El Consell Escolar de Menorca qüestiona el pla lingüístic de Vera: "La llengua era un tema resolt"

PalmaEl pla lingüístic escolar pactat entre el PP i Vox, que s'implantarà el curs 2024-2025, no agrada al Consell Escolar de Menorca (CEME), que ha emès un comunicat en què qüestiona les mesures previstes. En primer lloc, fa una reflexió sobre el model que hi havia ara a l'escola balear: "En el nostre sistema educatiu no existeix un model d'immersió lingüística, sinó que les dues llengües oficials conviuen dins els plans lingüístics de centre i tenen el pes específic que cada centre educatiu, exercint la seva autonomia, decideix atribuir-los". Per altra banda, el Consell Escolar reconeix "veure amb preocupació" l'encaix d'aquestes mesures en la normativa vigent.

El CEME considera que la qüestió de la llengua era un problema resolt des de fa dècades "i que va tenir un consens polític que el va fer possible". "Ara es torna a posar la llengua damunt la taula com a element de debat polític i social. L'educació no necessita debats d'aquest tipus, sinó consensos i serenor. Educar és quelcom massa seriós per encetar escletxes que desviïn el vertader objectiu de l'educació dels nostres infants i joves", assenyala.

Una normativa que empara la llengua pròpia

En la mateixa línia, esgrimeix tota la normativa en què es recullen els deures i obligacions de les administracions pel que fa a la llengua catalana. És el cas de l'Estatut d'Autonomia que "parla del deure de fomentar l'ús del català i de garantir-ne el procés progressiu de normalització", diu el CEME. Per altra banda, l'article 1.b de la Llei de normalització lingüística estableix el deure de l'administració d'"assegurar el coneixement i l'ús progressiu del català com a llengua vehicular en l'àmbit de l'ensenyament".

El Consell reconeix que l'article 11 de la mateixa llei recull el dret dels infants a rebre el primer ensenyament en català o castellà. "Es tracta d'una norma que desenvolupa l'ordre de 13 de setembre de 2004 (BOIB de 18 de setembre de 2004), on s'indica que si un alumne no ha estat escolaritzat, ja que l'etapa d'Infantil no és obligatòria, pot demanar aquesta opció de llengua dins el primer cicle de Primària. En cap cas en cursos o edats posteriors. Com a norma molt important, diu que cap infant podrà ser segregat per raó de llengua", explica el CEME. També es fa menció a la Llei d'educació de les Illes Balears i al Decret de mínims.

Cal recordar que ja són prop de 200 els centres educatius de les Balears que s'han sumat a la campanya 'La llengua no es toca', amb la qual defensen mantenir el model lingüístic vigent. També s'han pronunciat en contra del pla lingüístic del Govern les associacions de directors d'Infantil i Primària de Mallorca i Menorca, i s'han creat moviments com la Xarxa Educativa per la Llengua o el Moviment per l'Escola en Català. A més, el passat 8 de febrer l'Assemblea de Docents va reactivar després de set anys el seu funcionament amb una trobada a Inca, en la qual la llengua va ser un dels temes principals que es van tractar.