El creixement després del PGOU de 1985
L’any 1985 gairebé la meitat de la població de l’illa resideix a Palma, una població urbana que passarà de 295.136 habitants el 1986 a 323.138 el 1995
PalmaLes principals zones de creixement a l’àrea de ponent eren: Son Vida, Son Rapinya, la Vileta, Can Cantó, la Bonanova, Can Barbarà i Portopí. I a l’àrea de llevant: Son Fuster. També al polígon industrial de Son Castelló s’edificaren solars que fins llavors estaven buits, igual que al de Can Valero, encara que existeix creixement, tot i que menor. La zona del moll antic també es va ampliar considerablement.
A les zones ja consolidades de la costa, com el Molinar, es varen construir edificacions en solars que fins aleshores havien tingut un ús agrícola, així com en els terrenys interiors encara buits de Can Pastilla. Varen aparèixer urbanitzacions noves al voltant de la carretera de Sóller.
L’obra viària més important va ser la continuïtat de la via de cintura, que enllaçava el tram construït anteriorment amb l’autovia de Palma-Santa Ponça. Tot aquest recorregut nou en forma semicircular, que abasta tota la zona cèntrica de la ciutat, va permetre la descongestió del centre i l’accés directe als barris perifèrics, fet que va comportar que creixessin, gràcies als millors accessos. Les antigues carreteres s’eixamplaren en la majoria de trams i es desdoblaren. Algunes d’aquestes vies es varen unir a l’autovia mitjançant rotondes.
Una de les edificacions públiques més rellevants d’aquesta època va ser la construcció del Campus Universitari de les Illes Balears, a la carretera de Valldemossa. Les obres es varen iniciar l’any 1983, però no va ser fins al 1993 que els edificis principals entraren en funcionament. A l’aeroport de Son Sant Joan es va construir la segona pista i va començar a projectar-se la futura remodelació.
