DECRET CATALÀ

“Si hi ha dèficit de metges no és a causa de la llengua”

La dermatòloga confia que la “guerra” lingüística acabarà

Rosa Taberner, adjunta del Servei de Dermatologia de l’hospital Son Llàtzer, ho té clar. Quan li demanen pel decret de català que el Govern vol aprovar per regular l’ús d’aquesta llengua per part del personal sanitari no dubta ni un segon: “Per suposat que hi estic a favor”. Taberner és una de les facultatives de l’àmbit de la salut a les Illes que es pronuncien en defensa de la voluntat de l’executiu de Francina Armengol d’exigir als professionals sanitaris un nivell bàsic de català i de donar als que no el tinguin un termini de dos anys per obtenir-lo.

Millora la relació entre el metge i el pacient

Taberner assegura que, molt sovint, es troba amb pacients que li demanen si parla català: “sobre tot la gent gran. Entren nerviosos a la consulta i fan un alè quan descobreixen que tu també parles català”. A partir d’aquest moment, “la relació entre el metge i el pacient millora molt”.

L’especialista en Dermatologia afirma que hi ha “molts pacients que agraeixen que els parlis en català”. En aquest sentit subratlla que “qui digui que la medicina no inclou la comunicació no en té ni idea”.

La dermatòloga lamenta que “el tema de la llengua sempre es polititzi”.

Guerra política

No nega que la nostra comunitat “pugui tenir un dèficit d’especialistes, com passa en altres regions com Andalusia o Extremadura”, però, respecte d’aquesta qüestió sentencia que “si hi ha dèficit de metges a Balears no és a causa de la llengua”.

Rosa Taberner lamenta que hi hagi pacients que creguin o sentin que els oferirem un servei sanitari de menys qualitat o més deficitari pel simple fet de parlar en català. “Hem d’oferir un servei als nostres ciutadans”, assenyala amb certa indignació.

Precarietat laboral

“És una pena que es respiri mal ambient als centres per la polèmica del decret del català”, tot i que “em costa pensar que aquest mal ambient sigui a causa del tema de la llengua”. La doctora tampoc creu que el decret per mitjà del qual el Govern vol regular l’ús del català del personal de la sanitat pugui tenir cap efecte dissuasiu. En aquest sentit, comenta que coneix “persones de fora a les quals els agradaria venir a fer feina aquí a les Illes i que pensen que la qüestió de la llengua podria ser un problema, però estic segura que si hi hagués unes condicions laborals dignes la llengua no seria cap inconvenient”.

“Els professionals es traurien el nivell de català. Segur que se’l traurien”. El problema de fons és, per a l’adjunta de Dermatologia de Son Llàtzer, un altre de ben diferent: la guerra lingüística “no acabarà mentre els polítics la continuïn utilitzant com un arma per defensar els seus interessos”.

“Els contractes són cada vegada més precaris”, explica. “Els polítics podrien lluitar més per assolir una situació laboral més estable i unes condiciones de feina més dignes, i per garantir una millor conciliació familiar, en comptes de discutir pel català, però, és clar, això és, com sempre, una qüestió de doblers i recursos”.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 17/06/2018

Consultar aquesta edició en PDF