Cuina d’autor i ecològica damunt de la platja
Els xefs han arribat als xiringuitos, que renoven l’aspecte exterior i les cartes amb cuina sofisticada, però on encara triomfen les paelles i les sangries
Al xiringuito Barracuda, a la platja de Castelldefels, es pot menjar paella i beure sangria. Els tòpics dels xiringuitos de tota la vida, sí, però tant l’un com l’altre són ecològics i amb aliments de proximitat. Guido Weinberg n’és el propietari i el xef Xavier Pellicer l’acompanya com a assessor gastronòmic com també ha fet al Barraca, al passeig Marítim de Barcelona, i als Woki Orkanic Market. “El Barracuda demostra que a la platja podem menjar ecològic, de proximitat i qualitat, perquè les paelles i les sangries havien agafat mala fama injustament, quan, ben fetes, són un menjar d’estiu de primera”, afirmen tots dos. A la carta, les paelles de verdures i de peix i marisc conviuen amb patates braves, peix fregit, calamars, cloïsses amb salsa verda, gambes, escamarlans i sobretot les amanides verdes, que són la marca de la casa, segons diu Pellicer. Les preparen amb tomàquet raf, ceba tendra, ventresca de tonyina i olives. Una altra és la de fulles de ruca amb tomàquet i burrata amb un pesto suau amanint-ho. I sempre ecològic.
Qualitat davant del mar
A Sitges, el xiringuito Hola s’ha estrenat aquest estiu amb l’objectiu de trencar esquemes. Al costat de l’antiga discoteca Atlàntica, Manel i Francesc Andreu i Alberto Beach van encarregar a l’arquitecte Àlex del Mas que construís una caseta de fusta, amb les finestres obertes de cara al mar: “No hi havia res aixecat en aquest espai, i vam pensar que podria ser un lloc magnífic per a un xiringuito”. Dit i fet. La caseta, amb la fusta més de moda, és sobre la platja, que és de pedres gruixudes i, per tant, la sorra no és l’enemic a combatre quan bufa el vent. La cuina, d’autor, amb noms tan curiosos com Buscant Nemo, és a dir, un tàrtar de tonyina amb esferificació de vermut (guanyador del concurs Millor Tapa de l’Any, d’Estrella Damm), o escopinyes al curri o musclos al vapor que es presenten amb l’original plat d’una ampolla de vidre trencada per la meitat. Cada una de les preparacions és una sorpresa. “La nostra aposta és la gastronomia -diu Manel Andreu-. Treballem tant els plats com al bar El Cable, el local del centre de Sitges que dirigeixo amb el meu germà Francesc -continua explicant-. Per ser davant del mar no en rebaixem la qualitat”.
El xiringuito de Joan Escribà
Mentrestant, a la platja del Bogatell, a Barcelona, Joan Escribà estrena guingueta damunt de la platja. Està situada davant per davant del seu restaurant, el Xiringuito Escribà, que és al passeig. És a dir, el xiringuito és damunt de l’asfalt; la guingueta, a la sorra. “He plantat un hortet ecològic al costat de la guingueta, amb enciams i verdures de temporada, que vol ser un símbol del menjar que ofereixo a la guingueta”, explica Escribà mentre serveix una paella de verdures directament a taula amb culleres de fusta, perquè es mengi a l’estil tradicional, directament de la paella. “Treballar en una guingueta té gairebé les mateixes condicions que les d’una guerra mundial, perquè hi ha vent, sorra que s’aixeca, poc espai i no hi podem cuinar perquè l’Ajuntament no ho autoritza”. Per això, els plats es preparen prèviament a la cuina i s’emplaten a la mateixa guingueta.
El cert és que Escribà ha esquivat totes les dificultats amb èxit. Ni la sorra arriba als plats ni el menjar és fred ni té gust de reescalfat. A la mateixa barra, hi ha un assortiment de fruites de temporada i també de tropicals que són una mostra de les postres que preparen i també dels fruits que fan servir per als còctels. “A molts els agrada acabar de menjar i estirar-se en una hamaca amb el còctel a la mà”, explica. També els ofereixen una regadora d’aigua per anar-se remullant, si els calgués, i unes mantes, delicades, si és la nit i també fa falta: “En una guingueta a la intempèrie, enmig de la sorra, tot ha d’estar previst”.
Mentrestant, a la Barceloneta, a la platja de Sant Sebastià, el xef Carles Abellan obre la guingueta cada matí amb una carta divertida i original. “Jo recomano el hot-dog català, que preparo amb botifarra catalana amarada amb sis gustos de països diferents: el Perú, els EUA (Nova York), Mèxic, Alemanya, el Japó i Corea”, diu. Per què? “Perquè són els països que he visitat i de cada un m’he emportat un gust al paladar, que he trobat que combina en el hot-dog ”, afirma. A l’hora de beure, sangria, sí, però sangria de cava, recomana Abellan, que té una estrella Michelin pel restaurant Comerç 24. I les postres són recomanació obligada, perquè porten la signatura del millor pastisser del món, Jordi Roca, que hi ha portat els gelats de Rocambolesc.
A la zona del port de Vilanova i la Geltrú, La Daurada, davant del mar, ha inaugurat nova cuina, gran i àmplia, perquè el xef Andreu Ruiz continuï cuinant, com l’estiu passat, les paelles que tanta fama han atorgat al seu local propi, L’Arrosseria de Cunit. “Aquest any hem ampliat també la carta i l’oferim per a totes les opcions, sense gluten i per a vegetarians, i per això ho indiquem amb icones ben clares al costat dels noms dels plats”, explica Dídac Santos, propietari de La Daurada, a Vilanova.
Finalment, el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer opina que els àpats d’estiu que es fan fora de casa no han de ser els que ens han de fer amoïnar: “L’important és l’hàbit diari que tenim a casa, que és el que compta”. Tot i això, als xiringuitos actuals també hi ha la possibilitat de menjar verdures, fruites, cereals i altres plats d’allò més saludables.
Les platges amb més serveis, les catalanes
Gairebé el 44% de les platges de l’Estat tenen un xiringuito davant del mar durant l’estiu, segons explica el portal Playea.es, un cercador de platges de l’Estat. Catalunya és de les zones que més en té (251 concretament) i la dada és important perquè es creu que els usuaris en trien una o altra segons els serveis que ofereixen al llarg de l’estiu.