PalmaNo hi ha setmana que no parlem de lloguer turístic. I és normal. Ha esdevingut una activitat omnipresent. Es fan estudis, anàlisis, diagnòstics, però a l’hora de la veritat, ningú no sap amb detall quantes propietats són al mercat. I és que amb la quantitat de sistemes i plataformes, oficials i domèstiques, que ofereix la tecnologia, és pràcticament impossible.
Qui controla que un mal anomenat inversor que ha comprat dos pisos a Santa Catalina o a Ciutadella posi un anunci a xarxes socials, o passi fotos per grups de whatsapp? Aquest fenomen és el principal problema social i per tant econòmic que tenen les illes. Amb una ocupació pràcticament plena, la gent no arriba a finals de mes.
L’equació és senzilla. Als propietaris els resulta tan profitós el lloguer turístic (legal o il·legal) que milers de propietats varen fugir i no han tornat al mercat del lloguer convencional. I les propietats que hi queden, per pura llei d’oferta i demanda, són inassumibles.
Cal tornar amb urgència la gran majoria dels pisos i les cases a la seva funció de llars, i ja no parlem d’aquells que, a sobre, actuen fora de la llei. Propostes com la de Coalició per Mallorca, de reduir les places, o que cada persona pugui tenir només un lloguer turístic, són del tot encertades.
Per això són molt importants també les inspeccions turístiques. I no basta fer-les, sinó tramitar els expedients. Que no passi coma Medi Ambient, que han prescrit centenars de casos. I és normalíssim que el president del Consell de Mallorca vulgui resultats. A Eivissa han demostrat que a força d’insistir i posar recursos, almenys retires oferta il·legal. De decreixement, en parlam un altre dia.
