arreu d’Europa, en els quals va anar a conferències, museus i mercats, no deixarà de fer feina del tot. “Continuaré fent alguna cosa, taxant objectes i aconsellant alguns amics”, confessa. 

La peça més cara que té és un destraler venecià que val 1.500 euros i la més barata és un missal que en costa cinc. Tot el que no vengui abans de Nadal ho donarà a una associació benèfica de Palma.