Festa del vi novell a Santa Maria
Els cellers i l’Ajuntament lliuraren el Brot de pi a Rosa Vich Vich i Concha Rosillo
La Festa del vi novell fa dies que ha començat. Dissabte de la setmana passada es tallaren i penjaren les branques de pi per engalanar el poble. Després tingué lloc l’acte d’agermanament de Santa Maria i el Masroig. Els cellers i l’Ajuntament lliuraren la insígnia Brot de pi en reconeixement a l’aportació en la promoció del món del vi a Rosa Vich Vich i a Concha Rosillo. També es va entregar el seu pes en vi a Aina Machado, guanyadora del segon concurs de cartells, i al guanyador del primer concurs de mostradors. El matí del dissabte 30 els cellers tenen les portes obertes als que els vulguin visitar i conèixer-ne els productes. S’organitzen rutes amb el tren del vi i al vespre es tasta el vi novell del 2019 en una festa a la plaça Nova, amb les tapes dels bars i restaurants locals i la música d’Amulet i L’Équilibriste.
Campanya de l’oli d’Eivissa
En la primera campanya s’han molturat un total de 375.076 quilos d’oliva
Aquesta setmana s’ha presentat a Eivissa la primera campanya de la Indicació Geogràfica Protegida Oli d’Eivissa, que enguany es podrà comercialitzar per primera vegada. Aquesta identificació de qualitat empara els olis d’oliva verge extra elaborats a Eivissa amb les varietats arbequina, piqual i koroneiki, totes soles o en combinació, i que en conjunt representin com a mínim el 90% de l’oli. L’altre 10% pot provenir d’altres varietats inscrites en el registre de varietats comercials. Ara com ara hi ha inscrits 360 productors d’oliva i quatre trulls. La primera campanya ha estat excepcional en producció i qualitat, i s’han molturat un total de 375.076 quilos d’oliva, amb una producció de 46.040 litres d’oli.
Agenda d’agricultura ecològica
Recull informació de caràcter agroecològic, articles i materials d’interès
Com cada any Apaema ha editat l’Agenda d’Agricultura Ecològica. Es tracta de qualque cosa més que una simple agenda, ja que recull una extensa informació de caràcter agroecològic, articles i materials d’interès per als agricultors i per a les persones interessades en aquests temes. Entre d’altres, cal destacar articles sobre els nous escenaris del garrover, les bioregions i la sobirania alimentària, el projecte pilot de Sa Porgadora, el cultiu ecològic de l’alvocat, el disseny d’horts familiars, els menjadors escolars i el necessari canvi de model alimentari, la ramaderia agroecològica i el canvi climàtic. Es tracta d’una eina útil i pràctica, amb molta informació i que, a la vegada, ens dona una visió detallada de la situació, els projectes i les aspiracions de l’agricultura ecològica a les Illes Balears.
El sindicat de regants de Sóller
Ha promogut diverses reformes i entubaments de la seva xarxa
Darrere una gran associació sempre hi ha d’haver uns grans homes. Aquest és el cas del Sindicat de Regants de Sóller, que ha estat presidit durant 35 anys per Miquel Soler, que ha donat continuïtat a una de les entitats vives de més llarga trajectòria de la història de Mallorca i, potser, de les Balears. Els seus antecedents directes es podrien remuntar al segle XIII, amb fites documentades a principis del segle XIX i el 1863, a més d’un reglament de 1876. La comunitat gestiona els cabals d’aigua de la font de l’Olla, na Lledonera i s’Ullet, amb més de 1.000 partides d’aigua i una xarxa de síquies de més de vint quilòmetres. El Sindicat no està aturat i ha promogut diverses reformes i entubaments de la seva xarxa, amb un conveni amb l’Ajuntament de Sóller que li permet obtenir uns ingressos per continuar funcionant i incorporar 900 metres cúbics d’aigua depurada per al regadiu agrícola.
El regadiu a les Balears
És necessari un major impuls i una acurada gestió de l’aigua
L’evidència de l’existència multisecular del sindicat solleric ens du a una reflexió sobre la importància estratègica dels regadius agrícoles i la conveniència d’una major sensibilització social i institucional de la necessitat d’un major impuls i d’una acurada gestió de l’aigua. Sense aigua no hi ha vida ni agricultura possibles, i a les Illes Balears necessitam corregir les mancances d’una llarga etapa -que gairebé abraçaria els darrers quaranta anys- en la qual no s’ha parat gaire esment als regadius agrícoles ni a l’optimització de l’ús dels recursos hídrics existents -entre els quals destaquen les aigües depurades-, simplement perquè no s’ha considerat un tema important o bé, fins i tot, ha estat un tema que s’ha desqualificat, com si el regadiu estigués sempre en contradicció amb els usos domèstics o amb la bona gestió de l’aigua.
