Societat 19/03/2022

La crisi energètica, accelerador o col·lapse de la descarbonització?

El Govern preveu que la transició energètica es pot acurçar 10 anys, fins al 2040, però alguns experts alerten d’una possible saturació de recursos

4 min
Instal·lacions de la planta d’hidrogen verd de Lloseta.

PalmaLa pandèmia, la reactivació econòmica i la guerra a Ucraïna. El conflicte que assota l’est d’Europa ha estat el detonant per a l’escalada del preu dels combustibles fòssils , fet que ha provocat de passada una crisi energètica que posa en escac la geopolítica mundial. Si bé el Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va marcar el 2050 com a ‘destinació final’ per a un consum energètic plenament renovable, hi ha diversos experts de les Balears que coincideixen que la situació actual farà que s’apressin la descarbonització i la neutralitat climàtica no sols de les Illes, sinó de tot el continent. No obstant això, uns altres alerten del col·lapse i les tensions que això pot suposar.

“La gent s’està adonant que aquest increment tan sobtat dels preus accelerarà molt la transició energètica”, adverteix l’expert en Enginyeria Energètica de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Andreu Moià. Aquest enginyer explica que la guerra energètica afecta “molt” l’Arxipèlag, perquè té una “gran” dependència dels combustibles fòssils. De fet, actualment, les Illes només produeixen un 7% de renovables, cosa que significa que la resta d’energia prové d’explotacions que no estan en territori balear. 

Hi ha dependència perquè no disposam d’aquests combustibles ”, remarca el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava. Per reduir aquesta dependència, la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica té previst arribar al 30% de renovables el 2025. “Si es dona una empenta a la descarbonització pura, entraríem a l’any 2040 sent cent per cent renovables”, assegura el director. D’acord amb aquesta xifra, l’Arxipèlag podria assolir la neutralitat climàtica deu anys abans d’allò que està previst.

Un parc fotovoltaic de Mallorca.

Per la portaveu del grup ecologista GOB, Margalida Ramis, pensar que la situació actual pot accelerar la transició energètica és una lectura “superoptimista”. “Crec que el que s’accelera és el col·lapse, a més de posar en relleu la vulnerabilitat de les dependències”, diu. També considera que aquesta possible acceleració no és cap garantia d’una transició energètica justa, sinó que podria avivar encara més les tensions geopolítiques i socials. L’expert en Enginyeria Mecànica i Tecnologia Electrònica de la UIB Vicenç Canals manifesta: “Això passa perquè la transició no s’ha accelerat quan tocava i ara tenim un problema desastrós”.

Problemàtica geoestratègica

Com més gran és el cost dels combustibles, major sembla la necessitat de canviar el rumb cap a alternatives més assequibles, com les plaques fotovoltaiques, l’energia eòlica i l’hidrogen verd, entre altres. No obstant això, Canals subratlla que serà una transició que vindrà “imposada”. “És veritat que una situació de preus alts afavoreix la transició, però és necessari recordar que no prové d’un interès mundial pel clima, sinó que allò que passa és que ara hi ha una falta de recursos energètics i minerals”, manifesta.

Encara que una acceleració de la transició energètica pugui sonar convincent, Canals alerta que no és or tot el que lluu. “S’ha ajuntat la reactivació econòmica amb tots els desgavells geopolítics mundials”, lamenta. En aquest sentit, considera que és “problemàtic” que tots els països vulguin accelerar la descarbonització alhora. “És veritat que la situació actual fomenta el canvi, però això significa que tots els territoris estan demanant el mateix”, afegeix. Segons explica aquest expert, es tractaria d’un problema de producció i distribució. “Ningú et diu que la gran majoria de fàbriques de plaques solars són a la Xina”, diu. Seguint la mateixa línia, Ramis remarca: “Per començar, no hi ha els materials suficients, però és que ja cal partir de la base que la transició que proposa Europa tampoc és factible”, critica. Així mateix, creu que és una “utopia” pensar que canviant de tecnologies s’haurà resolt el tema de l’energia. “Per fabricar plaques també necessites energia, allò important és posar límits al consum”, apunta.

Dependència energètica

En el cas de l’Arxipèlag, la dependència toca també el sector turístic. “Ens afecta més a causa del transport aeri i marí”, indica Moià. Segons conta aquest enginyer, en pujar el preu del combustible, augmenta el cost dels bitllets. “I això que som una destinació relativament propera dins d’Europa, però hi haurà destinacions més llunyanes que, indirectament, se’n veuran més afectades”, afegeix. Encara que la descarbonització té un buit en espais com la indústria, hi ha altres sectors, com el transport pesant, que ho tenen més difícil.

La planta d'hidrogen verd està ubicada davant l'antiga cimentera de CEMEX.

Per suplir aquesta manca, comença a ressonar el concepte d’hidrogen verd, dissenyat per descarbonitzar sectors difícilment descarbonitzables, i just Lloseta n’ha inaugurat aquesta setmana la primera planta d’Espanya. “Es tracta d’un vector energètic, és una manera d’emmagatzemar energia”, explica Moià. “Quan s’arribi al 100% de renovables, com que hi haurà dies en què no podrrem gestionar l’excés d’energia, aquesta planta serà una tecnologia imprescindible”, precisa. En aquest sentit, assenyala que part d’aquests recursos podrien destinar-se a cobrir les necessitats dels vehicles pesants. “Serà un recurs molt interessant per suplir tota la part en la qual avui utilitzam gas natural”, assenyala.

No obstant això, Canals adverteix: “Cal tenir en compte que és un element que servirà per fer la transició energètica, però tampoc és la panacea”.

stats