Constança Ramis (Co.torrita): “Fer contingut en català connecta amb la gent d’aquí”

PalmaLa creadora de contingut Co.torrita (Constança Ramis) va començar a publicar a xarxes socials després de tornar a Mallorca després d’haver viscut a fora durant dues dècades.

Aquesta tornada va suposar també un moment de canvi vital: amb una rutina més estable i més adulta, va sentir la necessitat de trobar un espai propi on poder crear i expressar-se. Fins aleshores, la seva trajectòria professional havia estat vinculada sobretot a feines d’oficina, on, segons explica, li mancava la sensació d’impacte directe del que produeix. En detectar també una absència de contingut divulgatiu sobre Mallorca, va decidir iniciar aquest projecte, el qual amb el temps li ha aportat reconeixement i oportunitats que no s’hauria imaginat, com premis i entrevistes.

Tot i això, actualment no s’hi dedica professionalment. Després d’un període com a autònoma, que defineix com a molt enriquidor però també allunyat de l’essència amb què havia començat, ha optat per tornar a un model més proper als inicis. Ara treballa com a tècnica d’economia i manté la creació de contingut com una via d’expressió més lliure i personal, tot recuperant-ne el caràcter de hobbie.

Un dels trets distintius del seu projecte és la seva aposta pel català. Tot i que inicialment es plantejava combinar-lo amb el castellà i l’anglès —llengües que formen part del seu dia a dia—, aviat va adonar-se de l’impacte i la connexió que generava fer contingut íntegrament en català. Aquesta decisió també va anar lligada a la definició del seu públic: una comunitat propera, formada per gent de Mallorca amb qui comparteix referents i espais, i amb qui se sent identificada.

L'aposta lingüística, però, no ha estat exempta de dificultats. La creadora de contingut lamenta haver rebut comentaris negatius, tant a les xarxes com en el seu entorn més proper, on algunes persones qüestionaven la seva tria pel fet que podia limitar l’abast del contingut. Fins i tot, ha perdut seguidors de l’illa per actituds que qualifica de catalanòfobes. Malgrat això, es mostra satisfeta amb la comunitat que ha construït i defensa que qualsevol projecte creatiu ha de ser coherent amb el públic al qual es vol adreçar.

El seu contingut se centra majoritàriament en la cultura popular mallorquina, un àmbit que considera inseparable de la llengua catalana. Per això, defensa que fer-lo en català no només és coherent, sinó també una manera de contribuir-ne a la normalització i vitalitat. En aquest sentit, creu que les institucions també haurien de donar suport a iniciatives que reforcin la cultura i la llengua pròpies, especialment en un context que descriu com a difícil per la pressió i l’hostilitat que sovint pateixen.

Pel que fa al futur del català, evita els discursos alarmistes i aposta per una reflexió més quotidiana: convida a demanar-se per què no emprar el català en situacions del dia a dia, especialment amb persones que el coneixen o el podrien entendre. Per a ella, aquest gest senzill pot ser clau per fomentar-ne l’ús social i reforçar-ne la presència en la vida quotidiana.