Vins del cor de la Mediterrània
Can Prim va acollir la presentació de la nova imatge del Vi de la Terra
El Consell Regulador del Vi de la Terra Mallorca va presentar la seva nova imatge al celler Can Prim de Sencelles, en un acte en el qual es varen degustar els grans vins d’aquesta identificació geogràfica de vins de qualitat. La nova imatge incorpora un conjunt de valors que són definitoris des de fa temps dels vins de les Illes: història, autenticitat, varietats pròpies, característiques especials dels sòls i dels microclimes, artesania, passió i excel·lència en l’elaboració... però els remarca i els sintetitza en una expressió gràfica, en uns colors i en uns dissenys que ajudaran a multiplicar els efectes de la promoció dels vins en els diferents mercats. L’increment en nombre de cellers, en superfície conreada i en producció de raïm i de vi posa de manifest el gran potencial d’aquest segell de qualitat.
Els olis d’Eivissa
Amb la nova protecció d’aquesta producte, s’impulsarà l’olivicultura de l’illa
Dia 23 de juliol la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació va signar la resolució per la qual es concedeix l’empara institucional a la Indicació Geogràfica Protegida Oli d’Eivissa. Els reglaments comunitaris permeten als estats membres una protecció a escala estatal, tan bon punt la Comissió n’ha rebut l’expedient i fins que no s’adopti la decisió definitiva. La publicació de la protecció estatal transitòria permetrà que els olis d’oliva verges extra de la campanya actual, que reuneixin les condicions del plec de condicions, puguin ser comercialitzats amb la denominació Oli d’Eivissa i, així, impulsar de manera molt consistent l’olivicultura eivissenca.
Els vins de Binigrau
El celler de Biniali comercialitza cada any més de 180.000 botelles
El celler Binigrau, de Biniali, és un d’aquests cellers que han fet de la qualitat la seva millor presentació. Es tracta d’uns vins ecològics, elaborats a partir del mètode biodinàmic en les labors de conreu, poda i verema. Vins com Obac, Nounat, Bi Negre, Bi Blanc, E Negre i E Rosat destaquen per la seva singularitat com a grans vins del terrer. Són vins excel·lents amb un afegit de creativitat i de responsabilitat en la feina a la vinya i al celler. No és estrany l’èxit de les més de 180.000 botelles que cada any comercialitza Binigrau, un 40% de les quals se’n van als mercats europeus, per tot Europa, però sobretot a Alemanya i Suïssa, i amb una demanda de cada cop més potent. Per fortuna, els germans Miquel i Maties Batle han trobat continuïtat en les seves respectives filles i una nova generació de viticultores apunta cap al futur.
La terra, per a qui la treballa
La majoria dels beneficiaris d’ajudes de la PAC no són professionals
El vell lema dels antics moviments antilatifundistes pareix que vol reviure quan es constata que dels 800.000 beneficiaris a l’estat espanyol de les ajudes de la PAC, tan sols 280.000 estan donats d’alta a la Seguretat Social, de la qual cosa es pot deduir que 520.000 d’aquests perceptors d’ajuts, l’àmplia majoria, no són agricultors professionals, sinó que són simples propietaris de terres. S’ha de dir que no és negatiu que els propietaris de terres cobrin ajudes si a canvi es garanteix el manteniment de l’activitat agrària en aquestes finques, però el que crida l’atenció és l’enorme desproporció de 520.000 no professionals davant tan sols 280.000 professionals en el conjunt dels beneficiaris de les ajudes europees. A França la situació és inversa: hi ha 340.000 beneficiaris de la PAC i 427.000 professionals agraris.
Els arbres de Mallorca
El canvi climàtic i l’abandonament dificulten l’arboricultura
Va ser la reina d’Anglaterra, no em faceu dir quina, que, de visita a Mallorca, va quedar astorada de conèixer un lloc en el qual els arbres es tocaven entre ells de cap a cap del territori. Després va ser Unamuno, que va descriure la sensació que li produïen les fileres d’ametlers que, arrenglerades com un exèrcit vegetal, s’estenien pertot. L’abandonament de la pagesia, l’edificació, els baixos preus, l’envelliment de les plantacions que impressionaren visitants il·lustres i, per rematar-ho, la compareixença d’un estol de plagues afavorides pel canvi climàtic, la globalització i l’abandonament ha posat en dificultats l’arboricultura. Però, ara, un nou rosari de plantacions d’ametlers i garrovers està tornant a puntejar de verd l’illa. Aquests nous arboricultors s’han convertit en els millors reconstructors de paisatge i generadors d’una nova empenta agrària.
