El Consell de Menorca silencia dos informes interns contraris a l'ús de l’article salat a les seves xarxes

PalmaEls ens públics adscrits a la Conselleria d’Educació, Joventut, Cultura i Esports del Consell de Menorca ja no podran publicar a les xarxes socials en article salat no normatiu. L’associació Fem-ho en Català, constituïda l’any passat pels antics voluntaris lingüístics a Menorca de la Plataforma per la Llengua, està a punt de forçar legalment la Conselleria que encapçala l’exdirector de Sa Fundació Joan Pons Torres a deixar d’emprar l’article salat en les publicacions a xarxes del seu departament.

Agenda Cultural de Menorca, Menorca Illa de l’Esport i Menorca Illa Jove salen en totes les seves publicacions a xarxes com Instagram, malgrat que ja fa més d’un any que s’ha sol·licitat formalment a la Conselleria de Joan Pons Torres que deixi d’utilitzar l’article salat i lèxic no normatiu als seus anuncis. Així li ho demanen també dos informes interns, un jurídic i l’altre de l’assessora lingüística del Consell, arran del recurs d’alçada que Fem-ho en Català ha interposat contra la decisió inicial del conseller de desestimar la seva petició. Convé recordar que Sa Fundació, que Pons Torres dirigia abans de ser conseller, promou la defensa de les modalitats insulars amb l’objectiu que s’arraconi el català normatiu en favor de “formes més autòctones”.

La primera sol·licitud es va fer el 9 de juliol del 2024 amb el suport d’un informe intern del Servei d’Assessorament Lingüístic i del president de la Secció Filològica de l’institut d’Estudis Catalans, però el Consell va eludir la seva obligació legal i va respondre amb el silenci administratiu.

La reacció de Fem-ho en Català va ser demandar directament el Consell davant el Jutjat Contenciós de Palma pel procediment especial de protecció de drets fonamentals. La Fiscalia li donava suport, però el Consell respongué desestimant la petició de l’entitat.

Sentència

En la seva resolució, el conseller Pons Torres s’emparava en una sentència del Tribunal Superior del 2017 sobre el conflicte creat entre el Consell de Formentera i l’ens públic Fogaiba per l’ús que aquest n’havia fet de vocabulari propi del mallorquí en un llistat de productes a subvencionar. El TSJIB va donar la raó al Fons de Garantia Agrària per no tenir competència en normalització lingüística ni tenir tampoc a veure la subvenció amb les polítiques de caràcter lingüístic.

Però Fem-ho en Català va considerar que la sentència no era aplicable al cas de l’article salat a les xarxes del Consell de Menorca i el 4 de maig hi interposà un recurs d’alçada. En el recurs no només al·legava les instruccions internes del Consell que regulen el model lingüístic a les xarxes socials, sinó, també, l’existència d’un contracte menor per a la gestió comunicativa de l’Agenda Cultural amb un plec de condicions que imposa la correcció lingüística a les publicacions.

Transcorreguts tres mesos des de la petició, quan començava a operar el silenci administratiu negatiu, l’entitat demanà al Consell que certificàs la seva manca de resposta i li aportàs tota la documentació de l’expedient. Allà hi descobrí dos informes emesos expressament per al recurs que havien estat silenciats pel conseller, tots dos ben demolidors.

L’informe jurídic conclou clarament que la sentència del 2017 no és aplicable a aquest cas i que les instruccions lingüístiques han de ser tingudes en compte. Pel que fa a l’emès per l’assessora lingüística, també reforça els arguments i deixa ben clar que ni les normes de la llengua ni els manuals d’estil permeten emprar l’article salat en contextos formals.

En la seva opinió, “l’article salat o baleàric és inadequat, perquè no s’ajusta al paper normalitzador dels consells i entra en contradicció amb la normativa interna de la institució quant a criteris de llengua i estil, com també als usos lingüístics que té consolidats l’Administració de Menorca en coherència amb les altres administracions públiques de la Comunitat Autònoma”. Per tant, “la varietat lingüística que s’ha d’emprar en les comunicacions de qualsevol tipus, incloses les xarxes socials, és l’estàndard, tal com correspon als registres formals derivats de la tasca administrativa i institucional que li és pròpia”.

El conseller calla

Però la contundència dels dos informes no ha variat la posició del conseller, que continua sense donar-hi resposta. Ni tan sols després que Fem-ho en Català hagi posat també al corrent de la situació la Sindicatura de Greuges.

L’associació remarca que no té res en contra de l’article salat, ja que “és part del nostre patrimoni lingüístic i una marca d’identitat en la nostra parla oral” i denuncia que la intenció del conseller és “arraconar qualsevol manifestació de catalanitat de la nostra llengua”.

En aquest sentit, Fem-ho en Català invoca el desaparegut Joan Francesc López Casasnovas, per qui la creació d’un estàndard és una condició sine qua non per al futur d’un idioma. Així, "rebutjar un estàndard per al català posa en evidència la voluntat de reduir la nostra llengua a una cosa d’anar per casa, familiar de portes endins, inservible de portes enfora per a les activitats econòmiques, culturals, judicials, artístiques… i per a la comunicació moderna". De fet, apunta l’entitat, la majoria d’articles que els consellers del govern insular escriuen a la premsa diària es publiquen en castellà.