Per què deim ‘oncle’ i no ‘tio’?

PalmaE l català, per la seva condició de llengua romànica, troba els seus orígens en el llatí. Evidentment, l’evolució que patí el llatí no fou uniforme a tot arreu i, malgrat que, en vulgar, molts dels canvis que propiciaren el naixement de les llengües romàniques que coneixem avui dia seguiren un mateix patró, n’hi hagué d’altres que marcaren la diferència: variacions regionals que només es donaren a un lloc concret del territori, fenòmens de canvi d’origen diferent, però que derivaren a una forma semblant en diverses llengües o les influències de les llengües anteriors a l’expansió de l’imperi romà que deixaren empremta i contribuïren en la consolidació de certes innovacions.

Dit això, per què en català utilitzam ‘oncle’ per referir-nos al germà del pare o de la mare d’algú, però, en canvi, quan hem de parlar de la germana feim servir ‘tia’? Com és que en català no està acceptada la forma masculina d’aquesta paraula? És ben clar que l’origen d’ambdós mots no és el mateix. Inicialment, en llatí clàssic trobàvem les paraules ‘avunculus’ i ‘amita’ que s’usaven amb un significat molt més restringit i únicament designaven el germà de la mare i la germana del pare, respectivament. Això es deu al fet que en llatí clàssic es feia la distinció entre la línia materna i la línia paterna i, per tant, també existien les paraules ‘patruus’ (germà del pare) i ‘matertera’ (germana de la mare). Posteriorment, en llatí vulgar, ‘avunculus’ i ‘amita’ adoptaren les accepcions que actualment assignam a ‘oncle’ i ‘tia’, és a dir, germà i germana del pare o de la mare de qualcú.

La forma genuïna

Ara bé, entre els segles II i III arribà a Itàlia la forma grega ‘theíos’/‘theía’ que acabà italianitzant-se en ‘zio’/‘zia’. La nova forma s’adaptà en moltes llengües tant en masculí com en femení: ‘zio’/‘zia’ en italià, ‘tío’/‘tía’ en castellà, ‘tio’/‘tia’ en portuguès i ‘tante’/‘tata’ en francès (tot i que també es conservà la forma ‘oncle’). En català, ‘tia’ sí que s’integrà dins del sistema lingüístic, però, ‘tio’ no hi arrelà. Així, es mantingué la forma genuïna procedent d’‘avunculus’ que derivà en català antic a ‘avonclo’ –a causa d’una deformació de la paraula a partir del llenguatge infantil– i que ha acabat donant variacions com ara ‘conco’ a Mallorca i Menorca i ‘blonco’ a Eivissa.

Contràriament al que passava en llatí, en l’actualitat cap llengua romànica manté la distinció de parentiu –és a dir, no hi ha diferència entre la línia materna i la paterna– i el significat que originalment s’expressava en quatre paraules diferents, ha quedat reduït a dues, com ara ‘oncle’ i ‘tia’ en català. Igualment, encara queden traces d’algunes de les altres formes llatines clàssiques, tal com es veu en la forma romanesa de ‘tia’, ‘mătușă’.

Ara bé, avui dia la forma ‘oncle’ sembla que de cada vegada està sent arraconada a favor de ‘tio’ i, fins i tot, ‘tiet’. Aquest fet es va fer més que evident l’any 2023, quan ‘tiet’ i ‘tieta’ sortiren com les paraules corrents més votades en la campanya Neologisme de l’Any. Aquesta iniciativa, impulsada per l’Observatori de Neologia (Obneo) de la Universitat Pompeu Fabra, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el Termcat i 3Cat-ésAdir, va néixer amb l’objectiu de reflectir els interessos socials i apropar la llengua a tots els seus parlants. Així, cada desembre s’obre un procés de votació popular en què la ciutadania pot elegir entre un seguit de neologismes, la qual cosa permet incloure en l’activitat d’actualització del diccionari les opinions dels integrants de la nostra comunitat lingüística. Tot i que després de la valoració i l’anàlisi elaborada per part dels membres de l’IEC, la paraula no va ser introduïda dins el diccionari, aquest fet demostra que els seus usos són molt vius en la parla col·loquial dels parlants en llengua catalana i que hi ha una tendència a l’abandonament de la forma pròpia. És important reconèixer la importància del fet que finalment no s’aprovàs la normativització de ‘tiet’ i ‘tieta’ i de qualque manera obre un debat sobre el tipus de paraules candidates al Neologisme de l’Any: es podrien prioritzar únicament mots orientats a omplir un buit terminològic fruit d’un canvi en la realitat o és lícit proposar manlleus que tenen una alternativa viva i genuïna en la nostra llengua?

‘Paraula corrent’

Així doncs, la pròxima vegada que qualcú us demani perquè en català no podem fer servir ‘tio’ o ‘tiet’ (que va ser la ‘paraula corrent’ més votada l’any 2023 per entrar al diccionari normatiu) teniu dues opcions: una de ràpida, en què simplement digueu que en català la forma genuïna és ‘oncle’ i una de més llarga –però molt més esclaridora– en què faceu tot un recorregut històric sobre l’evolució de la llengua. Ara que ja s’acosten les festes, segur que la darrera us salva de més d’una d’aquestes interminables sobretaules en què, després de tres dies seguits dinant amb els mateixos integrants de la família, ja no sabeu què més dir.