Covid d'any en any: és possible tractar-lo com una grip?

Els experts avisen que per ara no es donen les condicions per deixar que el virus circuli sense cap tipus de control

5 min
Un noi s'ajusta la mascareta en un carrer de Barcelona

Santa Coloma de GramenetEl seu impacte és encara demolidor en xifres de contagis, hospitalitzacions i morts arreu del món, però arribarà el dia que la covid deixarà de ser la malaltia per convertir-se en una patologia estacional més. No desapareixerà, és probable que torni d'any en any i hi hagi períodes que comprometi el sistema sanitari, però ja no caldran restriccions dràstiques per frenar la seva incidència. Aquest és el pronòstic dels experts consultats per l’ARA, que anticipen que a llarg termini el coronavirus s’acabarà normalitzant i fent-se endèmic –es donaran brots controlables de forma regular– com passa, per exemple, amb la grip. Ara bé, els experts també avisen que aquest canvi no es produirà de la nit al dia i adverteixen que fer passos en aquest sentit, com eliminar totes les restriccions i deixar circular el virus quan es declaren xifres rècord de contagis (2,6 milions al món en un sol dia), implicaria l'assumpció d'un cost massa elevat de malalts i morts. 

“És evident que hi ha pressa per veure de totes passades el final de la pandèmia, però, perquè això passi, primer hem de superar la fase pandèmica. I ara mateix no reunim les condicions per deixar que la gent es contagiï indiscriminadament, que és el que significa conviure amb el virus”, explica el metge i investigador de la Universitat de Leicester, Salvador Macip. Sense cap mena de mesura de control i amb una variant tan transmissible com l'òmicron, que segons els estudis preliminars causaria malalties més lleus però que és més contagiosa i té més risc de provocar reinfeccions, els casos es descontrolaran i augmentaran les hospitalitzacions i les morts malgrat que hi hagi unes taxes de vacunació elevades, avisa l’expert. Si un 1% dels casos requereix hospitalització, recorda, el volum de malalts no serà el mateix si hi ha un miler de casos al dia que si n'hi ha 20.000, com passa ara a Catalunya.

“De moment no podem dir que l’òmicron sigui el final de la pandèmia, independentment de si és més lleu o no”, afegeix Macip. Amb tot, ja hi ha països que fan passos en aquesta direcció, com Israel, que, tot i estar administrant la quarta dosi de la vacuna als majors de 60 anys, es planteja una estratègia de “contagi massiu” en comptes d’imposar més restriccions davant l’eficàcia de la mutació sorgida a Sud-àfrica a l’hora de circular. Una estratègia que Macip qüestiona: “Fa mesos que veiem el cost d’anar massa ràpid i fer veure que el virus no és greu: més hospitalitzacions i un desgast sanitari enorme, moltes morts evitables, més casos de covid persistent i patiment en general”. El metge posa com a exemple el Regne Unit, que des del juliol passat basa la gestió del covid exclusivament en la incentivació de la campanya de vacunació i els cribatges. Els últims cinc mesos ha registrat entre cinc i disset vegades més contagis que Espanya i només entre setembre i desembre ha tingut cinc vegades més morts.

Canvis en els protocols

El cap de malalties infeccioses de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, Manel Cervantes, també creu que “de moment” és impossible donar per normalitzada la pandèmia. No obstant això, planteja que si s’estabilitza una variant que causa malalties més lleus, com sembla que fa l’òmicron, que domina els carrers però és anecdòtica als hospitals, i augmenta la immunitat de grup, aquesta gripalització del covid, que avalaria la inacció davant dels contagis, no seria un escenari tan llunyà. “Mentrestant, i sabent que el virus no marxarà, hem de començar a deixar de fer coses inútils i prioritzar les més importants”, afirma l’infectòleg, que recorda que no és possible mantenir el ritme actual de vacunacions per un període indefinit i anar posant dosis de record a tothom cada sis mesos com a estratègia de control epidemiològic.

Per a Cervantes, les restriccions “que tanquen el país” tampoc no eviten la saturació dels centres d’atenció primària (CAP) i els hospitals, i el rastreig de contactes no aporta cap valor en onades tan desbocades com les d’ara. En canvi, defensa, és prioritari centrar-se en fer seguiment i protegir la població de risc, “com es fa amb la grip, quan es decideix que els majors de 65 anys es vacunin perquè són els que sí que se’n beneficien”. Per fer-ho, cal preservar el sistema sanitari, “saturat de casos lleus o asimptomàtics” que no hi haurien d’arribar. “Això pot fer de mal dir quan tenim xifres rècord de contagis, però cal més autogestió: si et trobes malament no et cal una PCR. Queda’t a casa i demana ajuda només si t’ofegues, si la febre no baixa amb antitèrmics o si formes part d’un grup de risc”, resumeix.

L'esclat de contagis de les últimes setmanes a causa de l'òmicron ha sigut tan aclaparador que el govern espanyol ha hagut de modificar els protocols d'aïllament per a positius, que s'escurcen de deu a set dies, i de quarantenes a contactes estrets, que només s'indiquen a no vacunats, per temor a una possible paralització de les activitats essencials. Tot i que mèdicament són decisions que van en contra de la prevenció, perquè sempre caldria aïllar-se si s'és contacte i escurçar els períodes d'aïllament, és arriscat perquè la persona encara podria ser infecciosa, la realitat epidemiològica xoca amb un problema logístic i amb el risc de paralitzar el país. "No tothom pot teletreballar i el volum de contagis que hi ha actualment pot ser molt problemàtic", reconeix Macip, que tot i així creu que les cadenes de transmissió no s'estan tallant bé.

Variants, l'amenaça aleatòria

I el fet que el virus circuli lliurement també genera un risc molt imprevisible i perill: les mutacions i la proliferació de noves variants. "Mentre el virus es dissemini tindrem una espasa de Dàmocles damunt del cap: qui et diu que no sortirà una variant més transmissible o virulenta?", qüestiona el microbiòleg de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona Pere Joan Cardona. Amb tot, planteja que tecnològicament encara queda camp per córrer, per exemple amb la creació de vacunes esterilitzants (que no només evitin els casos greus sinó que no permetin el contagi) o que es dirigeixin contra més d'una variant alhora. "I si a més es confirma que l'òmicron és més lleu i no col·lapsa el sistema sanitari, es podran anar desescalant mesures i es podrien produir onades més petites, més estacionals, com les que es produeixen durant la grip, que no oblidem que cada any provoca un pic d'atencions molt alt al sistema sanitari", apunta Cardona. 

De fet, autoritats sanitàries i epidemiòlegs anticipen que el 2022 encara serà un any coronavíric i no serà fins al 2023 que es podria tenir sota control la pandèmia. "Ara estem en una situació molt incerta i cada vegada se’ns fa més difícil predir com evolucionarà la pandèmia, alhora que tots intentem fer equilibris per tenir una vida més o menys normal", admet Cardona. Sent molt optimistes, tant Cervantes com Macip creuen que es patiran onades a mig gas entre la primavera i finals d’aquest any i que l'escenari anirà millorant a mesura que hi hagi immunitat de grup, ja sigui perquè la gent està vacunada amb dosis extres o perquè està protegida després de passar la infecció.

stats