Condemnen el clan de 'los Peludos' a 89 anys de presó per llogar habitatges ocupats

PalmaL'Audiència Provincial de Palma ha condemnat alguns membres del clan de 'los Peludos' –dos han estat absolts– a penes que sumen fins a 89 anys de presó per pertànyer a una xarxa criminal dedicada a llogar de manera irregular habitatges ocupats a terceres persones. Segons ha informat Europa Press, la sentència confirma que els fets són constitutius d'un delicte d'organització criminal i un altre d'usurpació de béns immobles, així com de coaccions, tinença il·lícita d'armes i defraudació del fluid elèctric i de l'aigua.

Així mateix, l'Audiència imposa per a tots els condemnats el pagament d'una indemnització de 25.000 euros a l'empresa Emaya per defraudar el fluid elèctric i d'aigua. De la mateixa manera, cadascun dels acusats haurà de pagar 6.480 euros per un delicte d'usurpació. A més, no podran apropar-se a la zona de Son Gotleu durant un període de cinc anys, ni a menys de 200 metres d'una de les víctimes també durant un termini de cinc anys.

L'Audiència ha declarat provat que, entre el mes d'octubre del 2013 i el maig del 2014, 'los Peludos' es varen dedicar a localitzar i usurpar habitatges desocupats, la majoria propietat d'entitats bancàries, per després llogar-los de manera il·legal a terceres persones, a les quals arribaven a amenaçar si posaven en dubte la titularitat de l'immoble o es retardaven amb el pagament.

Principalment actuaven al barri de Son Gotleu, però també a la zona de la Soledat, el polígon de Llevant, Cala Major i l'Arenal. Segons ha explicat Europa Press, el modus operandi dels condemnats consistia a localitzar els habitatges, desmuntar els panys, condicionar-los per poder llogar-los i, després, anunciar el lloguer a fanals, aparadors o a través del boca-orella.

A més, els acusats s'aprofitaven de persones vulnerables, com persones amb recursos limitats, migrants sense feina o amb menors a càrrec seu que, per raó de necessitat i precarietat econòmica, acceptaven el lloguer, desconeixent que els qui l'arrendaven no n'eren els titulars. En algunes ocasions, arribaven a oferir fins i tot un contracte fals en el qual s'incloïa el preu de l'aigua i la llum. Amb tot, la sentència exposa que cadascun tenia un paper concret en l'organització i actuaven manera jerarquitzada.