Una conselleria de Llengua, d'acord, però "per fer què?"
Veus de diversos àmbits defensen que la llengua ha de tenir més pes al futur govern, però sobretot demanen més valentia política
BarcelonaLa llengua catalana ha entrat en la precampanya electoral. I no ho ha fet per les diverses crisis que arrossega els últims anys (els mals resultats escolars, la sentència del 25% de castellà, la desfeta en l'ús social, etcètera) sinó per la proposta del president Pere Aragonès de crear una conselleria específica de Llengua la legislatura que ve. És el que han fet alguns ajuntaments després de les municipals, com el de Girona, Vic, Sant Cugat o la Garriga. El govern d'Esquerra ja havia elevat el rang de l'àrea de Política Lingüística, que va passar de direcció general a secretaria, però continua penjant de la conselleria de Cultura. Ara Aragonès proposa dedicar-hi una conselleria específica davant la "preocupació" que considera que el país té per l'ús social de la llengua. El català és el "nervi de la nació", a més d'un factor de "cohesió social", va afirmar dimecres.
"Fa anys que demanem que Llengua passi a dependre de Presidència; ara no estarem en contra que sigui una conselleria. L'important és que sigui eix central de l'actuació de govern, perquè la llengua és transversal: és ensenyament, sanitat, justícia, exterior... Cal estructura i dotació, però sobretot capacitat d'actuar en tots els àmbits per fer les millors polítiques", afirma Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua. El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, va pel mateix camí: "El debat no és en la forma sinó en el fons i en les actuacions concretes. És cert que hi ha avenços com la recuperació de l'SX3 o l'increment de l'aposta per l'audiovisual, però s'ha de fer un salt qualitatiu de manera urgent. Aquest país ha d'aspirar a la normalització plena i només ho farem si el català és una prioritat a tots els nivells i departaments". El sindicalista i professor Gerard Furest també veuria més adient que Llengua pengés de Presidència, perquè "hauria de tenir capacitat de blocar propostes de totes les conselleries que no beneficiïn la llengua, com el Hard Rock", afirma. En els pressupostos previstos per al 2024, la dotació de la Secretaria de Política Lingüística hauria pujat un 21%, fins als 63 milions d'euros. "Si fos una conselleria potser pujaria a 100 milions, com la de Feminismes, i estaria molt bé, però la problemàtica de la llengua continuaria sent transversal i, per tant, necessita una jerarquia superior a la resta de conselleries".
L'escriptor Joan-Lluís Lluís i el professor Arnau Rius han estat algunes de les veus que han demanat aquesta conselleria de Llengua Catalana, i la productora de cinema Isona Passola la celebraria sense reserves. Joan-Lluís Lluís va més enllà: "Em sembla que tindria l'efecte de visibilitzar la situació d'extrema urgència en què ha entrat el català. La conselleria és necessària però no suficient. Qui la portarà? Amb quin pressupost? Quina autoritat podrà tenir per promoure i defensar la llengua?", planteja l'autor nord-català.
Furest celebra la preocupació d'Aragonès per la llengua però hi veu "improvisació" i "un rerefons electoralista", sobretot perquè "en tres anys han estat incapaços de signar el tan esmentat Pacte Nacional per la Llengua". "Fa quinze anys que estem molt per sota del 50% de catalanoparlants habituals i que la situació és crítica; per què no s'ha fet fins ara?", es pregunta el professor. El catedràtic de sociolingüística catalana de la Universitat Rovira i Virgili i membre de l'IEC Miquel Àngel Pradilla espera que el Pacte Nacional es pugui reactivar la legislatura vinent: "La situació de la llengua reclama decisions importants i nous compromisos. Si una conselleria implica més recursos i noves mirades, la veuria amb molt bons ulls. Si es tracta d'una decisió emblemàtica, més emocional que instrumental, el món polític faria bé d'estalviar-nos un nou desencant". Des del col·lectiu DocentsCAT hi veuen oportunisme: "Una conselleria més, per fer què? Podrien haver treballat per impulsar el català i no han fet res de res quan han tingut les eines per fer-ho. Que no juguin amb la llengua", critiquen.
Furest assenyala que els principals àmbits de fallida de la llengua són el sistema educatiu i el món professional. "Això no se solucionarà amb una conselleria sinó fent servir els instruments que tens: la inspecció, la formació... D'eines per fer avançar la llengua i garantir els drets lingüístics ja n'hi ha", afegeix el professor, la clau és "tenir autoritat per fer creure" totes les conselleries, cosa que no passa des de Cultura. El productor audiovisual Tatxo Benet també opina que és qüestió de determinació: "Una conselleria servirà si realment fa una política d'obligat compliment del català, sense complexos. Si el català continua sent optatiu i l'espanyol obligatori, encara que hi posis el Papa no aconseguiràs res. Si una conselleria significa que hi ha un tram legislatiu nou per reforçar el català en molts àmbits, fenomenal. El problema del català és el complex d'inferioritat, entre els polítics i els catalanoparlants", sentencia el conseller delegat de Mediapro.
Els partits hi veuen electoralisme
La proposta d'Aragonès s'ha rebut amb escepticisme entre la resta de forces polítiques, però, sobretot, l'han qualificat d'electoralista. Ho ha fet el candidat del PSC, Salvador Illa, que l'ha titllat de "coseta electoral". "No crec que aquest tema se solucioni creant una consellera sinó fent les coses diferent", va afirmar aquest dijous en una entrevista a RTVE. Aragonès li va replicar de seguida: "Parlar sobre la llengua amb aquesta trivialització demostra el risc de deixar el país en mans dels que sempre obeeixen Madrid en lloc de defensar Catalunya".
També ha criticat la promesa del president la candidata dels comuns, Jéssica Albiach, que ha lamentat que Aragonès hagi fet "més propostes" en precampanya que "polítiques concretes en tres anys". En canvi, des de Ciutadans, el seu candidat, Carlos Carrizosa, directament ha rebutjat crear una conselleria específica per al català perquè "la llengua majoritària dels catalans és el castellà, i mereix ser a l'educació i a les institucions". "És veritat que el català necessita que el Govern el cuidi i el protegeixi, però no a costa de l'idioma majoritari", va concloure aquest dimecres.
