El Correllengua Agermanat arribarà a Felanitx i viurà el retorn de La Gossa Sorda

PalmaEl Correllengua Agermanat 2026 ja té data, recorregut i ambició. El projecte, que s’ha presentat aquest dijous a Mallorca, vol unir per primera vegada tots els territoris de parla catalana sota una mateixa flama. La iniciativa aposta per reforçar la defensa del català i fomentar-ne l’ús social a través d’una cursa no competitiva que combinarà esport, cultura i festa, amb la llengua com a eix vertebrador. La Flama per la Llengua recorrerà més de 1.500 quilòmetres entre el 19 d’abril i el 5 de maig en 17 etapes que travessaran més de 1.500 municipis de la Catalunya Nord, el Principat, el País Valencià, les Illes Balears i l’Alguer, en un trajecte que vol fer visible la unitat de la llengua catalana i activar la participació ciutadana arreu del territori.

Respecte del pla inicial del mes de novembre, a Mallorca el recorregut incorpora un nou tram que anirà de Capdepera a Felanitx. Precisament a Felanitx, l’arribada de la flama coincidirà amb un dels moments més esperats del programa: el concert que marcarà el retorn de La Gossa Sorda. La banda valenciana havia de tocar inicialment a la plaça de Toros de Palma, però el concert s’ha traslladat de municipi per causes alienes al grup. El diumenge 3 de maig, la flama reprendrà el camí des d’Alcúdia fins a Palma, on culminaran els actes centrals del Correllengua a les Balears amb una convocatòria ciutadana. Serà el desè Correllengua que passarà per Mallorca, però el primer amb abast a tots els Països Catalans.

El trajecte agermanat començarà a Prada (Catalunya Nord), passarà per Girona, Barcelona, Tarragona, Castelló, València, Alacant, Eivissa, Palma, Maó i acabarà a l’Alguer. A les Balears, la flama arribarà el 29 d’abril a Formentera, el 30 d’abril a Eivissa, l’1 de maig a Menorca i el 2 i el 3 de maig a Mallorca. Des d'allà, continuarà cap a l’Alguer, on es tancarà el Correllengua el 5 de maig amb un acte de cloenda. Durant el recorregut, hi haurà actes culturals, concerts, tallers i activitats populars a prop de 1.500 municipis i s'aturarà i farà actes de rebuda en un centenar.

Projecte ambiciós

La presentació oficial del Correllengua Agermanat a Mallorca s’ha fet al Teatre del Mar, ple de gom a gom. Durant l’acte s’ha projectat el teaser de la cançó oficial del Correllengua, produïda per Juanjo Monserrat i Jaume Gelabert, amb la participació d’artistes de tot el domini lingüístic, com Els Catarres, Xanguito, Fades i Auxili. La peça vol esdevenir un himne de celebració i compromís amb la llengua catalana. La vetlada, conduïda pels creadors de contingut Neus Gil (Anam Fent) i Toni Guiscafrè, també ha inclòs l’actuació dels Glosadors de Mallorca, que han defensat la llengua, la unitat i la seva supervivència. “La llengua de la padrina la defensa el jovent”, s’ha sentit en una de les gloses més aplaudides.

L’organització ha reivindicat el caràcter històric d’aquesta primera edició agermanada. El coordinador del Correllengua Agermanat, Pau Emili Muñoz, ha subratllat que es tracta del projecte “més ambiciós que s’ha fet en els darrers quinze anys en defensa del català”. Després del Correllengua Interilles del 2024, que per primera vegada va sortir de Mallorca, l’edició d’enguany fa el salt definitiu a tot l’àmbit lingüístic. Muñoz ha remarcat també el caràcter obert de la iniciativa: “No cal que el Correllengua passi pel teu poble per participar-hi", ha dit entre rialles seves i del públic. "Hi pot prendre part tothom que estimi la llengua, sigui qui sigui”. Pel coordinador, el Correllengua “és fer xarxa, organització i compromís col·lectiu, amb la llengua com a eix vertebrador i eina d’inclusió social”.

També hi han intervingut representants d’Arran, del col·lectiu Sa Negreta de sa Pobla (dedicat a promoure la participació de la gent del municipi en les festes populars i també en la vida social, cultural i política) i de l’Obra Cultural Balear (OCB). El president de l’OCB, Antoni Llabrés, ha definit el Correllengua com “un al·legat de milers de persones conscients i militants de la llengua” que, en un moment difícil, “no cauen en el fatalisme ni accepten que defensar la llengua sigui imposar-la o que estimar-la sigui excloure”.

Mar i Terra: Mediterrània

Un dels moments més simbòlics de la presentació ha estat l’explicació del disseny de la flama d’enguany, a càrrec del seu creador, Jaume Falconer. El disseny gira entorn de dos elements mediterranis: la mar i les arrels. “Si la posam en horitzontal, la flama és la mar, que neix de tot el que ens uneix. Necessitàvem començar per un element que ens besa i ens enriqueix”, ha explicat. En vertical, la flama es transforma en un arbre que surt de la mar: “Tenim la mare, que és la mar, però necessitàvem un pare: l’arbre de Ramon Llull, amb arrels que arrelen a la terra i van cap amunt”. La peça incorpora quatre forats a cada costat, com a símbol del passat i del futur: “Quan se l’agafa, se l’abraça”.

L’acte s’ha tancat amb una crida a l’acció per part dels portaveus de Joves de Mallorca per la Llengua, Maria Maians i Josep Buades. “Ara més que mai”, han defensat, cal redoblar l’esforç per la llengua catalana fins a assolir la plena normalització lingüística.

La història d'una lluita per la llengua

El Correllengua va començar a caminar a Mallorca l’any 1995, de la mà de Joves de Mallorca per la Llengua, amb la voluntat de treure la defensa del català al carrer i transformar-la en una festa col·lectiva, oberta a tothom. Amb els anys, la iniciativa s’ha anat consolidant fins a convertir-se en una cita plenament integrada dins la vida social de l’illa, cada vegada amb més participació i amb una presència territorial més àmplia.

El 2024 va marcar un punt d’inflexió amb la celebració del primer Correllengua Interilles, quan tres flames varen recórrer alhora diferents punts de les Illes Balears, evidenciant la capacitat organitzativa i el caràcter comunitari del projecte. En aquesta nova etapa, Joves de Mallorca per la Llengua continuarà implicant-s’hi des de les Balears, donant suport a la coordinació i al seguiment de la flama, i mantenint així el lligam històric amb l’esdeveniment.

El Correllengua Agermanat, però, s’articula com una iniciativa col·lectiva impulsada per joves d’arreu dels territoris catalanoparlants, de manera voluntària i sense dependència de cap entitat concreta. La voluntat és que associacions, col·lectius i persones a títol individual s’hi puguin sumar amb el mateix pes i protagonisme.