Societat 14/04/2020

Les distribuïdores de mascaretes en disparen el preu per l'augment de la demanda

Algunes farmàcies es neguen a comprar-n'hi, tot i que només en reben cent al dia de la Cooperativa d'Apotecaris

Catalina Riera
3 min
Les mascaretes són el producte més demandat a les farmàcies

PalmaLa Cooperativa d'Apotecaris de les Balears només reparteix 100 mascaretes al dia a cada farmàcia, una quantitat que no cobreix ni de lluny la demanda causada per la crisi del coronavirus, i menys ara que 55.000 persones han tornat a la feina, on és obligat dur-les. Això obliga els farmacèutics a cercar alternatives. Per si la manca d'aquest material no fos suficient, es troben que les distribuïdores n'han inflat el preu. I algunes farmàcies es neguen a comprar-ne a un cost tan elevat. "Amb IVA em demanen uns 6 euros per mascareta. Abans de vendre-les a aquest preu, m'estim més dir que no en tenc", explica el propietari de la farmàcia Sbert de Palma, Toni Sbert.

El president del Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears (COFIB), Antoni Real, diu que "si les mascaretes no estan dins la mitjana de preu, val més no comprar-les". Opina que el principal problema és al "cost d'origen" i que, per aturar aquesta especulació, el Ministeri de Sanitat "hi hauria d'intervenir". A més, troba que en aquests "moments tan dramàtics" les mascaretes "s'haurien de distribuir a través de la targeta de la Seguretat Social de manera gratuïta o fent l'aportació corresponent per part dels usuaris".

El propietari de la farmàcia Balaguer de Ciutat, Pep Balaguer, també es nega a comprar mascaretes a un preu tan elevat, perquè considera que estaria "robant" als clients. Cada dia en demana a la Cooperativa d'Apotecaris, però les que rep no són suficients cobrir-ne la demanda. "Ja no admetem llistes d'espera. La gent en vol comprar per a tota la família i no els en puc vendre grans quantitats. Em veig obligat a escollir i a pensar en la població", exposa.

Per altra banda, a la farmàcia Sbert tenen "una llibreta amb pàgines i pàgines de peticions" i, a mesura que els van arribant les capses, telefonen als clients que consideren "més vulnerables" perquè les vagin a cercar. Aquesta falta d'oferta es deu que la Cooperativa d'Apotecaris tampoc no disposa de prou mascaretes. "Intenta cercar-ne de qualitat i a un preu normal, però li costa", explica el president del COFIB.

La farmàcia Maria Antònia Febrer cada dia atén entre 140 i 150 persones i 120 demanen mascaretes, comenta la propietària, Maria Antònia Febrer. El gran problema és que només se'n poden demanar 100 a la cooperativa i, quan arriben, "s'esgoten tot d'una". Davant aquest increment de la demanda i la manca d'oferta, Maria Antònia Febrer ha posat a la disposició dels clients mascaretes de tela. "La gent està espantada i prefereix dur la boca coberta. Nosaltres els avisam que aquest tipus de mascareta no filtra, però així se senten més segurs", explica.

De fet, el personal de la farmàcia Balaguer també utilitza una mascareta similar per protegir-se, ja que les que va comprar el propietari per a ell i els seus treballadors les va "vendre a la gent del barri". Balaguer s'ha trobat amb casos de clients que en fan mal ús i per ara aconsella que tota persona sana que es vulgui protegir es posi una "mascareta casolana".

Falta de material de protecció

Aquest dimarts els treballadors dels serveis no essencials han tornat a la feina després de l'aixecament del confinament total. Per garantir-ne la seguretat, dilluns les Illes Balears van rebre 256.000 mascaretes, i entre aquest dimarts i dimecres es repartiran entre els treballadors que es desplacen amb transport públic i que tenen dificultats per mantenir la distància de seguretat a l'hora d'incorporar-se al lloc de feina.

Així i tot, la falta de material és evident. El sector de la indústria i construcció s'ha reactivat amb una "reducció de la jornada i només treballa el 50% de les plantilles", ha comentat la presidenta de l'Associació d'Indústries Fabricants de Materials de Construcció de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca, Rosabel Sugrañes. "L'Administració pública no ha facilitat material a les empreses. Si en tenen és perquè l'han cercat per compte seu", recalca. Sugrañes troba que, davant una situació com aquesta, el millor hauria estat "paralitzar l'activitat uns dies més", ja que així "els empresaris haurien tingut més marge per aconseguir tot el material necessari", opina.

Pel sindicat de Comissions Obreres, aquesta decisió també és precipitada. La secretària d'Acció Sindical i Polítiques Socials de Balears, Eva Cerderiña, creu que "les mesures específiques no s'han fet amb la suficient rapidesa" i que, si "les empreses no tenen mesures de protecció adequades, no s'hauria de fer feina".

stats